D’aquí a poc naixerà la Vegueria del Penedès. El tràmit parlamentari està gairebé enllestit i la nova llei està programat portar properament al plenari. Els suports que la proposta ha anat sumant fa que el resultat en aquests moments només estigui condicionat per la continuïtat de la legislatura. La feina de la societat civil ja s’ha acabat. Toca ara la feina política.
Una volta aprovada la inclusió del Penedès en la llei de Vegueries, aquesta anirà de nou al calaix, a l’espera d’un desenvolupament territorial que no estigui marcat per les províncies borbòniques. Però no ens cridem a engany, en molts camps la seva aplicació ja és immediata. Així l’Àmbit, el qual ja està aprovat i en desenvolupament, té una importància cabdal en el planejament urbanístic. I en l’estructuració de serveis el marc competencial també ho té en compte.
Per tot això, es fan un munt de reunions per parlar-ne i prendre decisions, i de moment la presència dels representants anoiencs és molt minsa, comparada amb la d’altres comarques del Penedès. Els nostres polítics sembla que no estiguin interessats per aquest tema.
I després, quan es produeixen noves situacions – com va succeir en l’estructura de les agències tributàries – alguns s’escandalitzen preguntant-se per què no els han dit res. Segurament creient-se molt importants, obliden que hi ha molts interessos, d’uns i altres, i que s’estan obrint nous horitzons de futur.
Per exemple, aviat es decidirà la capitalitat de la nova Vegueria. També el nomenament del Delegat. Potser els nostres representants ja estan fent contactes i participen dels cenacles on es prenen les decisions. Però molt ens temem que no és així. Només cal anar a veure què es fa en d’altres comarques. Com es cerca la complicitat de la societat civil per reforçar iniciatives universitàries, sanitàries, culturals, i comparar-ho amb el que es fa a l’Anoia…
Arreu es veu una empenta que ací no es veu. Sembla talment com si els nostres representants tinguessin por de que els vagi sortint competència, que puguin posar-se en risc els seus càrrecs polítics. Esperem que sigui una apreciació equivocada, perquè seria d’una miopia impròpia dels temps de representativitat que s’acosten. És el gruix social conjuntament amb les institucions els qui fan la força. Avui les capacitats personals, que individualment es puguin tenir, són un actiu transitori.
Però tot això s’ha de dir, perquè la gent d’aquestes contrades sempre s’ha mirat les coses individualment. S’ha espavilat només per viure d’una terra difícil on calia més l’enginy i la intel·ligència que els fruits de la terra. Tradicionalment ha desenvolupat iniciatives personals, i han costat molt les col·lectives. Però hi ha moments on cal fer pinya. Ajuntar-se per aconseguir fites que cadascú, per sí mateix, no pot assolir. I també se n’han fet. I algunes de molt remarcables. Ara n’hi ha una d’important.
Demanem que els representants de l’Anoia es prenguin seriosament aquest tema. I si ja se l’han pres, que informin de què estan fent i dels objectius que es pretenen assolir. Volem saber amb quins col·lectius locals es compta, quines són les responsabilitats de les persones i les comissions que s’hagin pogut endegar. A Vilafranca del Penedès, al Vendrell i a Vilanova i la Geltrú ja fa temps que s’hi treballa. I no ens agradaria quedar-nos enrere. No es pot perdre el tren.
Plataforma per una Vegueria Pròpia (Anoia)
