Canvi de seu
C

22 de març de 2023

Cal que es creï riquesa per mantenir l’estat de benestar i normalment les empreses ho fan. D’ací que totes les administracions, locals i internacionals, intentin que s’estableixin en els seus territoris i que això comporti atracció de talent, llocs de treball i teixit econòmic que vagi fent gruix. Es propicien centres de recerca i de coneixement que potenciïn les experiències acumulades. Es desitgen pols d’atracció i clústers d’excel·lència, abocant-hi ajuda pública que reforci la iniciativa privada. Per això Europa ha reaccionat davant les ofertes nord-americanes d’ajut empresarial. Saben que s’analitza i es decideix per les condicions en què millor es podrà desenvolupar l’activitat. I es contemplen els ajuts directes, però també el finançament, la capacitat i qualificació dels treballadors, la fiscalitat, la facilitat d’implantació, els terrenys, les comunicacions, el medi ambient, etc.

Les administracions celebren la inversió estrangera que posa fàbriques i porta les seves tecnologies. Per exemple, s’ajuda a SEAT, però no es demana que el grup Volkswagen posi la seu a Martorell. Sempre és millor que la direcció estigui a casa i no en centres llunyans on només es valora l’eficiència de les inversions, però no sempre és possible. Els centres de comandament optimitzen resultats per créixer i assegurar el futur de l’empresa. Ho sabia l’estat espanyol quan va forçar el trasllat fora de Catalunya de tantes empreses catalanes, malgrat quedar-se ací els centres productius i bona part de l’activitat econòmica. L’empresari treballa pels accionistes, els treballadors i l’entorn on es mou (el que es denomina stakeholders), però cadascú té el seu pes i el seu lloc.

Els estats cobren els seus impostos directes i indirectes i fixen les regles del joc en el seu territori. El govern espanyol no s’ha de sentir ferit perquè Ferrovial anunciï la seva intenció de portar la seu social a Holanda. Argumentar la falta “de patriotisme” i al·legar que se l’ha ajudat durant dècades pels governs de tots els colors, és voler amagar que les empreses que es beneficien de tractes de favor i de l’amiguisme han de pagar peatges i tenen la continuïtat en risc. Cal tenir al cap que el desig majoritari en el món empresarial és desenvolupar-se per la vàlua dels productes i serveis que fan i així aconseguir créixer sense condicionants i de manera sostenible.

No es pot oblidar que el nou escenari econòmic comportarà alces de costos financers i d’impostos. La llotja del Bernabeu soluciona moltes coses, però s’ha quedat petita per corporacions que necessitin expandir-se internacionalment. Es pot obtenir millor finançament en mercats més sòlids, àgils i segurs. (Espanya té un deute net d’1,5 bilions d’euros i augmentarà la prima de risc amb el creixement dels tipus d’interès. També han fet pujar la mosca al nas els “impostos especials” a determinades entitats apel·lant a la solidaritat patriòtica). I recordem que, mentre això encara no “els afecti”, Ferrovial ja s’estalvia 40 milions anuals anant-se’n als Països Baixos, que per la majoria no és una fotesa.

Pels que cerquen altres dimensions, s’han de fer les coses bé i que els sigui atractiu niar a prop. Malauradament quan s’esgrimeixen obligacions “emocionals”, sovint només hi ha un embolcall de mentides propagades per tots aquells interessats directament o indirecta, en controlar “la mamella”.

Deixa un comentari

L'Enquesta

Creus que Igualada necessita més carrils bici?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta