La igualadina Alba Vergés ha acabat el seu mandat com a Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya. Li va tocar assumir una conselleria, que habitualment és de gestió tranquil·la, en un moment en què la pandèmia la va convertir en la més difícil i complicada de la història recent.
Costa molt fer un balanç quan encara no hem sortit de la pandèmia però, ni que sigui per comparació, penso que ha fet una tasca prou meritòria. El coronavirus va aparèixer de sobte i sense que en tinguéssim dades. Al principi, quan es va suspendre el Movile de Barcelona, alguns ho vàrem considerar una exageració, car pensàvem que la covid-19 era com una mena de grip perfectament tolerable. Sobretot si ho comparàvem amb les semifinals de futbol que es varen jugar a Itàlia aquells dies amb públic a les grades.
Mentre a l’Estat Espanyol els partits es miraven de reüll temorosos de prendre decisions per frenar l’increment de la pandèmia, a Catalunya el govern Torra confinava la Conca d’Òdena per frenar l’explosió dels contagis que amenaçava de col·lapsar tot el sistema sanitari anoienc.
Alguns hiperventilats varen criticar que Alba Vergés s’hagués deixat portar per les emocions en públic en recordar a la seva família de la qual s’autoseparava pel confinament que, des de la majoria de partits, varen criticar durament. En canvi jo ho vaig trobar una mostra de sinceritat i humanitat en un moment difícil per a tothom.
Tot i ser de dos partits diferents, Alba Vergés i Quim Torra –almenys en públic- varen mantenir sempre la unitat d’acció i l’acord en les mesures sanitàries que calia prendre, en un moment que des de l’Estat ens negaven la compra d’EPIS, mascaretes i fins i tot determinats medicaments que en aquells moment semblaven els idonis. Les conegudes dissensions en el si del govern no es varen veure en l’àmbit de la Sanitat i tantes vegades la consellera va defensar el criteri del president, com aquest va defensar a la seva consellera. Que avui el substitut d’Alba Vergés sigui justament Josep Maria Argimon, nomenat per Alba Vergés com a Secretari General de Sanitat, em demostra que, almenys en el camp sanitari, el govern va funcionar perfectament.
Com a colofó a la gestió d’Alba Vergés respecte de la covid-19, penso que la infraestructura muntada per a la vaccinació dels catalans, es mereix un 10. En un sector tan estressat com el sanitari després de quinze mesos de pandèmia, no era senzill desplegar tants recursos humans i materials, per distribuir unes vacunes que, des de l’Estat, no sempre han arribat quan tocava.
Tots hem perdut amics o familiars per la covid i molts també l’hem passat, per això avui vull aplaudir a Alba Vergés, reconeixent-li l’esforç, la dedicació i que ha donat la cara fins al darrer dia del seu mandat.
