Distància social
D

29 de març de 2021

Els ciutadans de l’estat espanyol –catalans inclosos- vivim la pitjor crisi del segle XXI. Patim una pandèmia sanitària que mata un promig de dues-centes persones cada dia a tot l’estat. La distribució de vacunes no està funcionant i permet que arribi la quarta onada de la covid. El sistema sanitari pateix altíssims nivells d’estrès i si no col·lapsa, és per l’esforç i la bona feina del personal que hi treballa, sovint en condicions duríssimes. S’han perdut –sense que ningú ho vulgui escatir- desenes de milers de dosis de vacunes quan tot just s’ha vacunat únicament el 30% de les persones de més de 80 anys. Els que tenen més risc de patir complicacions o de morir.

I si a nivell sanitari les coses estan difícils, a nivell econòmic no van pas millor. Les petites empreses es veuen obligades a tancar sense que els arribin els ajuts que l’estat els hauria de donar. L’atur no para de créixer i cada dia veiem empreses i negocis que han de tancar ofegats per les despeses i els impostos. Els ciutadans sovint no entenem unes mesures de confinament que ens impedeixen de viatjar a la comunitat autònoma del costat, però veiem turistes europeus gaudint de la nit madrilenya o de platges illenques.

No podem reunir-nos mes de quatre per a dinar, però hem de viatjar en un transport públic atapeït de gent. Abans de seure en una terrassa, el cambrer higienitza la taula i les cadires, però ningú neteja els parquímetres de la ciutat que són tocats amb els dits per centenars de ciutadans cada dia.

I mentre tot això passa els partits de govern a Espanya, aliens a les preocupacions dels ciutadans, es dediquen únicament a forçar eleccions, mocions de censura, mítings electorals a Las Cortes, subornen trànsfugues, utilitzen els fons europeus de recuperació econòmica per salvar el patrimoni particular dels “de siempre”. Fins i tot un vicepresident plega per ser candidat a la seva comunitat autònoma oblidant-se de les promeses electorals que el varen portar al gobierno d’España.

Ho veiem aquests dies a Madrid, Múrcia, Castella-La Manxa i dins les mateixes estructures dels partits majoritaris que demostren el distanciament de la classe política respecte de la ciutadania a la qual tenen obligació de servir.

També a Catalunya, malgrat el missatge clar que els hem donat els ciutadans el 14 de febrer, els partits sobiranistes, de moment, no es posen d’acord en formar un govern estable que ajudi a Catalunya a sortir de la crisis sanitària i econòmica que patim.
Ens han fet creure que: distància social, mans i mascareta són consells sanitaris, però en realitat és el retrat de la situació política que patim: es renten les mans, es distancien del poble i s’amaguen darrere la mascareta del càrrec.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta