Un article de
Pere Prat

Canvi de paradigmes
C

30 d'agost de 2016

PERE PRAT opinió - La Veu de l'Anoia - VeuAnoia.catEn els Jocs Olímpics, els esportistes que lluiten per medalles són enaltits com herois de cada país. Citius, Altius, Fortius. La constatació de l’error de la teoria de l’evolució. El paradigma darwinista. Era incert pels animals, però és completament fals pels humans. No només sobreviu el més fort. Hi ha molt més que l’adaptació al medi. Les mutacions sols han vingut de creuaments. És la constatació de deu mil anys d’història documentada. Per això es cerquen manipulacions genètiques, drogues i adaptacions biòniques. És la nova frontera que es vol travessar des de la segona guerra mundial, on s’enaltia el superhome de raça ària.

Massa paradigma fals i interessat. Com dir que les dones eren sers “complementaris”, per assegurar la continuïtat de l’espècie i les nissagues familiars. I això avui, només ho defensa el radicalisme integrista. Elles ja no accepten ser només bones paridores. Exigeixen el seu lloc a la societat. Han deixat de ser un objecte. La maternitat es retarda i viuen la seva vida. I aquest feminisme alliberador, no es fa de competència, sinó de diversitat.

I d’altres com la salut i l’esport. La vida sana. El muscle i l’agilitat. La joventut eterna. I ‘produir’ individus físicament millors. Tan falsos com aquesta competitivitat tan present en qualsevol activitat. Voler guanyar, comporta fer perdedors. Excel·lir en una cosa no vol dir ser millor en tot. En aquest món hi cap tothom i es necessita de tothom. Hi ha gent amb grans problemes, cares envellides, panxes prominents, dificultats de mobilitat, rics, pobres, llestos, rucs, forts i febles. Diversitat i respecte.

opinio-pere-prat-paradigma-veuanoiaNo hi ha uns més que altres. No sols amb l’enfrontament es resolen els conflictes. Ni calen guerres per defensar les pròpies posicions. Ni la lluita permanent. La diferència amb els animals no ve per la millora física, ni per matar eficientment. La civilització no és baralla. És convivència, diàleg i admetre les diferències. Gegants com Stephen Hawking, que des la seva cadira de rodes, a causa d’una malaltia motoneuronal, coneix l’univers i l’explica a través d’una màquina. Estem envoltats d’esperits nobles. Però l’home, que és un animal amb consciència, sovint reacciona pitjor que els micos. I no ajuda gaire enaltir el muscle i voler guanyar sempre.

Les persones no han de fer l’animal. Ni treballar per l’escarafall mediàtic. La lluita humana és sempre contra un mateix. Per superar-se. Sigui en l’esport o en qualsevol altre aspecte. On els demés són referents, ni millors, ni pitjors, però mai enemics. Per això l’esperit olímpic està pel damunt de les medalles guanyades, que només són un reconeixement de la feina feta. No un distintiu per haver guanyat un adversari per l’honor d’un país. El que realment val és la cooperació, l’amistat, l’esforç i l’afany de superació.

Pere Prat, empresari

Compartir

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta