Vots per a la resistència
V

18 d'abril de 2019

Jaume Singla

 

El millor instrument que tenim els ciutadans davant l’estat és el vot. Els vots dels ciutadans posen i treuen governs i durant quinze dies cada quatre anys, els polítics intenten fer-se propers perquè els donem, cadascú a qui vulgui, la seva confiança en forma de vot. Un vot que administraran, molt sovint contravenint el seu propi programa electoral.
Avui mateix, divendres, ha començat un d’aquests períodes en què els polítics ens demanen el vot. És el que es coneix com a Campanya electoral i dura quinze dies, mes un dia de reflexió.

En algunes eleccions, per la poca diferència entre els candidats o el poc interès pels organismes als quals es postulen, els ciutadans renuncien a exercir el seu dret de vot i prefereixen passar el diumenge fent altres activitats. Esperen a veure els resultats de la nit electoral i a esperar que els partits negociïn entre ells per formar un govern i o situar-se a l’oposició.

En altres eleccions, en canvi, hi ha molt interès perquè el que es ventila en el procés, té molta més transcendència segons el moment en què es dona la votació.
Els catalans, en general, som bastant partidaris de participar a les eleccions anant a votar i seguint després el compliment dels compromisos electorals, com ho demostra el nivell de participació en els comicis i el compromís dels ciutadans amb els diversos moviments cívics i/o polítics de Catalunya. En aquesta ocasió ens hem de conjurar a omplir les urnes de vots perquès és molt el que ens hi juguem.

La campanya que avui ha començat i que acabarà amb la votació del proper dia 28 es presenta sota l’amenaça de l’auge de l’extrema dreta més rància i espanyolista que mai s’ha vist. Guanyi qui guanyi, els catalans no podem esperar altra cosa que repressió, retallades, retrocés autonòmic i repressió de l’ús del català. El 155 ja no és un número, és una amenaça i no pas la més greu.

Davant d’aquestes amenaces els ciutadans només tenim una eina: el vot.
La situació és tan greu, que renunciar a votar equival a deixar el poder de decisió en mans dels enemics –sí, els enemics- de Catalunya. Per sort disposem de tres o quatre opcions nacionals per elegir i per tant, no tenim excusa per fer el ronso el diumenge dia 28 d’abril.
El règim monàrquic sap de la nostra voluntat i segurament que per això ha mobilitzat totes les seves institucions per condicionar el nostre vot. Quan la Junta Electoral Central ordena retirar tots els llaços grocs no ho fa “para preservar la neutralidad” sinó per tot el contrari, per desanimar-nos i que ens quedem a casa sense votar.
Mai renuncio al vot, però en aquesta ocasió encara menys.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta