Donar la cara
D

23 de juliol de 2021

Això és el que han fet els milers de persones que componen el mural gegantí de Joan Fontcuberta inaugurat aquest dissabte a la plaça de cal Font: donar la cara. Tot plegat un acte descomunal de solidaritat en la lluita contra la pandèmia de la covid-19 que pateix la societat aviat farà dos anys. El mural, format a partir de milers de fotografies de persones d’arreu, és fruit de la iniciativa d’Òmnium Cultural i la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada i, doncs, és i serà un testimoni de solidaritat col·lectiva formidable.

El dissabte abans, Carles Castellanos, un dels de tota la vida, presentava el seu llibre Reviure els fets. Memòries polítiques, en un acte en petit format organitzat per l’ANC. Carles Castellanos, un històric que és paradigma de què vol dir donar la cara, ens reclamava que cal continuar sortint al carrer, recuperar les mobilitzacions.

Som en els dies de l’estiu canicular, quan enlloc no passa res, o sembla que no hi passa res, el cert, però, és que estem immersos en un “no parar” des de la “concessió” dels indults. Simultàniament amb “la gràcia” dels indults l’Estat -la màquina de l’Estat- ens recorda d’una manera salvatge qui és l’amo de la finca amb la sotragada del Tribunal de Cuentas que castiga més de trenta persones del Govern, és a dir, servidors públics que feien coses (com diria aquell) de manera responsable amb les seves funcions relacionades amb la política exterior de la Generalitat. Un autèntic escàndol que se’ns fa insuportable i que veurem com se soluciona de manera que els particulars no es vegin abocats, en alguns casos, a la misèria econòmica. Així mateix es van succeint les compareixences als jutjats de la llista de més de tres mil catalans que hi tenen pendents causes relacionades amb els episodis de defensa de l’1-O, el tsunami… Pol Serena, Marcel Vivet, en són els casos més presents; amb l’agreujant de la implicació vergonyant de la mateixa Generalitat com a part acusadora: tot un contrasentit que evidencia les febleses del marc autonòmic.

Si mirem directament a Madrid, després dels indults Pedro Sánchez ha volgut mostrar que treu pit amb una remodelació profunda dels seu govern, amb el fitxatge de l’alcaldessa de Gavà i la rebaixa de “fitxa” de l’inefable Iceta en clau catalana, i no para d’enviar-nos missatges: els indults marquen el camí del “reencuentro”, ens diu, ara tenim dos anys per preparar el diàleg, es tornen a sentir cants de nou finançament; i hi ha ministres que ja ens renyen als mitjans espanyols, com ara la ministra portaveu de Sánchez: “que aparquin el Referèndum, haurien d’haver après la lliçó”. Vaja, que no ho dissimulen, ells estan disposats a parlar “de tot”, llevat de… Al capdavall ens volen capcots i ens volen convèncer que la Independència és un producte sense vigència, caducat.

No caiguem en l’error de jugar al seu joc de distracció i retorn al passat; nosaltres ja hem superat la fase de disputar competències amb Ceuta i Melilla, per exemple, o pidolar pactes fiscals i diàlegs espuris. De cap manera no ens hi podem rebaixar. Ens adrecem cap a L’11 de Setembre d’enguany i, després de la convocatòria “especial” del 2020, no serà fàcil arribar als nivells de participació de les grans convocatòries ateses les circumstàncies encara de la pandèmia i, tanmateix, d’acord amb el que he intentat explicar en aquest paper, és del tot necessari una bona resposta que voldrà dir donar la cara per tot allò que ens ha mogut des del 2010, el 2012, el 2014 i sobretot per donar valor a la victòria de l’1-O de 2017. Donem la cara. L’11-S demostrem que encara som un poble alegre i combatiu, disposem-nos a continuar la feina i a acabar-la.

El mural de Fontcuberta de la plaça de cal Font i la immensa demostració de solidaritat que representa, el testimoni de militància de patriotes com Carles Castellanos, o la injustícia insuportable del Tribunal de Cuentas contra els nostres polítics per haver complert amb els seus compromisos i, per tant, haver donat la cara; o la generositat d’accions com la de Josep Turull en representació dels presos polítics, tot, tot ens “aboca” a donar la cara els temps a venir.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta