Carta als Reis per al 2017

67

PERE PRAT opinió - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catComencem l’any amb moltes incerteses. El Brexit, la nova administració Trump als EUA, el fracàs de Matteo Renzi, la reacció jueva davant l’ONU, el paper de Putin, les properes eleccions presidencials i legislatives a França, les parlamentàries a Alemanya, Holanda i Hongria… També en el camp financer. Les febleses de la Banca Monte dei Paschi di Siena, la fragilitat del Deutsche Bank, les probables noves fusions de la banca espanyola, la baixa rendibilitat del diner i els actius tòxics que continuen tenint tot el sistema contra les cordes. I per acabar-ho d’adobar, un euro en entredit i les previsions fatalistes dels qui consideren que no es podrà evitar un esfondrament de l’entramat econòmic i social abans del 2020. Preocupen els problemes de la bombolla xinesa, els preus de l’energia, les tendències inflacionàries, les fluctuacions en els mercats financers i la percepció d’un possible impagament -més o menys gran- de països com Grècia, Portugal i la mateixa Espanya.

Però també molts indicadors econòmics apunten a un creixement econòmic mundial, encara que també augmenti el proteccionisme econòmic per voler resoldre els problemes de proximitat. El creixement del PIB de l’estat espanyol pel 2017 estarà al voltant del 2,4%. L’increment de les vendes immobiliàries pot portar a una lleugera acceleració en el sector de la construcció. Pensen que amb aquesta recuperació hi hauria un efecte arrossegament sobre la indústria. Especialment la vinculada, com la cimentera, la ceràmica i els paraments de la llar. Són dades esperançadores, però massa basades en el consum de les famílies (poden arribar al 2,2%, quasi el mateix que s’espera creixi el PIB).

S’espera que la creació d’ocupació, el lleuger dinamisme de les remuneracions (pujada del salari mínim i negociacions que apunten a un cert creixement real dels ingressos) impliqui un augment de la renda disponible de les famílies que, a més, ja tenen accés al crèdit. Això hauria d’afavorir les llars, la producció industrial i el turisme. Però també sembla que s’albiri una tendència a l’alça en els preus de productes i serveis. La pressió social per l’alarmant creixement de la desigualtat – malgrat les dades de la recuperació – pot desembocar en un descontrol de la inflació, que penalitzaria les capes més fràgils i els pensionistes.

Demanem als Reis de l’Orient que ens il·luminin i s’encertin en els canvis que calen fer en aquest sistema envellit, anquilosat i cansat que tenim. Cal dinamitzar el projecte econòmic i social per les properes generacions. A Catalunya, a més, hi ha un projecte nacional amb un referèndum damunt la taula. Majestats, deixeu-nos molta il·lusió per assolir la solució a tot plegat. Si no n’hi ha tot serà molt més difícil. I cal que tothom hi posi la seva part.

Pere Prat