Xantal Llavina és periodista, directora del programa Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio (Diumenges 22h) i TV3 i del #RevolucióOberta de Catalunya Ràdio, i autora del llibre recentment publicat #Somdigitals de Profit Editorial. El portal que agrupa les notícies de la premsa comarcal, Catalunya News, li ha fet una entrevista que reproduïm a continuació.
Fa uns anys amb la irrupció d’internet es va començar a parlar de la societat de la informació i a teoritzar en com canviarien els nostres hàbits i les nostres vides. Ara al 2021 ja podem dir que som digitals?
És clar, tots formem part d’aquesta Revolució Digital, això no és una cosa dels mil·lennials, sinó que ens afecta a totes les generacions amb independència de la nostra edat. La Revolució Digital no va només sobre avenços tecnològics, va de transformació social i canvi d’hàbits de la nostra societat. En el llibre #SOMDIGITALS, que hem fet conjuntament amb Jordi Portals, relatem d’una manera entretinguda tota aquesta evolució futura de cap a on anem i sobre com afecta el digital a sectors com la salut, l’economia, la paritat, la mobilitat, el canvi climàtic, el món del periodisme i la comunicació o l’oci digital. El llibre neix de l’experiència professional al Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio i TV3, on durant 4 anys hem entrevistat amb els nostres col·laboradors a més de 1.000 persones que ens han parlat de tots aquests temes.
El mòbil és una extensió de nosaltres mateixos, fa falta crear l’assignatura de sentit crític per a l’ús dels mòbils?
Saps que toquem 150 vegades al mòbil al dia? -més que a la nostra parella- i que passem una hora i mitja enganxats al mòbil de mitjana?
El món s’ha convertit en un devorador de continguts digitals i audiovisuals. Vivim en la immediatesa constant a cop de clic. Tot és consumit ràpidament per donar pas a nous continguts que en saturin una gana que ja és insaciable. I hem de posar-hi fre. Les addiccions a la tecnologia han crescut. El psicòleg, Marc Masip m’explicava al Revolució de Catalunya Ràdio que: “EL 21% dels joves són addictes a la xarxa i les xifres creixen”.
En el llibre parles de com en un futur no gaire llunyà la gent s’haurà de crear el seu lloc de treball creus que la pandèmia ha accelerat aquest procés?
En les darreres dècades, la Revolució Digital ha transformat tots els aspectes de la nostra vida. Ha canviat l’economia, les relacions socials, la forma en la comprem, ens informem i la societat en general. Ens ha canviat a nosaltres mateixos com a ciutadans, com a usuaris, com a consumidors o inclús com a treballadors. I la pandèmia ho agreujat més amb una crisi econòmica molt forta. El món laboral demana per exemple nous professionals de l’àmbit TIC i en molts casos per la manca de treball degut a la crisi econòmica de la pandèmia en alguns sectors, hi haurà un creixement d’emprenedors que s’hauran de reinventar, així ens en parlen molts economistes i experts que han vingut al programa i ho relatem al llibre.
Actualment la bretxa digital va de la mà a la bretxa social, amb un 40% d’atur juvenil estem privant a part de la societat dels avenços tecnològics dels quals disposem?
Tecnologies com la Internet de les Coses, la Robòtica, la realitat augmentada i la realitat virtual, el Big Data o la impressió 3D entren a formar part ja de tots els sectors i canvien molts processos de feina. Tenim, com dius, un greu problema amb l’atur juvenil, molts joves no troben oportunitats laborals en molts sectors ja que la crisi econòmica de la pandèmia ha afectat de ple. I caldria buscar solucions per ells. Un àmbit que tots recomanen per als joves és l’àmbit de l’economia TIC que creix i on poden trobar oportunitats laborals. Faltarien més sinergies també entre empreses i universitats per mantenir el nostre talent jove aquí i que no marxi fora.
La digitalització és una nova arma per a l’apoderament de les dones?
Una de les coses més importants que ens ha donat la tecnologia és l’oportunitat de donar visibilitat a tothom i això ha estat especialment important per a les dones. La tecnologia ens permet tenir més visibilitat, més llibertat i això ho hem d’aprofitar per mostrar-nos al món. Ha nascut la iniciativa darrerament “No more Matildes”. És probable que si Einstein hagués nascut dona, avui amb prou feines ens sonaria perquè els mèrits se’ls hauria emportat un home, un fenomen tan comú en la història que ara és l’efecte Matilda, que explica les injustícies comeses sistemàticament amb les científiques. Nettie Stevens (descobridora dels cromosomes sexuals) o Lise Meitner (investigadora en radioactivitat i física nuclear), són només algunes de les moltes investigadores que van haver de veure com els seus descobriments eren invisibles.
