21.8 C
Igualada
Dissabte, setembre 26, 2020

Democràcia participativa

PERE PRAT opinió - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catDemocràcia és respecte. Diuen que vivim en una que és avançada, però la realitat és que tot just se n’està aprenent i els mecanismes disponibles són mediocres i pensats per mantenir l’estatu quo. Aquell que es vestia de democràcia orgànica, de la que es manté un proper concepte de representativitat. Se senten encara missatges frontistes, racistes, sexistes, i desqualificants que serien intolerables en democràcies homologades. Són expressions de reaccionaris, reprimits, intolerants i frustrats que sovint s’amaguen en l’anonimat. Però també, de personatges amb formes d’aparença educada i irònica, fetes des d’una tribuna parlamentària. Tots d’arrel autoritària, que cerca dominar els altres, bolcant el seu odi a través de paraules grolleres i injustes, alimentat d’una pretesa superioritat del col·lectiu que representen. Però els insults i amenaces són sempre això i mai aconsegueixen adhesions, sinó submissions. I democràcia és sempre un diàleg entre iguals.

Alguns no creuen en les protestes cíviques. Oprimeixen col·lectius, comunitats o pobles. No veuen clamor popular en la gent que s’aplega darrere les pancartes i reclama els seus drets. Només creuen en la seva força, sigui la de les seves lleis o la de les seves armes. Estan ben instal·lats i s’aprofiten de la debilitat dels altres. No donen mai res, si no s’hi veuen obligats i esperen compensacions en qualsevol negociació. No s’adonen que el seu poder està cimentat en la por. Per la força mantindran el control durant un temps, però -com no resoldran el contenciós- a la llarga perdran.

congreso-opinio-pere-prat-veuanoia
“El problema catalán” continua des fa segles. No és una qüestió racista sinó cultural. No és ni tan sols d’ocupació territorial. És el sentiment d’un poble. I per molt suport mediàtic que tinguin, per moltes prohibicions que facin, no aconseguiran ofegar-lo. Res poden els esforços desesperats d’aquells, que abanderen l’odi contra aquesta forma de ser. Avui no es poden endegar campanyes de repressió política o d’aniquilació per la via militar. I el català, pactista i resistent, segueix sent com és.

En una situació normal, Catalunya, no necessitaria una estelada com a bandera. Ja té la senyera. Però l’aixeca per reivindicar el tracte que mereix com a poble. D’ací que es persegueixi fins i tot als estadis de futbol. És un símbol de reivindicació política. L’expressió de voler ser. De no deixar-se acovardir. De voler decidir el propi destí i no plegar-se als que porten banderes estranyes que parlen de destins universals, quan són només miratges mesquins i partidistes. D’ací la lluita contra el qui vol súbdits i no ciutadans, subordinats i no iguals. Com va dir molt bé en Joan Tardà, contra els que viuen ancorats en el segle XIX. Perquè el XXI, vol democràcia participativa i no només orgànica, consultiva i de representació.

Pere Prat, empresari

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

67 anys de Fira (part 2)

67 anys de Fira (part 1) Els anys 80 hi va haver un canvi en la Junta directiva de l’entitat que no va saber afrontar...

S’escullen les propostes finalistes del pressupost participatiu de Piera

El passat divendres 18 de setembre es va celebrar a Piera el taller TOP10!, una jornada participativa oberta a tota la ciutadania on s’havia...

La nova plaça del Pi de Santa Margarida de Montbui ja està a punt

Quan només falta la plantada de tres aurons blancs que presidiran el renovat espai de la Plaça del Pi, les obres de remodelació i...

Totes les fires que se celebren a Igualada

Fira d’Igualada és una entitat sense afany de lucre. Neix l’any 1951 amb la finalitat de fomentar fires, mercats, festes i potenciar el comerç...

“En cap cas es vol construir un macropolígon a la Conca”

Entrevista a Raquel Serra, gerent de la Mancomunitat de la Conca d`Òdena Una de les persones que millor coneixen el contingut del Pla Director Urbanístic...
Compartir