Un article de
Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís

Historiadora, periodista i fotògrafa

2 d'agost de 2026 a les 08:00 hores

El Castell de La Tossa de Montbui, allà on les pedres encara expliquen històries

© Carmel·la Arxiu
Resumeix l'article amb IA:
Marca'ns com a mitjà preferit!
Un article de
Publicitat

Dins del marc de la Festa Major de Santa Margarida de Montbui, el passat dia 15 juliol, la Sala d’Exposicions del Centre Cultural Mont-Àgora va obrir les portes a la presentació d’una mostra de les diferents imatges que il·lustren el conte “Una cuca de llum pels Castells de l’Anoia”, obra de Maria Àngels Gual i Aribau; un acte que va comptar amb la presència de la regidora de cultura de l’Ajuntament, Sara Bergantiño, la pròpia autora, Mònica Torra i Carmel·la Planell -la que signa aquest article- qui, en tant que redactora dels apunts referits a la història dels Castells de Frontera, va voler concedir una especial rellevància al Castell de La Tossa de Montbui, l’eix central d’una de les narratives del conte.

El Castell de La Tossa de Montbui: on les pedres encara conviden a reviure històries per a explicar a la mainada
Situat a 627 metres d’altitud, aquest turó prominent i arrodonit domina tota la conca d’Òdena. Des del seu cim, els dies clars, la mirada pot albirar fins i tot el perfil inconfusible del Pedraforca. Però, el que realment fa especial aquest lloc no és únicament la seva naturalesa geològica i paisatgística, sinó la sensació que cada pedra que sustenta el seu castell, i com no la seva església, conserva i relata un fragment de la història de Catalunya.

© Carmel·la 1

Això és, fa més de mil anys, que aquest era un punt estratègic. Aquí no hi havia ningú més que els sentinelles, els observadors de l’horitzó, a tothora vigilant qualsevol moviment inesperat dels sarraïns, que arribés des dels territoris del sud. Perquè, La Tossa formava part d’una extensa xarxa de castells que marcaven la frontera entre dos mons: els Comtats Cristians de la Marca Hispànica i l’Al-Àndalus. Era una època en què aquestes fortaleses van ser de debò els ulls dels guardians del nostre domini territorial.

Corria l’any 987 quan el Bisbe Froià de Vic va ordenar la construcció del castell i d’una església al cimadal de la muntanya. Les obres, per aquells dies, no van ser gens fàcils i van endarrerir-se anys. Finalment, el 1032, amb el castell construït i ordenat, l’església de Santa Maria de Gràcia va ser consagrada en temps de l’Abat Oliba, un dels grans impulsors de la repoblació i del desenvolupament de moltes terres de la Catalunya Medieval. Precisament, ara, del castell només en resten fragments dispersos de la seva muralla i la gran torre quadrada, amb els seus angles perfilats en forma circular, amb parets de més de dos metres de grossor.

© Carmel·la 0

El seu interior, amb cobertes de volta de mig punt, sembla que incorporava una planta baixa, amb un parell de dependències, amb una secció oberta a l’exterior; i la planta de dalt era un espai tancat, amb una porta d’entrada que, curiosament, era la principal. Així i tot, encara que pugui semblar poca cosa, aquesta construcció, només cal imaginar-la completa per a entendre la seva importància, quan durant segles va protegir totes les terres que l’envoltaven; fins que la frontera va ser desplaçada cap al sud i, aleshores, va deixar de complir la seva funció defensiva. D’aleshores ençà, el Castell de La Tossa va començar a viure un progressiu declivi que el temps i les guerres van accentuar encara més.

Però, val a dir que La Tossa no és només el seu castell, perquè frontalment a la fortalesa s’hi aixeca una gran tresor del primer romànic català: l’Església de Santa Maria; un dels temples més antics i dels que han arribat als nostres dies més ben conservats. Realment, la seva senzillesa constructiva i tot el seu interior transmeten molta pau i serenor; és com si el temps s’hagués aturat entre les seves parets de pedra. I, a l’actualitat, visitar-la és molt més que fer una excursió: és caminar pel mateix lloc on fa mil anys cavallers, pagesos, monjos i sentinelles compartien un mateix horitzó i sentiment de país. És entendre que la història a més d’estar escrita als llibres; de vegades, s’amaga en una fortificació mig derruïda com aquesta, en una església romànica o en el silenci d’un tossal des d’on les pedres continuen parlant.

El punt i final de l’acte va anar a càrrec de Mònica Torra, interpretant una suggeridora representació d’un dels episodis del conte. Amb instruments musicals i efectes sonors evocadors, va transportar el públic infantil a l’univers que albergava el Castell de La Tossa; tot plegat una escenificació d’una gran qualitat artística i sensorial.

T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: