1949 – S’inaugura el Museu de la Ciutat i la Comarca

87

Jordi Puiggròs / Albert Vendrell

Abans que existís el Museu de la Pell, Igualada va comptar amb el Museu de la Ciutat i la Comarca, avui desaparegut. Es va instal·lar en una planta de l’edifici del col·legi Garcia Fossas, llavors conegut com “l’orfelinat”.

Tal i com ja uns vam explicar, el 8 de juny de 1947 es va fer la constitució provisional del posterior Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI), on ja es va parlar de la creació d’un museu de la ciutat. El CECI va impulsar la creació d’una infraestructura museística per a Igualada i la seva comarca. Dos anys més tard, el 6 de juny de 1949, es va inaugurar el Museu de la Ciutat i Comarca d’Igualada al Saló d’Actes del Grup Escolar Garcia Fossas.

Plànol d’Igualada, el 1949.

Aquest museu es va instal·lar a l’edifici que Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada a la dècada de 1930, amb l’objectiu inicial de servir com a orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941.El museu obria al públic els diumenges al matí i estava estructurat en seccions de folklore i història local, art antic (segles XVI a XIX), art modern, ciències naturals, arqueologia, cartografia comarcal, arxiu notarial, arxiu històric i bibliogràfic i, finalment, la biblioteca Emili Vallès. El seu primer director va ser Ernest Marco.

El setembre de 1949 el Consell Executiu del CECI proposà la creació d’una secció dedicada a l’adoberia, una iniciativa recolzada per la Dena de Blanquers d’Igualada i el Sindicat Local de la Pell. El juny de 1954, amb Joan Riba i Faura com a president del Patronat, es va inaugurar el Museu de la Pell d’Igualada en un acte presidit pel llavors alcalde, Francesc Llansana.

Escrit sobre el 50è aniversari dels Reis d’Igualada. Gener de 1949.

L’any 1951 es va dipositar al Museu de la Ciutat la biblioteca Emili Vallès, cedida per la viuda de l’il·lustre filòleg igualadí, Antònia Casas. La biblioteca conté 4.000 volums. I l’any 1952 es va inaugurar una altra sala del Museu que contenia l’Arxiu Notarial d’Igualada. Aquesta sala estava ubicada a la banda de ponent del tercer pis de l’edifici. “S’ha de reconèixer que la instal·lació dels Museus de la ciutat a l’edifici del grup escolar Garcia Fossas va ocasionar algunes topades i malentesos amb el Patronat i amb l’Associació de Pares del col·legi. Malgrat tot, estic convençut que Artur Garcia Fossas s’hauria sentit satisfet de comprovar que la seva esplèndida obra, a més de l’escola primària, donava també aixopluc als museus, vital ferment cultural que, a poc a poc, anava configurant el desenvolupament integral de la nostra ciutat”, afirma Magí Puig i Gubern en el seu treball “Els Germans Garcia Fossas”, publicat a la Revista d’Igualada el desembre de 2008.

Extret del “Diari d’Igualada” de juny de 1947, podem llegir què es podia veure en el nou Museu de la Ciutat:
1. SALA PRINCIPAL. Con las dos inmediatas a esta Sala, qué es la mayor, está ,enclavada en el primer piso del edificio, y contiene el material de imaginería y arte religioso, que estuvo-hasta 1947 depositado en la antigua Iglesia del Rosario. Como piezas de valor citaremos : algunos óleos importantes como el de la Coronación de la Virgen, dos Retablos completos del siglo XVI, tres altorrelieves, la Cruz Gótica de Santa Gandía restaurada, dos picas de piedra esculturadas y varias imágenes de piedra, talla o alabastro de diferentes estilos, principalmente un busto al parecer de época romana. Aparte molduras diversas que contribuirán a embellecer la Sala -regentada por don Ernesto Marco, Director- han sido reproducidas en maqueta algunas de las cruces de término que fueron destruidas durante la Revolución.
2. SALA DE GEOLOGÍA-ARQUEOLOGÍA. Destinada en su día a ser esta Sala la más importante y original del Museo igualadino, contiene en la actualidad varios ejemplares de fósiles de diferentes especies, casi todos procedentes de donaciones que se hicieron cuando la Exposición Paleontológica del año pasado, o depósitos, como el de la Colección Puget, propiedad de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. También contiene algunas piezas de -material prehistórico o romano, procedentes del Vilar del Met y de otras estaciones comarcales.
3. SALA DE BIBLIOGRAFÍA Y FOLKLORE. Todavía en plena gestación esta Sala ofrece el maravilloso espectáculo de las posibilidades casi, ignotas de nuestro Museo. A juzgar por el ritmo con que se mueve la Sección Bibliográfica, que con tan grande acierto dirige el Rdo. I. M. Colomer, pronto el Archivo Biblioteca en cuestión, será de indispensable consulta en lo que respecta a publicaciones, impresos varios y manuscritos, de carácter igualadino o comarcal. La colección de «Goigs», el monetario y una multitud de objetos de nuestro folklore literario, laboral o religioso, acabarán de perfilar esta Sala.
4. SALA DE ARTE IGUALADINO MODERNO. Esta es la única, que por ahora, está instalada en el piso superior, en los que por otraparte puede divisarse un agradable panorama de las afueras de la ciudad, entra a raudales la luz. Sala espléndida para albergar las obras pictóricas y esculturas de los artistas nacidos en nuestra Comarca o directamente relacionados con ella. Más de 35 son los representados en esa primera galería artística igualadina, habiendo sido la mayoría de las obras, cedidas por sus autores.

Portada en ocasió del 10è aniversari del final del a Guerra Civil.