El 1981, a banda de l’any de l’intent de cop d’estat a Espanya del coronel Tejero de la Guàrdia Civil -que durant un temps havia estat destinat a Capellades- en l’episodi avui conegut com 23-F, també van succeir fets destacables, és clar, a nivell comarcal. Així, l’Estat espanyol va transferir el Castell de Claramunt a la Generalitat de Catalunya, que feia un any era presidida per Jordi Pujol. Va ser un fet prou destacable, doncs el castell de la Pobla és dels millors conservats del país, i aquella acció va ser el preludi de moltes millores en els anys venidres. El castell anoienc, però, té una història ben peculiar. Estava integrat dins el comtat de Barcelona i va ser una avançada del temps de la Reconquesta. La primera notícia d’aquest monument, que avui en dia encara conserva la fesomia de fortalesa i sentinella de la Conca d’Òdena, és de 978.
Els primers senyors del castell van ser els Claramunt, entre el segle X i principis del segle XIV. El 1306 els Claramunt van traspassar el seu senyoriu als Cardona. Posteriorment, al segle XVII, el castell es va convertir en centre comarcal del domini dels Cardona-Medinaceli damunt les terres de la Pobla i la Torre de Claramunt, Carme, Castellolí, Òdena, Orpí, Jorba, Santa Margarida de Montbui, Rubió i Vilanova del Camí. Els Cardona-Medinaceli van ser els últims senyors feudals del castell, que el van regentar fins el segle XIX quan va quedar del tot abolit l’Antic Règim.
Al llarg de tots aquests segles, el castell de Claramunt ha estat testimoni de les diferents èpoques històriques i en algunes ocasions ha viscut moments difícils. L’any 1463, durant la guerra entre la Diputació del General i Joan II, la fortificació va partir una de les principals destruccions, però els comtes de Cardona la van reconstruir. L’any 1714 el castell va ser víctima d’una nova destrucció, tot i que no va ser tan important com l’anterior, en aquesta ocasió a mans de les tropes de Felip V. Durant l’última guerra carlina, el castell va ser fortificat per darrera vegada, tot i que feia molts anys que no tenia un ús militar.
El 1913 les terres de la muntanya de la fortificació van ser adquirides per Enriqueta Miquel i Mas. Els seus pares, Antoni Miquel i Costas i Balbina Mas i Santacana, van pagar el 1915 unes obres per aturar la desfeta de la fortalesa i es va obrir una carretera per fer-la més accessible.
El 1926, Antoni Miquel i Costas va rebre el títol nobiliari de marquès de la Pobla de Claramunt, atorgat pel rei Alfons XIII. Títol que, per cert, encara existeix avui. De fet, Miquel i Costas té una empresa paperera a la població, i és una de les companyies que forma part del prestigiós Ibex35.
El 1974 el castell de Claramunt va passar a ser propietat de l’Estat espanyol, que el 1981 el va transferir a la Generalitat de Catalunya. A finals de 1996, l’administració autonòmica signa un conveni amb l’Ajuntament pel qual aquest es fa càrrec de la gestió de la fortificació.
D’altra banda, el 1981 també va ser l’any de la primera gran manifestació a Igualada des de la recuperació de la democràcia. Els 45 treballadors de l’empresa “Igualadina de Estructuras y Construcciones, S. A”, més coneguda com IECSA, van protagonitzar una protesta per veure amenaçats els seus llocs de treball. Veient que ningú resolia el seu problema, van optar per tancar-se a dins de la basílica de Santa Maria del 13 al 28 de març. La justícia va condemnar l’empresa a pagar unes indeminitzacions per valor de 39 milions de pessetes
