10.9 C
Igualada
Dimarts, gener 25, 2022

Descobreix Igualada: Plaça del Pilar, algunes cites inexcusables (2a part)

Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Si bé, d’antuvi, en aquesta Plaça val a assenyalar que hi havia nascut un insigne escultor igualadí d’obres d’estètica neoclàssica, en Celdoni Guixà i Alzina; de gran instal·lat a Barcelona, amb unes reeixides escultures als Parcs de la Ciutadella i de Montjuic, entre d’altres. Potser les obres que ens són més properes són les escultures de la Mare de Déu dels Àngels i de la Verge en posició horitzontal, a la Basílica de Santa Maria, a més de la imatgeria que ocupava els establiments avui desapareguts de Cal Senyor Magí i de Cal Parera, i de la històrica Farmàcia Bausili.

Un altre personatge que, en aquest indret, hi va trobar el bressol va ser el doctor Antoni Pujades i Manyans, un celebrat metge i cirurgià, també amb residència Barcelona, on després del seu exili va arribar a ser governador civil de la capital catalana, alhora que el seu prestigi en el camp de la psiquiatria va portar-lo a ser el fundador de l’antigament anomenat Manicomi de Sant Boi de Llobregat.

Tanmateix, en una Plaça constituïda per una edificació força antiga, a excepció d’un bloc de pisos de notòria alçaria, entre botiguers i veïns, tothom s’enorgulleix de la respectable presència -avui ubicada en un nou emplaçament- de l’Estàtua d’Hèrcules, una obra escultòrica de l’artista igualadí Josep Campeny i Santamaria, qui –tal i com es contempla en aquest cas- va especialitzar-se en el modelatge animalístic, avinentesa per la qual va ser merescudament premiat. En aquest sentit, una anàlisi històrica i artística no pot passar per alt la tradició cultural de l’escultor en subratllar en l’estàtua de l’Hèrcules les tendències pròpies del realisme figuratiu de tombants del XIX, tot incorporant la tradició mitològica clàssica a la modernitat d’un neoclassicisme català amb evidents signes del barroc i del romanticisme.

Aquí, l’Hèrcules, un dels herois més emblemàtics de la mitologia clàssica, esdevé una sol·licitada figura per a ser representada dins de l’art públic, per a enaltir al gran paladí civilitzador d’Occident, en una escenificació en què ofega l’àguila. L’escultura, doncs, des d’un fantàstic dramatisme, presenta a Hèrcules nu amb la pell de lleó cobrint-li la cintura en l’acte d’engrapar amb força una àguila que es resisteix a l’ofec amb un esplèndid desplegament de les seves ales; un conjunt, en definitiva, d’un harmònic dinamisme.

Compartir
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Més notícies

Últimes notícies

ProVegueria Penedès celebra l’últim debat territorial

El passat 19 de gener va tenir lloc al Vendrell, a l’Auditori del Tívoli, el quart i darrer dels debats organitzats per ProVegueria Penedès...

El CF Igualada masculí cau a Les Comes contra la Rapitenca

CF IGUALADA 1 UE RAPITENCA 2 Els igualadins arribaven a la 14a jornada amb la mentalitat de sumar la segona victòria de la setmana, després del...

Som-hi considera “històric” la creació del carril bus a la B-23 per entrar a Barcelona

El portaveu d'Igualada Som-hi a l'Ajuntament, Jordi Cuadras, celebra l’anunci fet aquesta setmana pel govern espanyol de tirar endavant el carril bus a la...

Igualada instal·la les primeres càmeres de videovigilància

L’Ajuntament d’Igualada ha instal·lat, aquest dilluns, les primeres cinc càmeres de videovigilància i control del trànsit ubicades en diversos punts de la ciutat. Aquestes...

Un detingut per intentar robar en quatre establiments durant la mateixa nit

Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat 18 de gener un home de 38 anys com a presumpte autor de quatre robatoris amb força...
Compartir