27 C
Igualada
Dissabte, juny 19, 2021

Derivacions de l’agència tributària

“Hablamos de un país, como ustedes habrán padecido sin duda en sus propias carnes, donde lo que funciona realmente bien son la Agencia Tributaria y los radares de tráfico.” L’advocat Xavier Melero fa aquesta afirmació en un article publicat a La Vanguardia.

El Sr. Melero, advocat penalista de moda, professor de dret penal, fundador de Ciutadans, defensor dels “Pujol”, dels implicats en el 3% i de diversos imputats en el “procés”, té tota la raó. A l’Agència Tributària (AT), que és a la qual em referiré, no se li escapa ni una, no tan sols els “obligados tributarios”, sinó també, gràcies als articles 41, 42 i 43 de la “Ley Tributaria” (LT), les derivacions als tercers que pot efectuar.

Cuatrecasas defineix les derivacions tributàries de la següent de la manera: “La principal característica de la derivación de responsabilidad ya sea solidaria o subsidiaria, es que se trata de un instrumento que permite a Hacienda exigir a un tercero el pago de deudas tributarias que no le son propias.”

L’article 42, 1 a) de la LT preveu la responsabilitat solidària per les persones o entitats: “Las que sean causantes o colaboren activamente en la realización de una infracción tributaria. Su responsabilidad también se extenderá a la sanción.” Des d’aquest prisma, l’AT pot recórrer constrenyiment el deute als derivats, que poden ser una o diverses persones, podent exigir el pagament de la totalitat del deute a totes elles i a la vegada.

Aquest punt, encara que es pot donar i es dóna a les persones físiques, és molt més freqüent als administradors d’empresa, de les empreses que han plegat sense liquidar totalment a Hisenda, o que hagin incorregut en alguna infracció tributària. El deute no queda alliberat de tots els responsables, inclús dels derivats, fins que s’hagi efectuat la totalitat del pagament.

Òbviament, l’AT també està sotmesa a la justícia, i una recent sentència del Tribunal Suprem ha capgirat l’anterior manifestació. Resulta que la concessió a un dels administradors del fraccionament del deute, encara que pagui poc i en molt de temps, s’equipara al pagament del deute, sense que l’AT pugui anar en contra dels altres administradors responsables als que se’ls hagi derivat el deute. Per una resolució del Tribunal Económico-Administrativo Central de 24 de setembre de 2019, caiguda en el recurs 4828/2016.

Aquesta sentència serà l’alleujament de molts administradors que han quedat endeutats pel tancament de moltes empreses, i més per la crisi que ha provocat la pandèmia. Però el crèdit públic és un crèdit privilegiat, la qual cosa vol dir que s’ha de pagar, encara que amb la llei de la segona oportunitat es pot eximir amb algunes limitacions, i els administradors d’empresa com a persones “naturals” s’hi poden acollir.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

L’Igualada Mentoring tindrà 2a edició després de l’èxit de la primera

L’auditori del Museu de la Pell ha acollit l’acte de cloenda de l’Igualada Mentoring, un programa organitzat per l’Ajuntament d’Igualada i la Unió Empresarial...

Augmenten els assalariats a l’Anoia, però baixa el nombre de llocs de treball

L’Anoia va tancar el mes de març amb 33.740 llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons seu de l’empresa al règim general...

L’editorial: Dormitori

Fa un parell d’anys llargs es publicava un article -de l’economista local Xavier Canalis- en el diari digital Eix Diari del Garraf. Un extracte:...

Homenatge de l’AFA Dolors Martí a Rosa Montrabeta

Divendres, 11 de juny, l’AFA de l’escola Dolors Martí i Badia va retre homenatge a la Rosa Montrabeta per haver estat la primera directora...

Deu cellers presenten la primera Guia Enoturística de l’Anoia

Un total de deu cellers, set d’ells de l’Anoia, han presentat aquesta setmana la primera edició de la Guia Enoturística de l’Anoia, una iniciativa...
Compartir