Entrevista a Luís Luque, gerent de Rivalcan
La tinença dels animals està canviant. Els microxips, els cursos obligats abans d’adoptar o comprar un gos… Com ho veus? Ens passem?
No ens passem. És necessari que la gent tingui nocions del comportament caní abans de tenir un gos. Una mínima formació evitarà molts problemes un cop tinguem el gos a casa i farà que cada família pugui gaudir molt més de la convivència amb ell.
Què recomanaries a una família que vol adoptar o comprar un gos? Quins consells els donaries?
Els recomanaria que abans de res vagin sempre a consultar-ho amb un professional ja que serà la persona més qualificada per poder assessorar la família a l’hora de triar el gos més adient per a ells.
Quin temps li podran dedicar diàriament, quina activitat voldran fer, ja sigui llargs passejos, sortir a córrer pel camp, fer rutes de muntanya o dedicar-se a qualsevol esport caní. És important buscar un gos que s’adapti al ritme i energia de la família amb la qual viurà. Si no es mira això i només es té en compte l’estètica del gos és on apareixen els problemes. Molts dels gossos que acaben abandonats són fruit del problema d’haver triat un gos que no s’adapta al ritme diari de la família.
Com triar una raça? Per estètica, per grandària del lloc on anirà a viure?
Per estètica i per modes no ho aconsellaria mai. Si t’interessa una raça en concret seria bo informar-se de les característiques d’aquesta, de les necessitats que té. A partir d’aquí s’ha de valorar si es poden cobrir aquestes necessitats o si bé seria millor optar per una altra més adient al nostre dia a dia. Em trobo amb moltíssims casos de gent que ve amb gossos que tenen problemes d’ansietat i que fan malbé coses a casa. Són gossos que, per la seva genètica, necessiten un cert nivell d’activitat i sempre que pregunto resulta que aquell gos surt a passejar tres cops al dia uns 20 minuts cada vegada… Aquesta gent està cobrint les necessitats bàsiques de l’animal, que és alimentar-lo i treure’l a fer les seves necessitats, però no li esta donant l’activitat física i mental que el gos necessita.
Per això reitero que és molt important una formació prèvia i el consell d’un professional abans de triar un gos.
Defineix-nos què és i què engloba l’educació canina
L’educació canina és la base que connecta el món del gos en la nostra societat i que fa que un gos pugui adaptar-se i conviure plenament amb nosaltres. Que s’amolli perfectament al nostre ritme de vida i pugui formar part del nostre dia a dia sense causar molèsties ni als de casa ni als altres. No hem d’oblidar que els gossos tenen instints molt primaris que, sense una bona educació, ens poden portar problemes.
Quines pautes són bàsiques per considerar que el teu gos està ben educat?
Un gos està educat quan pot estar en qualsevol lloc, en qualsevol entorn, sense causar molèsties. Formant part d’una societat cívica i respectuosa.
Un gos educat no tiba la corretja al passejar, no salta a saludar a la gent, sap estar tranquil en qualsevol lloc ja sigui la terrassa d’un bar, l’habitació d’un hotel o en un parc ple de nens jugant.
Realment mai acabes la feina d’educació d’un gos, ja que un cop tens establertes les bases, és una feina del dia a dia. De treballar i reforçar positivament. D’anar polint i ajudant a l’animal a entendre les situacions i com les ha d’afrontar. L’educació canina és la pròpia convivència i vincle de l’amo amb el seu gos al llarg de tota la vida de l’animal.
Si el gos no s’educa o li costa molt fer-ho, depèn de la raça? De la seva activitat física, dels amos?
Si s’està educant al gos i aquest no progressa segurament serà perquè la metodologia no és la correcta. Hi ha races que donen més facilitats a l’hora de l’aprenentatge però amb paciència i un bon mètode tots els gossos es poden educar.
En què consisteix l’agility?
L’agility és un esport on el gos ha de realitzar una seqüència d’obstacles sense penalitzacions i en el menor temps possible. La seqüència la planteja un jutge i els participants tenen set minuts per reconèixer-la. Els obstacles es basen en salts, zones de contacte, tubs, eslàlom…. És un esport que genera un vincle enorme guia/gos ja que exigeix concentració, velocitat i moltíssima complicitat.
És un esport que es va construint a poc a poc però que des del primer dia és un joc molt divertit per a tots dos ( guia i gos ).
Poden fer agility persones i gossos de totes les edats i no hi ha limitacions quant a mida ni raça.
És una molt bona opció per oferir activitat física al teu gos i treballar educació i vincle al mateix temps.
Quant de temps pot tardar un gos o gossa en aprendre?
Depenent de l’edat del gos ja que si es tracta d’un cadell no podrà fer part dels obstacles fins que no arribi a l’edat adulta. Però si hi ha una constància d’entrenament de dos o tres dies per setmana es pot tenir un gos preparat en uns mesos. Si es busca un nivell de competició es necessita una mica més de temps.
Creus que els pobles i ciutats estan ben equipats per a les necessitats dels animals domèstics?
No. Es comença a notar la intenció dels ajuntaments de crear espais per als nostres gossos però queden molt lluny del que haurien de ser.
Molts pipi-can són zones tancades que acaben sent uns espais plens de males herbes on de vegades hi posen “obstacles d’agility” que no són més que focus de lesions per als gossos. Elements fixos per saltar on el gos es pot colpejar, rampes a unes alçades desmesurades, etc…
S’haurien de mantenir nets i lliures d’elements perillosos. Espais on puguin simplement córrer, jugar i olorar.
Quan un gos es deixa a la residència, s’enyora dels seus amos? De les rutines? D’ambdues coses? Els passa ràpid el desconcert o el canvi?
Els gossos tenen una capacitat d’adaptació a l’entorn molt ràpida. Normalment tant bon punt l’amo surt per la porta el gos ja està centrat en explorar la residència i els altres gossos que hi ha. Els gossos viuen el present. Hi pot haver algun cas de gossos que estan molt aferrats al seu amo que passen les primeres hores una mica tristos però s’adapten ràpid i en poques hores ja estan gaudint de l’estada a la residència i de la resta de gossos.
