A propòsit de la donació de la Col·lecció Paleontològica, de Josep Llansana, al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia

0
143
Josep Llansana

Heus aquí, un particular elogi a la Col·lecció Paleontològica de l’igualadí i amic Josep Llansana i Marcè, expressament donada al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, per a la seva expressa conservació i necessària divulgació pública.

Vagi per davant que, si bé durant el mateix acte de la inauguració d’una exposició no acostuma a ser el moment més escaient per a una mirada atenta del material presentat a la mostra en qüestió; sí que al cap d’uns dies és l’hora de permetre’t una visita per a descobrir tot el compendi exposat amb la documentació pertinent a mà, i observar in situ, pas a pas cadascun dels expositors d’aquesta selectiva recopilació. El que fa el cas és que era tot una assignatura pendent parlar presentar en aquesta pàgina un reconeixement a aquest valuós repertori de fòssils que, especialment seleccionats, en el seu dia, Llansana va lliurar al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia, i va ser presentat públicament en una participada inauguració.

Josep Llansana

La mostra, metòdicament classificada i amb notes informatives, et descobreix més de 1.532 fòssils marins invertebrats, trobats a la comarca de l’Anoia, i que daten del període de l’Eocè Mitjà, especialment del Bartonià, ara fa uns 40 milions anys. Efectivament, amb quasi bé 300 espècies classificades, aquesta col·lecció és veritablement tot un treball de recerca i d’investigació; des del punt de vista didàctic i científic, una descoberta colossal. Es tracta, doncs, de fòssils trobats per Llansana, a l’entorn de la dècada dels 80’ de la passada centúria, en el seu incansable caminar per les demarcacions municipals anoienques i no gens llunyanes d’Igualada (Bellprat, Carme, Castellolí, El Bruc, La Pobla de Claramunt, Santa Maria de Miralles, Orpí, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí), fins a arribar a les contrades del Bages (Castellfollit del Boix). Al capdavall, la mostra presentada, i a partir d’un més que eficient treball dels especialistes en paleontologia posa en relleu l’excepcional bellesa d’una completíssima col·lecció de coralls, de diferents espècies, i una no menys important col·lecció de crancs. Val a dir que, a propòsit d’aquestes exclusives troballes; a un d’aquests exemplars, una espècie descoberta pel Dr. Reig i Oriol, se li ha atribuït la denominació “Strotogyra llansanai”, en reconeixement a l’exploració duta a terme pel mateix Llansana.

A tall de localització de la pròpia naturalesa dels fòssils a Casa Nostra, unes dades certificades apunten a què fa uns 50 milions d’anys, a resultes d’una col·lisió entre les plaques continentals Eurasiàtica i Ibèrica, es va formar davant dels Pirineus una gran depressió que es va reomplir d’aigua de l’Atlàntic. En conseqüència, en aquells temps ancestrals una àmplia àrea de la comarca de l’Anoia va quedar banyada per aigües marines, i és en aquesta ubicació l’indret on hi van residir tota mena d’organismes marins, abocats amb el pas del temps -en tant que organismes morts- a un procés de fossilització, passant a formar part d’una escorça de la Terra sobre la qual quedarien impressionats per a, posteriorment, arran dels plegaments i les erosions, aflorar a la superfície.

Quant al curs evolutiu, a fi i efecte que la fossilització es faci realitat, l’organisme ha de passar per processos d’alteració química, als qual s’hi poden incorporar o suprimir substàncies minerals. De fet, després de la mort, aquest organisme pot desintegrar-se lentament o quedar-se enterrat en algun sediment; i, només s’acaben fossilitzant aquelles -seves- parts més dures. Així, en descompondre’s aquest a l’interior del sediment relativament tou, altera les condicions locals i promou la incorporació de sals minerals a la seva pròpia estructura, en un traspàs anomenat mineralització: el que és una veritable alteració química que li concedeix -des de la compactació- una major resistència en relació al sediment circumdant.

L’igualadí Josep Llansana i Marcè (1949), en consideracio a la seva intensa i longeva trajectòria, ha esdevingut un reconegut amant de l’univers de la paleontologia. Ell va ser qui va proposar-se com a un dels fundadors de la Secció de Paleontologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, endemés d’haver estat un incondicional col·laborador del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, una entitat històrica de referència en l’àmbit de la Paleontologia a Catalunya, espai de la investigació i del coneixement científic on va poder estudiar i classificar nombrosos fòssils que havia trobat. El categòric nivell de coneixement del mon dels fòssils el va empènyer a convertir-se en coautor, al costat del Dr. Josep Romero i Marsal, de l’obra ”Guia de Camp dels Fòssils de l’Anoia, invertebrats marins”, una publicació del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, editada amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada, a l’any 2016.

Compartir