Un jutjat d’Igualada ha dictat una sentència innovadora que reconeix el dret d’un progenitor a recuperar els dies de custòdia de les seves filles que no va poder fer pels impediments de la seva exparella durant el confinament obligatori. També podrà recuperar els dies que li corresponen d’una setmana de setembre en què les seves filles es van haver de confinar per un contacte amb covid-19. La parella manté un règim de custòdia compartida que, segons el termes acordats, implica que, setmanalment i de forma alternativa, cadascun dels progenitors abandona l’antic domicili familiar, de tal forma que la custòdia es duu a terme a l’habitatge habitual de les menors. Durant el confinament però, la mare es va negar a abandonar l’habitatge.
Segons consta acreditat a la sentència, la mare de les nenes es va negar a abandonar el domicili de les menors durant el període de confinament. D’aquesta manera, assegura el text, es va condicionar el dret del progenitor a veure les seves filles a obligar-lo a conviure amb la seva exparella per poder accedir a la possibilitat de pernoctar amb elles, tal i com corresponia.
Segons la sentència, malgrat que la mare no va impedir les visites del pare ni que es quedés a dormir al domicili durant les setmanes de la seva guarda, va existir un evident incompliment de l’obligació “d’abandonar l’habitatge una de cada dues setmanes per tal que el pare pogués cuidar les seves filles” i aquest temps, a criteri del jutjat anoienc, “ha de ser compensat” de la millor forma possible “per tal de deixar les coses com si res no hagués passat respecte les relacions paterno-filials, com si el confinament no s’hagués produït i tot hagués estat normal”.
Malgrat admetre que l’ordenament jurídic no estableix específicament el dret a compensació per aquest temps no gaudit de forma plena, la innovadora sentència considera la necessitat de “reequilibrar” la situació respecte els “32 dies en què el pare va estar al domicili familiar durant els dies que li tocava, però que la mare no va abandonar”.
