Una brillant dissertació sobre “les pandèmies”, a càrrec de l’eminent Jordina Sales Carbonell
U

10 de setembre de 2021

Un dels actes que val a destacar de les distintes convocatòries d’aquesta Festa Major va ser la conferència institucional, que amb el reclam: “Després de la plaga: episodis d’optimisme post-pandèmic al llarg de la història”, va presentar la Doctora en Historia Antigua i Arqueologia, Jordina Sales Carbonell, en un acte brillant presentat per la professional de l’Ensenyament, Marta Bartrolí Romeu, el passat dijous 26 d’agost, al Teatre Municipal Ateneu; i retransmès, simultàniament, pel Canal Youtube, de Cultura Igualada.

Val a dir que, com a conseqüència dels efectes derivats de la pandèmia, aquesta conferència institucional, que ja estava proposada per a la Festa Major del 2020, i va haver de suspendre’s i posposar-se per a aquest 2021; ha estat una cita que ha coincidit encara en un moment en què els protocols COVID-19 segueixen limitant el total aforament de públic als espais interiors. I, opera en aquesta línia, la importància de posar en relleu i difondre una i altra vegada les ensenyances expressades a l’esmentada dissertació sobre el tema “pandèmies”; una temàtica objecte d’estudi i recerca per part de Sales, de la qual ben aviat i al decurs del 2020 aquesta erudita en va ser considerada com a una veritable especialista, raó per la qual ha estat convidada a participar en taules rodones i congressos d’àmbit nacional i internacional.

D’una llarga i amena conversa amb Sales, no és difícil de destriar els capítols més rellevants de la ponència. Així, de manera succinta i concisa, a partir d’una exposició summament eloqüent i no absent de pedagogia, se n’obté que l’esmentada conferència bàsicament responia a un propòsit de contraposar els estralls de diferents epidèmies i pandèmies antigues amb els efectes devastadors que actualment s’observen com a conseqüència de la COVID-19; una circumstància que ha permès, de retruc, avaluar i valorar els gegantins progressos mèdics i científics que ha dut a terme la humanitat contràriament a l’escassa evolució que -en qualitat de comunitat- els humans hem tingut a la hora de fer front socialment a aquest tipus de contingències pandèmiques, molt a pesar que avui estiguem més organitzats que en temps passats i coneguem a l’instant l’esdevingut a l’altra banda del Planeta.

Paral·lelament, resseguint el fil de la història, un altre tema que va posar-se sobre la taula va ser apuntar que, com a conseqüència dels brots de la Pesta Negra de la Baixa Edat Mitjana, van resultar ser calamitosos els índexs de manca de mà d’obra (especialment al món agrari), i fins a quin punt els senyors terratinents es van veure obligats a fer contraofertes als pagesos; una eventualitat que els va permetre, de passada, l’accés a unes millors condicions de vida. Òbviament, d’una mirada al passat més recent de la nostra història, d’aquests dies de tombant d’estiu, se n’obté que no sigui gens sorprenent -en un moment en què ens comencem a veure les orelles- que comenci alhora a faltar mà d’obra; certament un inesperat i també paradoxal efecte de la pandèmia.

I, si bé no seran d’estranyar que cara a l’hivern que alguns virus siguin més forts que a l’estiu, en cap cas ara per ara no es pot passar per alt que, lluny dels 261 morts oficials per COVID que tenim a Igualada en data d’agost del 2021, només a l’any 2020 hi havia un total de 475 morts més que un any considerat “normal”’ (a la darrera dècada amb prou feines s’assolia la xifra de 400 morts anuals per “qualsevol causa”. No obstant això, a l’any 2020 es va atènyer la xifra de 875 defuncions; la diferència, efectivament, que duplica les morts d’un any a l’altre, ha de ser irremeiablement imputada a la –nostra- pandèmia en qüestió.

Quan, al capdavall, a la Jordina Sales Carbonell no li calen gaires més qualificatius i atributs, si que és fa inexcusable de reconèixer-li la brillant trajectòria que la identifica com a una Doctora en Historia Antiga i Arqueologia (2011), que ha centrat les seves recerques en l’estudi i identificació del primer Cristianisme hispà (s. III-VII) a través principalment de l’anàlisi de les restes arqueològiques, amb l’imprescindible suport de tots els documents escrits, bo i desenvolupant diverses categories d’indagació. I, és des de fa poc que ha incorporat a les seves recerques el coneixement de les pandèmies antigues, àdhuc la historiografia centrada en el paper protagonista de les primeres dones arqueòlogues de Casa Nostra.

A més de pertànyer a diferents societats i associacions científiques, i la realització de nombroses direccions de campanyes arqueològiques; la concessió d’uns sovintejats guardons i reconeixements acadèmics i professionals, al costat d’una infinitud de publicacions, l’han convidada a diferents estades, aquí i més enllà de l’Estat espanyol, a prendre part en nombrosos congressos, simposis i seminaris, per a presentar ponències en la majoria dels casos; endemés de presidir moltes sessions i taules de debat. Tot això, li concedeix una categòrica labor professional que comparteix amb l’exercici de la docència reglada a la Universitat de Barcelona; una labor que ha tingut continuïtat en seminaris, graus i màsters d’Història, Arqueologia i Arquitectura en altres districtes universitaris espanyols.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta