1960 – Mor el mestre Joan Just, i s’edifica el nou barri de Montserrat a Igualada

983

Jordi Puiggròs / Albert Vendrell

La dècada dels seixanta va ser pròdiga en l’aparició de barris obrers en moltes zones industrials d’Espanya, especialment a Madrid, Euskadi i Catalunya, on s’hi van dirigir milers d’espanyols que deixaven les seves terres del sud a la recerca d’un treball digne. A l’Anoia hi ha diversos exemples d’aquests nous barris, i a Igualada, especialment, en destaquen els de Fàtima i Montserrat. Val a dir que ja abans de 1960 n’havia començat l’edificació en molts indrets.

Així va quedar el garatge de la Hispano Igualadina després d’un aparatós incendi. AFMI5288, foto de Procopi Llucià.

En el cas del barri de Montserrat, es van construir 420 habitatges de l’Obra Sindical, ocupades majoritàriament per famílies emigrants a Catalunya. Popularment s’ha conegut aquests blocs d’edificis amb el nom de “Carrero Blanco”, ministre de Franco i posteriorment president del govern.

Els primers edificis del barri de Montserrat, el 1960.

L’1 d’octubre de 1959 es va fer la primera Missa al Barri de Montserrat. El 18 de setembre de 1960, Mn. Genís Padrós, arxipreste, beneïa el centre parroquial del Barri de Montserrat, on s’hi va fer una guarderia. No va ser fins el  9 de gener de 1965, quan es va fer la signatura de l’escriptura de donació dels terrenys per al nou temple parroquial, a càrrec de la família Borràs Marsans, que es va inaugurar el 1967.

Membres de l’Schola Cantorum treient el fèretre amb les despulles del mestre Joan Just. AFMI5391. Autor Procopi Llucià

L’any 1960 va morir el mestre Joan Just i Bertran, penedesenc molt vinculat a Igualada. L’any 1931, amb 34 anys, Just es traslladà a Igualada per substituir el mestre Manuel Borgunyó com a director del Conservatori de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, i romangué en el càrrec fins a la seva mort. Des de la seva posició com a director de l’Orfeó de l’Ateneu, fundà la Schola Cantorum el 1939, a fi que les cerimònies religioses tinguessin un acompanyament de música polifònica qualificat. A l’any següent inicià un altre projecte, el de la Banda Municipal d’Igualada. Simultàniament, dirigia l’Escolania de la Pietat, impartia classes de música, piano i violí al col·legi dels Escolapis de la capital de l’Anoia i portava la direcció de l’Orfeó de Santa Coloma de Queralt. Igualment, col·laborà amb la Secció de Musicologia del Centre d’Estudis Comarcals i promogué la creació de les Joventuts Musicals.

La Guerra Civil estigué marcada pel salvament de la destrucció de l’orgue de l’església de Santa Maria i la protecció que donà al monjo de Montserrat David Pujol, que amagà dels que el volien assassinar, i a qui ajudà a fugir a l’estranger.

Gran pedagog, formà tota una generació de professionals de la música. Alguns dels seus exalumnes destacats han estat Jordi Savall, Maria del Rio Monfort, les pianistes Teresa Llacuna i Josefina Rigolfas, i el seu propi fill Joan (que seria després l’abat de Montserrat Cassià Maria Just).

Els preus de les cases a Igualada i la Conca l’any 1960, en un anunci de La Renda Urbana

Fou homenatjat per l’ajuntament d’Igualada, que li atorgà la Placa del Mèrit Artístic (23.2.58) i el nomenà Fill Adoptiu de la Ciutat (25.2.60). El 1970 s’erigí un monòlit a la Tossa de Montbui en recordança seva i l’Escola Municipal de Música d’Igualada porta el seu nom.