Des d’aquesta setmana i fins el 30 de desembre a la sala d’exposicions de l’Arxiu Comarcal (antiga Teneria) es podrà visitar una exposició molt especial sobre el recordat bar musical Hot Blues. Aquesta exposició forma part d’un projecte que en Cels Brugès, fill del Gès i la Marien, propietaris del Hot Blues, està treballant des de fa un parell d’anys i que culmina ara.
Què és el projecte Hot Blues Sessions?
La idea final del treball és treure a la llum treball arxivat i guardat durant anys de concerts, jam sessions, open mics, exposicions… que hi va haver al Hot Blues i que el meu pare havia guardat. És un treball en format vinil i és una sessió musical de 14 artistes.
Com va sorgir la idea i com han estat aquests dos anys de treball?
El Gès, el meu pare, durant molts anys va anar gravant els concerts que es van fer al Hot Blues i teníem molt materials així com també moltes fotografies tant nostres com d’amics i professionals que havien passat pel local i sempre havien dit que se’n podria fer alguna cosa. I va ser durant la pandèmia que, tancat a Barcelona, vaig començar a barrinar què se’n podria fer. La primera idea que va sortir va ser crear alguna cosa musical, perquè les gravacions dels concerts el meu pare les havia fet molt ben fetes i tenien prou qualitat.
Vaig optar per fer una sessió sense interrupcions perquè és una manera d’escoltar la música que m’agrada. Per a mi va ser un repte: el fet d’anar escoltant el material, veure com podien lligar i enllaçar les diverses peces. Durant el procés també he anat evolucionant jo mateix i a partir d’un moment determinat, com es pot veure a la cara B del disc, vaig provar d’anar barrejant grups i el resultat crec que ha aconseguit trobar quelcom nou a partir de música ja feta. Creativament per a mi ha estat molt interessant.
Ha estat un procés llarg perquè també treballo en altres coses. La sessió ja la tenia feta, però s’ha hagut de fer el procés de mescla i mastering, després el procés de creació de l’artwork del vinil que no havia fet mai. Tot plegat m’ha servit per aprendre molt i com que s’ha dilatat en el temps, el projecte ha pogut anar madurant i també ha permès canviar coses. Un exemple: l’artwork, que en principi el vinil havia de ser gatefold (d’aquests que s’obren) i que fos una foto de la paret del bar, que tenia molta personalitat. Vam fer les fotos, quedaven bé, però amb el Sebas i l’Arnau, que m’han ajudat en la maquetació, vam dir: i si algun dels il·lustradors que va fer cartells al bar, en fes una reinterpretació? Ho vam comentar al Marc Gonzalez, li vam passar fotos de la paret, una gravació de la sessió i ho va fer.
Com s’ha fet la tria dels 14 temes que conformen el vinil?
Hi havia grups que ja tenia molt clar que n’havien de formar part, tant per gust propi com per gust del Gès i la Marien. Per altra banda, molts dels enregistraments que tenim no s’han escoltat, d’altres s’han descartat perquè no encaixaven i d’altres perquè no estaven suficientment ben gravats. Hi he posat moltes hores escoltant, provant, tallant…
El fet d’editar el treball en un vinil és pretesament volgut?
La idea inicial era fer un Boxset, una caixa amb llibre i cd room, 4 cd amb 50 cançons, però era inviable econòmicament. I de seguida va sorgir la idea de fer un vinil, que com a obra d’art és més bonica i que malgrat hi hagi persones que no tenen reproductor, és pot comprar igualment i tenir-lo com a record.
Fins el 30 de desembre es pot visitar l’exposició a la Teneria. Què hi trobarem?
L’exposició és un collage molt gran de fotografies, cartells de concerts, d’exposicions. Hi ha fotos de grups que van actuar, fotos de gent que va venir, fotos de festes que s’hi van fer. També es podran veure projeccions de concerts fets a la sala. Hi haurà dibuixos del Gerard Freixes i del Xavier Gabriel, que venia als concerts i es dedicava a dibuixar els músics i la gent que hi havia a l’escenari.
