L’inici del Dakar va se bo pels quatre participants anoiencs, que va acabar el diumenge després de 14 etapes en què la pluja, les pedres i naturalment les dunes van ser destacades protagonistes.
El pilot Dani Vilà, amb el quad Yamaha, i els copilots Àlex Haro amb el BRX Hunter oficial, Armand Monleón amb el Mini oficial i Francesc Salisi amb el camió Mercedes van portar a terme un començament brillant en les primeres etapes.
El primer en abandonar va ser Haro, degut a la lesió del seu pilot argentí Orlando Terranova, després fou Vilà per l’acumulació de problemes en el quad, demostrant unes gran habilitats de pilotatge i adquirint molta experiència per les seves futures participacions.
Així que van ser dos els copilots de casa nostra els que van aconseguir arribar al final del raid més popular del món. A la categoria de cotxes, el copilot Armand Monleón amb el pilot polonès Jakub Przygonski amb el Mini oficial s’haurien classificat entre els deu primers, si no hagués sigut pels problemes que van patir en la primera part del raid. Finalment van acabar en la dissetena posició. I és que el polonès i l’anoienc a les darreres etapes van anar assolint classificar-se entre el llocs cinquè i sisè.
En la darrera etapa la del diumenge inclús es van permetre el luxe d’aconseguir una fenomenal quarta posició. I el pilot de l’Armand comentava: “Ha sigut un Dakar molt dur. M’agrada aquest tipus de raids. Així hauria de ser un Dakar. Hi havia de tot: pedres, aigua, navegació difícil. Malauradament, vam tenir problemes en una etapa, però en cas contrari el ritme era allà. Em vaig divertir molt amb Armand, que també va fer una gran feina. Estem contents d’estar a la meta”.
A la categoria de camions l’equip format l’anoienc Francesc Salisi i el bagencs Jordi Perera i Àlex Aguirregaviria, amb el Mercedes, van patir de valent al llarg de la majoria d’etapes fins el punt que inclús una nit es van quedar a dormir en el desert per poder arribar el dia següent a final d’etapa. Per ells la classificació era lo de menys, el seu objectiu era fer d’assistència i portar tota mena de recanvis pel potent equip de FN Speed.
El principal, però, és que l’Anoia ha estat present un any més en el Dakar, seguint el camí del seu pioner, Rosend Touriñan de La Pobla de Claramunt i no cal dir que els actuals dakarians anoiencs hi tornaran a ser en la propera edició i tant de bo se’n pugui afegir algun més.
