Volem passar

0
162

Posar-se a la pell dels altres no és cosa fàcil. Anem amb presses, ocupats en les nostres cabòries i massa sovint ens costa empatitzar amb els problemes dels altres. L’empatia és conrea amb els ulls vius, el cor obert i amb ganes d’escoltar. Fent parades al carrer, prenent el cafè i xerrant amb la gent em queda clar que garantir la mobilitat de les persones amb majors dificultats de moviment hauria de ser una de les prioritats de tots els ajuntaments.

Sortiu al carrer i feu l’exercici d’imaginar-vos què implica moure’s per Igualada amb cadira de rodes, fer-ho quan no podeu veure-hi perquè sou cecs o quan vas amb un caminador elèctric. Sigui per un fanal, un senyal de trànsit, un pal elèctric, unes obres… hi ha molts carrers on és terriblement difícil (i en molts casos impossible) passar. Proveu de fer-ho. Passejant una tarda per Igualada vaig trobar com a mínim una desena de carrers on el cotxe pot passar… però el vianant no. Els fanals mal posats al carrer Nicolau Tous del barri de Montserrat. Els cotxes que omplen les voreres del carrer Lacetània de les Comes. Les obres en un edifici del carrer Sant Vicenç que han tallat el pas. Les voreres massa estretes del carrer Sebastià Artés. La manca de passos zebra en alguns indrets del barri del Poble Sec com la carretera de Manresa. La impossible pujada al carrer Òdena que per l’amplada, el pendent i el risc sembla l’ascensió a l’Himàlaia. Les voreres de la carretera de Valls quan, els despreocupats pares que recullen els infants hi aparquen, ocupen tota la vorera. Les voreres del carrer Gaspar Camps al barri del Sant Crist que no fan més de dos pams. Podria omplir tot l’espai de l’article només llistant els problemes que trobem a Igualada.

En una societat que progressivament es va envellint, hem de preparar les ciutats perquè totes les persones es puguin moure de forma autònoma. Totes les actuacions que es fan a l’espai públic per garantir l’accessibilitat són necessàries: rampes per cadires de rodes, senyals acústiques als passos zebra, pals per impedir que els cotxes pugen a les voreres, autobusos adaptats, ascensors…

L’Ajuntament d’Igualada ha de fer molta feina, molta, per garantir el dret a mobilitat. I per fer-ho, cal canviar el xip. Per visibilitzar els problemes de mobilitat d’Igualada, des de Poble Actiu hem assenyalat amb el lema “Volem passar” els llocs on no és possible circular. Un gest simbòlic, però necessari, per visibilitzar el problema. Volem una ciutat a mida humana i això vol dir que cal prioritzar la mobilitat a peu per davant de la circulació en cotxe. Què vull dir? Que si un carrer és estret i quelcom hi sobra, mai són els vianants… són els cotxes! Si no hi ha espai per un carril de cotxe, l’aparcament de cotxes i dues voreres, doncs és senzill. Traiem l’aparcament dels cotxes i fem les voreres amples. I, d’exemples com aquests, en podem trobar molts. La qüestió és tenir molt clara la prioritat. Primer, els vianants. Segon, el transport públic. Tercer, els ciclistes. I, en últim lloc, els cotxes. I aquesta prioritat cal aplicar-la en tot, també en el pressupost, i més en una ciutat que no té diners per habitatge social però on s’inaugura un aparcament gratuït cada mes. Carrer a carrer i barri a barri hem d’anar transformant Igualada. El lema és clar: volem passar. Volem una ciutat pensada perquè els vianants, i especialment aquells que tenen dificultats per moure’s, puguin fer-ho amb seguretat. Tenim molta feina a fer per transformar la ciutat. I ganes de fer-la!

Compartir