El dijous passat va venir a la notaria la Carme, que em va dir que portava molt temps pensant en canviar el seu testament perquè tenia un problema molt greu amb el seu fill Joan des de fa anys.
No han tingut cap contacte en els últims 8 anys, va morir el marit de la Carme d’una malaltia llarga i no va anar ni a l’hospital ni al funeral. En aquest temps, el Joan ha tingut un fill, nét de la Carme, i malgrat que li hagués agradat conèixer-lo i cuidar-lo no ho ha pogut fer.
Em pregunta com es pot fer per no deixar-li res, ni tan sols el mínim legal (la legítima), així que passo a explicar-li la regulació del desheretament a Catalunya:
1) S’ha de fer en testament o pacte successori.
2) Només es pot basar en alguna de les causes del Codi Civil de Catalunya i les més habituals de totes elles són: a) El maltractament greu al testador, al seu cònjuge o convivent en parella estable, o als ascendents o descendents del testador. b) L’absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per una causa exclusivament imputable al legitimari.
3) Quin termini hi ha per impugnar el desheretament pel fill? Són 4 anys des de la defunció de la seva mare, la Carme.
4) Què entenen els Tribunals per absència manifesta i continuada de relació familiar? Ha de ser una absència de relació coneguda pel cercle proper d’amistats i família i durant un període llarg (d’anys, no de mesos..). No n’hi ha prou amb un empipament puntual que hagi provocat perdre el contacte durant uns mesos.
Els Tribunals també tenen en compte indicis com no convidar a les noces del fill, no assistir al funeral del cònjuge del causant o no deixar veure a un nét.
5) Qui ha de demostrar que no hi ha relació familiar i, a més, és per culpa del fill de la Carme? Si s’arriba als Tribunals, la càrrega de la prova correspon als hereus nomenats en testament (per exemple altres fills), que hauran de demostrar davant del jutge que realment no ha existit relació i que ha estat per culpa del fill i no de la Carme. Cal acudir a declaracions de testimonis, comunicacions per carta, missatges de telèfon, etc. per determinar qui té raó.
6) I si el jutge considera que el desheretament no és legal, per no complir la causa amb el Codi Civil? Llavors tindrà dret el fill de la Carme a cobrar la legítima, que a Catalunya és una quarta part dels béns a dividir entre tots els fills.
7) I si es reconcilien la Carme i el seu fill després de fer testament i no li dóna temps o no es recorda de canviar-ho? Es considera que el desheretament es té per no posat.
Carlos Jiménez
Notari d’Igualada
