Senyor Juan Carlos Campo, li escric una carta oberta per recordar-li públicament, que el ministeri que vostè ostenta incompleix la llei des de fa gairebé tres anys i cada dia comet noves injustícies. No cal que em perdoni que el tracti de senyor i no de ministre a l’inici de la columna ja que no penso demanar-li perdó. Com que veig que els seus correligionaris es dirigeixen al President de la Generalitat com a “señor Torra” o Torra a seques, no em dona la gana de tractar-los amb més respecte del que demostren vostès, respecte a la màxima institució del meu país.
El Tribunal Supremo de España va jutjar als Jordis, a la presidenta del Parlament i a la meitat del govern de la Generalitat sense ser-ne competents. I no ho eren en el cas dels Jordi, car no han estat mai diputats. I els que ho eren a partir de la aplicació del 155 havien deixat de ser-ho. Per tant totes les decisions judicials preses pel Tribunal Supremo són nul·les de ple dret. Si l’Estat Espanyol fos un estat de dret o si hi hagués la mínima separació de poders els presos polítics ja serien lliures.
I no ho dic jo, ho acaba de sentenciar –en sentència recurrible- un tribunal de Bèlgica respecte a l’euroordre d’extradició dictada per l’Estat Espanyol contra el conseller de Cultura Lluís Puig i Gordi que es pot passejar per tot Europa, menys per Espanya.
El nomenament dels magistrats que formen el Tribunal Supremo depèn dels partits polítics amb representació a Las Cortes Españolas que els elegeixen per un temps que va molt més enllà del que dura una legislatura. Així la majoria absoluta del PP es veu reflectida encara al TS, malgrat que el PP ja fa temps que va deixar de ser majoritari. Com vol, señor Campo que els polítics catalans tinguin un judici just quan el tribunal que els jutja té un altre color polític a les antípodes del catalanisme?
El seu ministeri, aleshores en mans del PP, va mantenir empresonats “provisionalment” durant dos anys als líders del procés gràcies a una injusta acusació de rebel·lió. Acusació que va decaure el mateix dia que va començar el judici sense que això servís perquè els presos polítics catalans poguessin preparar les seves defenses en llibertat.
Per si tot això fos poc demostratiu de la manca de la imprescindible neutralitat de la (in) justícia espanyola, estem assistint amb vergonya aliena al procés de fuga d’un dels dos reis que hem de mantenir en aquest país. Juan Carlos de Borbón y Borbón ha fugit i no ens volen dir on és. Ha fugit amb l’acord i el coneixement dels aparells de l’Estat. Es diu que viu en un hotel el cost del qual és d’11.000 –onze mil- euros per nit i que l’acompanyen quatre guàrdies civils, però no ens diuen qui ho paga tot això, tot i que ho sospitem perquè un altre ministre, Grande Marlaska que també és jutge, ha reconegut que l’Estat paga l’escapada al Borbó.
Senyor Campo, si realment vol ser digne del càrrec de Ministro de Justícia, faci que la justícia Espanyola sigui justícia i no únicament espanyola. Si els ciutadans hem d’anar a buscar la justícia a Europa, perquè dimonis el necessitem a vostè?
