Un article de
La Veu de l'Anoia
La Veu de l'Anoia

El periòdic comarcal líder de l'Anoia des del 1982.

2 de març de 2026 a les 11:02 hores

Els beneficiats per l’ajuda per als majors de 52 anys creixen a Espanya i preocupen a Europa

L’OCDE, màxim organisme econòmic del continent, es preocupa perquè el sistema espanyol no aconsegueix reinserir als aturats de més edat

Imatge: Gettyimages
Resumeix l'article amb IA:
Marca'ns com a mitjà preferit!
Un article de
Publicitat

Espanya ha aconseguit una nova fita, però no tots els organismes ho veuen amb bons ulls. En aquest cas, parlem del rècord de beneficiaris del subsidi per a majors de 52 anys, una prestació dissenyada per protegir els que perden la feina a la recta final de la seva vida laboral i tenen grans dificultats per tornar al mercat laboral, segons que s’explica en un interessant article de Javier Ruiz en el portal especialitzat “El blog salmón” (www.elblogsalmon.com).

La dada confirma que l’ajuda compleix la seva funció com a xarxa de seguretat, però també posa en relleu un problema més profund: la incapacitat estructural del mercat per reabsorbir els treballadors de més edat.
L’augment del nombre de perceptors no és un fenomen conjuntural ni respon a un repunt puntual de la desocupació general. Les dades disponibles mostren que segueix creixent l’atur de llarga durada entre els més grans de 50 anys, un col·lectiu que, un cop fora del mercat laboral, té cada vegada menys probabilitats de tornar-hi.

El subsidi per a més grans de 52 anys no és una ajuda de desocupació convencional. La diferència principal és que, a diferència d’altres subsidis, es pot percebre de manera indefinida fins a assolir l’edat legal de jubilació, sempre que es mantinguin els requisits d’accés. A més, inclou una característica clau: mentre es cobra, l’Estat cotitza pel beneficiari a la Seguretat Social, cosa que permet continuar generant drets de pensió.

Aquest disseny explica, en gran mesura, el seu atractiu i persistència. Per als que han esgotat altres prestacions i afronten un mercat laboral hostil, el subsidi no només garanteix un ingrés mensual, sinó que evita una ruptura completa de la carrera contributiva de cara a la jubilació.

El creixement del nombre de beneficiaris no implica que l’atur total estigui augmentant, però sí que indica que un segment concret de la població queda atrapat durant anys fora de l’ocupació. A la pràctica, el subsidi s’ha convertit per a molts en una avantsala de la jubilació, més que no pas en un pont cap a la reincorporació laboral.

Aquest fenomen revela una tensió clara. D’una banda, el sistema protegeix millor que en el passat els que perden la feina en edats avançades. De l’altra, aquesta protecció conviu amb una reinserció laboral molt limitada entre els més grans de 52 anys, que solen encadenar llargs períodes d’inactivitat un cop surten del mercat laboral. Més de la meitat dels aturats més grans de 50 anys fa més d’un any que busca feina sense èxit, un indicador clar d’atur de llarga durada i de dificultats estructurals per tornar a emprar-se.

El mercat laboral i l’edat

A més, els treballadors sènior concentren una part molt rellevant de la desocupació total a Espanya i presenten taxes de tornada a l’ocupació inferiors a altres grups d’edat.

Diverses anàlisis apunten que, a partir dels 50–55 anys, les oportunitats de reincorporació cauen amb rapidesa, llastrades per factors com l’edatisme, la segmentació del mercat laboral i l’escassa eficàcia de les polítiques actives adreçades a aquest col·lectiu. Aquesta dificultat per reenganxar-se a la feina és un dels elements que expliquen la persistència del subsidi en el temps.

Com a conseqüència, perdre la feina a partir dels 50 o 55 anys sol implicar una exclusió gairebé permanent del mercat laboral. En aquest context, el subsidi deixa de ser una prestació transitòria i passa a exercir una funció estructural de sustentació de rendes.

L’OCDE fa temps que adverteix de la situació a Espanya

En aquest punt, l’OCDE assenyala el problema principal. L’organisme internacional ha advertit diverses vegades que el disseny del subsidi per a més grans de 52 anys pot generar incentius febles per a la recerca activa d’ocupació i afavorir una dependència prolongada de la prestació.

La preocupació no se centra únicament en el cost pressupostari, sinó en l’efecte que una ajuda sense límit temporal clar pot tenir sobre les decisions individuals i sobre el funcionament del mercat laboral.

Dit d’una altra manera, a la pràctica, la prestació corre el risc de substituir la feina en una etapa de la vida en què les oportunitats laborals ja són escasses.

Des d’aquesta perspectiva, l’OCDE no planteja eliminar la protecció, sinó revisar-ne el disseny per equilibrar millor la seguretat d’ingressos amb incentius efectius a la reincorporació laboral.

El debat de fons no enfronta protecció social i disciplina pressupostària, sinó protecció i funcionament del mercat laboral.

El subsidi per a més grans de 52 anys compleix una funció clau en evitar situacions de pobresa i garantir cotitzacions en un tram crític de la vida laboral. Tot i això, el seu creixement sostingut reflecteix també la manca d’alternatives reals per als que queden fora de l’ocupació a edats avançades.

En conclusió, si no es corregeixen les barreres que impedeixen als treballadors sènior tornar a treballar, el subsidi continuarà actuant com a solució estable a un problema estructural.

Més que una anomalia, la seva expansió és un símptoma de com Espanya gestiona l’ocupació i la desocupació a l’última part de la vida laboral.

T'ha semblat interessant? Comparteix aquest contingut amb els teus contactes!
Deixa el primer comentari
Et recomanem×
Log Club VeuAnoia

Vull ser col·laborador/a del Club

Emplena i envia el següent formulari per sol·licitar ser col·laborador del Club VeuAnoia. Ens posarem en contacte amb tu al més aviat possible!

Registra't

Inicia la sessió

No tens compte?
Registra't

Comença a jugar!

Selecciona l'avatar que més t'agradi i completa el formulari: