Pau Vidal

En realitat aquesta columna la podia haver titulada Fulles, o Arbre, o Humanitat. Qualsevol dels substantius dels trons hauria estat un bon reclam per cridar l’atenció sobre un cartell que ha despertat (justament) les ires de bona part d’aquells als quals s’adreça. Però això és una secció de llengua, per…

Normalment els darrers articles de la temporada es fan servir per fer repàs de l’activitat i acomiadar-se de la parròquia fins a la represa. Com a l’escola, en certa manera. I, d’altra banda, el mot que avui ens ocupa (i que, efectivament, serà l’últim del curs 20/21 abans de tornar-hi…

La procedència d’un dels mots protagonistes de l’estiu, per la polèmica amb l’augment d’encomanats, és tan transparent que no en dubtaria ningú: festival és un derivat de festa (encara que en origen, com tants altres mots, era un adjectiu, ‘referit a festa’). Tanmateix, la gràcia, com veiem sovint, rau en…

Es fa una mica difícil mantenir la compostura i la distància que exigeix el rigor científic quan es toquen assumptes com aquest. Que hi hagi individus, per anomenar-los d’alguna manera, capaços de fer-ne patir d’altres, fins al punt d’arribar-los a matar, a causa de la seva orientació sexual altera fins…

És impossible resistir-se a un carmelet com el que ens va regalar l’altre dia la Biblioteca Nacional de España (ho tenen tot tan nacional, aquesta gent, que de vegades semblen comunistes i tot), qualificant no sé sap ben bé si el català i quina altra de “lenguas vernáculas”. És una…

Avui farem una excepció al to habitual d’aquesta columna per rumiar un moment sobre el gran exercici de transparència que va representar el debat de diumenge a TVE. Més aclaridor impossible. D’entrada, el primer a constatar és que hem estat (i estem) fent el préssec de mala manera. Perquè allò…