El tiet Manolo
Jo tenia un oncle, el “tiet Manolo”, casat amb la meva tieta Flora Sangrà. Es deia Manuel Inglada, però en aquells anys de foscor, a tots els Manuel els dèiem “Manolo” igual que a la majoria de Francesc els deiem Paco o Franciscu. El tiet Manolo, nascut a Guissona, era…
Govern sense oposició
En sistemes democràtics els governs són duals. Hi ha un govern i una oposició que té el doble paper de controlar al govern i proposar alternatives. Sense aquesta dualitat, no hi ha garantia de bon govern. És millor un govern d’11 a 10 en corporacions de 21, que no pas…
Cuba
Aquesta columna arriba excepcionalment des de l’altra banda de l’oceà Atlàntic. L’escric des d’una terra amb alguna arrel catalana i amb un llenguatge farcit de catalanismes. Després de 17 anys de la meva darrera visita, he tornat a Cuba per participar en un Congrés Internacional de cultura i turisme. A…
Vots, o abstencions, que maten
La tragèdia de València em fa pensar que hi ha vots -o abstencions- que porten la desgràcia al país. A qualsevol país. El País Valencià està governat per una colla d’ineptes corruptes o corruptes ineptes, que tant se val l’ordre. Al final el resultat és el mateix: desgràcies i morts…
«L’avió és, de llarg, el mitjà de transport més segur que existeix»
Soc Ramon Vallès Brossa, vaig néixer a Piera el 26 de febrer de l’any 1966, i ciutadà d’Igualada des que molt feliçment em vaig casar amb la igualadina Margarita Montes amb qui tenim tres fills: en Ramon, la Marina i la Natàlia i tenim la sort del primer net, que…
Canes, calbes i bon rotllo
En aquesta columna, no acostumo a parlar de música i, de fet, no és aquest el tema que toco avui, tot i que es tracta d’un concert de rock, celebrat a Òdena dissabte passat. El concert en homenatge a Toni Fàbregas em va perfecte per a recordar un amic del…






