Xavier Bargalló Rafa: “La indústria va buidar el camp, però els joves hi estan tornant”

281

Soc Xavier Bargalló Rafa, pagès a la Torre de Claramunt i als Hostalets de Pierola. Soc casat i tinc una filla i un fill que fa de pagès, però també té una empresa d’excavacions. He procurat transmetre a la família, l’amor al treball ben fet i l’estimació a la terra que ens caracteritza als que la treballem.

Quin model de cooperativa agrària és Agro Igualada?
Cada cooperativa és un model en sí mateixa. Per exemple, a Gratallops són diferents de nosaltres, ells fan vi –molt bo per cert- i obren els diumenges pensant en els visitants, mentre que nosaltres ens dediquem majoritàriament al cereal, a l’ametlla, a l’oli… i a donar servei als consumidors de l’Anoia a través de la nostra botiga de comestibles i tanquem els festius.

En aquests cent anys ha evolucionat molt?
La cooperativa dels pagesos, avui Agro Igualada, ha passat per moltes vicissituds però sempre s’ha sabut amotllar i evolucionar. Segurament que per això ens hem mantingut durant un segle. El sindicat va néixer amb la intenció de distribuir el cereal de la comarca. Nosaltres el recollim, el guardem, el venem i els pagesos venen a cobrar quan volen. També tenim un molí d’oli per a les oliveres de la comarca i una botiga de productes per als pagesos. Un cop complerts aquests principis bàsics d’una cooperativa de pagesos, vàrem obrir la botiga de comestibles per al públic, on venem una part de la producció agrària de l’Anoia. Aquí pot venir a comprar-hi tothom. Tenim milers de targetes client.

Però a la botiga hi ha productes de molts altres llocs.
Mirem de tenir tot el necessari per a les famílies de l’Anoia i si un producte no es produeix aquí, busquem en una altra cooperativa de pagesos el producte més bo i més proper per a servir millor als consumidors. Tenim vins i formatges de les millors cooperatives de Catalunya. Venem producte de proximitat i de cooperativa, i sempre de la millor qualitat.

Quants socis té la cooperativa?
Cap a quatre-cents. Que siguin productors potser son mig centenar perquè ara amb la maquinària que hi ha, un sol pagès pot conrear moltes hectàrees de camp. Al llarg dels anys el camp català va estar a punt de desaparèixer. La indústria va buidar el camp, però amb la crisi molts joves han tornat al camp. Això està donant molt oxígen al camp.

Quins productes agraris es fan a l’Anoia?
A partir de la fil·loxera que va acabar amb les vinyes, els camps es varen destinar al cereal i també a la olivera. Ara tenim un producte extraordinari que és l’oli. La gent no ho sap, però amb les olives de la comarca es fa un oli fantàstic. L’oli és un dels grans productes anoiencs.

I d’elaborats com anem?
És sorprenent el que trobes quan busques a la comarca: formatges, iogurts, carn de bé ecològica… hi ha persones que hi posen valor i coneixement per a fer grans productes.

Com celebrareu el primer centenari?
Farem una invitació a tots els socis per a fer una xerrada i un dinar on repassarem els esforços que s’han fet per a arribar als cent anys. Només cal veure els diversos noms que ha tingut l’entitat per a endevinar les diverses èpoques que ha passat.

Quina ha estat la pitjor època per al sindicat?
No ho sé. La història escrita acaba amb el final de la guerra civil, la resta encara s’ha d’escriure. El que se és el valor i l’esforç que hi han posat les diferents generacions de pagesos. Els que varen picar a pic i pala –sense cobrar- per a poder aixecar el celler de Cèsar Martinell són un clar exemple de l’esforç i la fe que els guiava. Si avui a Catalunya tinguéssim aquell esperit, les coses ens anirien molt millor a tots plegats. D’aquelles generacions ens queda l’exemple i un monument arquitectònic que és un orgull per a l’entitat. Martinell tenia un estil arquitectònic fantàstic. Amb quatre totxos ben posats, feia aguantar tota l’estructura de l’edifici.

Com arriba vostè al Sindicat?
Hi vaig entrar com a pagès que soc. Després vaig ser membre de la Junta fins que en un moment donat em feren president. L’any vinent ho voldria deixar i m’agradaria que quedés un bon relleu amb ganes de mantenir aquesta eina de la pagesia i la societat. Els que ara hi som, ens ha tocat administrar el sindicat en aquest moment i l’hem de deixar a les generacions venidores en les millors condicions possibles.

El creixement de les àrees comercials us afecta negativament?
La veritat és que no. Cada any creix la nostra botiga. La diferencia és que nosaltres oferim qualitat i proximitat. El nostre model de botiga l’estan mirant els comerciants d’Es Mercadal de Menorca per a veure d’aplicar-lo.

Doneu servei als pagesos?
Naturalment. Els nostres empleats saben aconsellar sobre malures de les plantes, sobre planter, insecticides…. Han d’estar assabentats de les noves normatives fitosanitàries. Fem cursos de capacitació perquè si no tens el carnet addient no et podem vendre segons quins insecticides.

Quin és el futur de Agro Igualada?
L’habilitat d’aquesta casa és saber-se adaptar a les noves realitats. Crec que el camp anoienc no desapareixerà. No se que passarà d’aqui a deu anys, només se que un dia em moriré, però no se quan. Les persones passem, però les entitats queden i aquesta és, i serà, dels pagesos.