El dia 30, com a cloenda de l’exposició, a les 7 de la tarda es farà un petit concert amb el Jaume Llombart i l’Enrique Oliver, potser farem algun parlament, un pica-pica i estar acompanyats de tots els que vulguin visitar-nos. També es podrà adquirir el vinil.
Cal dir que el Jaume i l’Enrique van ser dels primers duets que van proposar que es fes música regularment al Hot Blues i per tant és bonic que toquin en la cloenda, és una manera de tancar el cercle.
Amb qui has comptat per treballar en aquest projecte?
D’entrada amb els meus pares, per feedback, per idees, per consells… L’Alex Almirall, amb qui he estudiat a l’ESMUC i amb qui vam masteritzar i sonoritzar la sessió al seu estudi de Capellades. També amb el Sebastian Geregz i l’Arnau Garcia, principalment amb el Sebas, que és un il·lustrador igualadí que ha il·lustrat molts vinils, i ha sigut el director de l’artwork i l’Arnau que es va incorporar posteriorment i van ser ells els que em van donar la idea de la portada. Aleshores apareix el Marc González, que és qui fa la portada i la contraportada. També he comptat amb l’Edu Iee, il·lustrador i raper, que ens ha fet una il·lustració d’una de les actuacions al bar i que s’ha convertit en un llibret que es troba dins el vinil.
Hidden Track Records és la discogràfica, m’han ajudat en el tema dels drets d’autor, en promocions, pujada a plataformes. També he comptat amb el suport del Sergi Felipe d’Underpool, que és un segell més de jazz i el Marsal de Bankrobber que han col·laborat a promocionar.
El meu germà Joel, que farà un video i la Marta, la meva parella.
On es pot adquirir el vinil?
El vinil es pot adquirir per internet a www.hiddentrackrecords.com, si ens segueixen a les xarxes de Hot Blues allà hi ha un link que et porta directament a la plataforma o també em poden enviar un correu a hotbluesigualada@gmail.com o per instagram. Hem fet una edició limitada de 300 còpies i estem personalitzant-les. El dia 30, quan ens trobem a la Teneria és un bon dia per recollir-los o sinó els enviarem per correu.
El Hot Blues va obrir les seves portes el 1998 i a partir del 2007 va començar a fer concerts convertint-se en un espai de referència per a molts músics.
Quan els meus pares, el Gès i la Marien van obrir el Hot lues, l’any 1998, ja tenien la idea de fer-hi concerts però en aquells moments era força complicat i no funcionaven. Més endavant, el Jaume Llombart i l’Enrique Oliver, en tornar de Nova York, on hi havia molts bars musicals amb música en directe, van proposar al meu pare de començar a fer-ne, i aquell mateix dia van fer ells mateixos el primer concert, avisant a la gent via sms. I a partir d’aquí va començar a girar la roda.
Als meus pares sempre els ha agradat molt la música -de fet el meu pare és músic- i van saber crear un espai acollidor, amb una bona acústica i als músics els agradava venir. La Marien es currava uns sopars magnífics per als músics que gaudien abans dels concerts i que generaven un espai de tertúlia en bona companyia.
Al començament els concerts eren gratuïts i el Hot Blues n’assumia els caixets, després ja es va fer pagar entrada, primer tres euros, després cinc, però la gent no està massa acostumada a pagar per la cultura i fins i tot aquests preus generaven algunes protestes.
El Hot Blues va obrir les seves portes a molts músics joves en formació amb les jam sessions i els open mic.
Sí, tant en les jam sessions de l’Escola de Música, com a les de l’escola Akords, com els Open mic que organitzava el Quico Tretze i hi podia venir gent no professional. Hi havien tocat grups d’Igualada que començaven, no s’havia dit mai no a ningú.
Els locals petits són importants perquè els músics i grups que comencen a tocar han de tenir espais on poder actuar, primer per als familiars i amics segurament però potser després aniran més endavant. El Hot Blues va ser un punt de trobada entre músics, públic, il·lustradors durant les nits igualadines.
