Transparència

T

Cada compra, venda, quan cobrem el sou, quan omplim el dipòsit, engeguem l’ordinador o la tele…. estem pagant impostos. Fins i tot en paguem quan no fem res. No endebades el govern Rajoy ha posat un impost a la llum del sol i a l’aire, que paguen els que tenen instal·lacions d’energia sostenible. Els nostres impostos són utilitzats pels diferents poders amb total opacitat. Els ciutadans no sabem en què es gasten els diners que, de forma voraç i aleatòria, ens cobra l’administració. Ara mateix s’ha sabut que la casa reial -la que va imposar manu militari el general Franco- fa enquestes quinzenals per saber el grau d’aprovació que té la monarquia espanyola entre els ciutadans. Després dels lamentables i vergonyosos episodis del monarca caçant elefants durant el dia i fent altres coses durant la nit a Botswana, els Borbons necessiten saber com fer-se estimar pels seus súbdits. El cost de tanta enquesta el paga l’erari públic, però els ciutadans no tenim dret a conèixer el resultat ni tampoc el cost. Com tampoc coneixem el que ens costa mantenir la Casa Reial. Fent una concessió, s’ha acceptat que es doni a conèixer el sou del Rei, la Reina, el Príncep i les Infantes, però no podem conèixer els costos que es generen en els diferents ministeris en conceptes com protecció, protocol, manteniment d’edificis oficials, viatges i desplaçaments. I si no sabem què ens costa una cosa, tampoc podem saber si són diners ben administrats. No sabem ni els cost de les ambaixades, ni dels viatges oficials, ni dels càrrecs de lliure designació. Podem intuir que un terç de tots els pressupostos: estat, parlaments, governs autònoms, diputacions, ajuntaments, consells comarcals… es destinen a sous de personal, però és gairebé impossible conèixer que en cobren els dirigents polítics de cadascuna d’aquestes administracions públiques. Poca gent sap que, a més del sou de diputat -per exemple al Parlament de Catalunya- qui fa de portaveu té un plus de 40.000 euros. Seria lògic pensar que si hi ha set grups parlamentaris hi hagués set portaveus. Doncs no. Cada grup té potestat de nomenar diversos portaveus i enriquir les arques. És curiós veure que els grups parlamentaris no diuen quants ni qui són els seus portaveus. Ni a Barcelona ni a Madrid. Com també és difícil conèixer què cobren els alcaldes i els regidors dels diferents ajuntaments. Un dia a l’any es debat en el ple el nivell d’assignacions personals dels càrrecs electes, però normalment es dóna per llegit el document i no hi ha manera de saber-ne l’import. Aquesta situació no es dóna enlloc del món on hi hagi una administració mínimament democràtica. Hauríem d’aprofitar ara que s’acaba la Lliga de futbol per exigir transparència total en tota l’administració pública. Em temo però que ens preocuparà més la marxa de la Roja al Mundial. I així ens va. Jaume Singla