El món editorial porta anys intentant adaptar-se al declivi del paper, però pel camí està canviant el periodisme, la publicitat i la comunicació en general, arribarem aviat a un nou equilibri?
És indiscutible que la Revolució Digital també està transformant el periodisme i els mitjans de comunicació. L’essència se suposa que es manté, que és la mateixa que la visió de la professió–explicar què passa al món-però la manera de fer-ho amb una tecnologia que et dona moltes més opcions, amb una immediatesa absoluta. Com em deia el periodista Nacho Escolar al Revolució TV3, la premsa en paper podria quedar reduïda al cap de setmana i el creixement de la premsa digital serà cada vegada més exponencial. Els mitjans de comunicació ens hem d’adaptar també a totes les plataformes digitals existents.
A causa del canvi climàtic cada vegada parlem més de resiliència, aviat parlarem de resiliència digital?
En els últims setanta anys, la població de la Terra s’ha triplicat. Ara som més de 7.500 milions de terrícoles i segons l’ONU, l’any 2050 la xifra superarà els 9.000 milions. I seguirà creixent. El planeta sobreviurà, però el problema és que ens estem carregant el nostre habitat i el de la resta d’éssers vius. Fins i tot deixant de banda que la pandèmia pugui estar estretament lligada amb la pèrdua de biodiversitat i la colonització humana de nous territoris salvatges, com ens diuen tots els experts al Revolució 4.0 de Catalunya Ràdio, la crisi del coronavirus posa de manifest el fet que cal escoltar amb més atenció a la comunitat científica quan ens adverteixen sobre els perills que se’ns venen a sobre si no canviem de rumb.
Està amenaçada la neutralitat en la xarxa?
La neutralitat de la xarxa exclou la discriminació en funció de l’origen, la destinació o el contingut de la informació tramesa a través de la xarxa. La neutralitat de la xarxa és fonamental per preservar les nostres llibertats. Com diu, Vinton Cerf, co-inventor del Protocol d’Internet: “Internet es va dissenyar sense cap guardià sobre els continguts o serveis. Es necessita una regla de neutralitat suau però aplicable perquè Internet continuï creixent”.
L’evolució de l’imperi de Facebook, Instagram i whatsapp continuarà marcant el futur dels mitjans i de les fake news?
Les empreses tecnològiques seguiran tenint molt poder i les xarxes socials seran molt presents també entre els ciutadans. Caldria repensar el gran debat de la privacitat i l’ètica, ja que els algoritmes de moltes xarxes socials són com màquines escurabutxaques! Terrible! L’altre dia vam fer un especial al #RevolucióOberta de Catalunya Ràdio sobre xarxes socials i ens preguntàvem: És cert que estan dissenyades per atrapar l’usuari i que li costi desconnectar-se’n? Com funciona la publicitat amb els algoritmes que permeten personalitzar els anuncis? Les xarxes socials mouen, amb els 20 milions d’influencers que hi ha al món, 1.000 milions d’euros, li recomano que vegi el debat al Youtube de Catalunya Ràdio.
Google, l’educació i un nou sentit crític de la societat han d’anar de la mà?
Cal aprendre a aprendre, cal desenvolupar competències per afrontar el món que els alumnes trobaran fora de les aules. Els alumnes tindran moltes més possibilitats que les generacions anteriors, però també viuran en un món que no serà estable i hem d’aconseguir que aquesta inestabilitat no sigui una cosa negativa sinó el punt de partida per a moltes possibilitats noves. Han d’estudiar en línia com hem vist durant la pandèmia però també presencialment, el model híbrid és el més ideal. Els petits ja fan robòtica a les escoles i ja treballen en llibres i aplicacions educatives a través de pantalles. Hem d’aconseguir que tothom tingui els recursos digitals a l’abast i que arribin a totes les famílies sense cap mena de diferències.
Finalment, fa anys es parlava de la nova i la vella economia, el seu llibre parla d’una nova mirada digital?
L’economia digital destaca internet com a canal i eina de producció, les empreses són més valorades per les seves idees que no pas pels seus actius materials. D’una banda, es pot comerciar i vendre amb tot el món i de l’altra es poden adaptar els productes als gustos dels consumidors a grans velocitats. La distribució també canvia gràcies al comerç electrònic. Veiem també a Catalunya i a l’estat espanyol moltes startapps que han nascut en aquesta nova economia. Com diu Europa: els propers deu anys seran digitals i sostenibles, i aquestes dues paraules seran claus en el futur.
