Una magnífica exposició ret homenatge al dissenyador, fotògraf i artista igualadí Pep Ribera i Mussons (1948-2017), a la Sala Municipal d’Exposicions

328

Carmel·la Planell
Filòloga, historiadora i fotògrafa

 

Aquests dies, l’equip del Fons Gràfic de l’associació Disseny=Igualada, de comú acord amb la família, ha vist realitzada una entusiasta iniciativa: presentar bona part de l’àmplia i prolífica producció artística del Pep Ribera; qui va ser un dels pioners del disseny gràfic a Igualada i un dels més prominents, endemés de les seves incursions en competències pictòriques i fotogràfiques, afeccions que li venien de ben jovenet.

Si bé la circumstància del dia de la inauguració de l’exposició va consolidar un acte de notable reconeixement a la persona del Pep; la visita guiada, del dia 6 d’octubre -que ens va brindar un dels comissaris d’aquesta mostra, José María Rosich- vestida d’una gran eloqüència expositiva i d’un no menor contingut didàctic, va apuntar a ser l’esdeveniment que millor va permetre descobrir el vast itinerari professional d’aquest certificat artista.
Tot i haver-se iniciat en el camp de la pintura tal i com s’observa en aquesta retrospectiva, Ribera no trigaria a decantar-se per al món del disseny; una competència per a la qual mai no deixaria de pensar en la mirada de l’espectador. I, és aquí on, efectivament, en una època en què encara no hi havia una concepció definida sobre el concepte de disseny gràfic –i, per descomptat, molt llunyana les noves tecnologies- cal subratllar que, aquest dissenyador ja va anticipar-se envers unes creacions noves i originals susceptibles d’evidenciar significades influències a cavall del racionalisme de l’Escola d’arquitectura i disseny de la Bauhaus (creada el 1919, a Weimar) i de l’Estil Tipogràfic Internacional (originari de l’Escola Suïssa), de gran influència en el disseny de les dècades dels seixanta i setanta. Els seus primers passos van orientar-se, segons una personal modalitat per un disseny laboriós i molt metòdic, cap a la presentació d’una lectura precisa i neta, com és observable en els seus cartells publicitaris i logos d’empreses, entre altres creacions pròpies del packaging.

Atès que va ser en el camp del disseny gràfic on va excel·lir la seva creativitat, va ser particularment, i en temps del primer ajuntament democràtic de la ciutat quan, arran del seu treball per a la institució, va explorar la possibilitat d’aportar una visió més moderna i actual de la ciutat en relació a la seva imatge corporativa; una feina molt competent i de gran rellevància. I, és en aquest sentit que, endemés, va contemplar la necessitat d’impulsar un ambiciós programa: el “Projecte d’Imatge Gràfica d’Igualada”, un feina consistent a reunir i ordenar tota la imatge corporativa existent fins aleshores (finals dels 70’) bo i contribuint a redissenyar la imatge urbana de la ciutat.

No obstant això, tot i la imposició de les noves tecnologies envers les quals no va trigar a interessar-se, el seu principal segell d’identitat van ser les seves creacions manuals, amb algunes produccions que han gaudit d’una important projecció estrangera i d’altres que són gairebé desconegudes. El conjunt de la seva obra, encara avui, desperta un gran interès per part dels joves estudiants, sobretot en el sentit d’entendre el pas a pas d’un univers del disseny que, de fet, els antecedeix.

I, tot plegat, d’un artista que ens va deixar sobtadament el febrer de 2017, no és possible d’obviar-ne uns primers passos per l’estudi de Joan Graells, així com l’etapa d’aprenent a Gràfiques Bellapuig i a Gràfiques Argent. I, en tant que professional, quan va formar part de l’equip gràfic de Publi-Fortis, SA; el “Grup 03 Color”; l’empresa Llambès; la Impresora, SA; Unigraf Anoia, SA i Grafibox, SL, arribem a la conclusió que ens trobem davant del mestratge d’un artista apassionat per la seva feina, curiós pel coneixement de totes les variants del disseny; àdhuc un saber que ha possibilitat que les seves creacions fossin atractives tant a nivell estètic com formal i funcional, sempre en línia de justificar el que era el seu lema: “Un disseny que no funciona no és un disseny”.

El comissariat de l’exposició -Fons Gràfic- constituït per Josep Maria Cuadras, Lluís López, Manel Marimon i Josep Maria Rosich; un equip que té per finalitat recuperar el patrimoni gràfic de la ciutat i comarca, al costat de la família, se sumen a agrair a la regidoria de Promoció Cultural i Relacions Institucionals de l’Ajuntament d’Igualada la seva voluntat a participar d’aquesta merescuda redescoberta.