L’actriu i cantant Aida Oset protagonitza aquest dissabte, 2 de febrer a les 21h, al Teatre Municipal l’Ateneu, La lleugeresa i altres cançons. El muntatge és una producció de la companyia Teatre Nu que arriba a Igualada abans de la seva presentació a la Sala Beckett de Barcelona. Ivan Benet fa un pas més enllà en la seva carrera afrontant la direcció d’aquest projecte. Un espectacle escrit per ell i per Víctor Borràs que afronta la dicotomia entre pesantor i lleugeresa. Això els ha estimulat a crear quelcom a mig camí entre el musical, el cabaret i el monòleg interior. Un joc de miralls on tothom s’hi pot veure reflectit.
La representació, organitzada per la Regidoria de Promoció Cultural de l’Ajuntament d’Igualada, compta amb el suport del Programa.cat del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona. Les entrades es poden comprar anticipadament a www.ticketea.com i al Punt de Difusió Cultural i Turística d’Igualada, al c/ Garcia Fossas 2, de dimarts a divendres de 18:30 a 20:30h i dissabte d’11 a 14h. També des d’una hora abans de la funció a la taquilla del Passatge Vives. Les localitats tenen un preu de 15 i 12 euros, amb descomptes per a diversos col·lectius.
La lleugeresa i altres cançons
Una infermera ha hagut de deixar la feina: tancada a casa seva es mira al mirall i no es reconeix. Reconstruirà els fets en forma de monòleg interior. A poc a poc, l’espectador descobrirà que per la seva vida hi suren constantment la idea de lleugeresa, l’alliberament de lligams, la provisionalitat, el núvol i la virtualitat. Els errors i les decisions del passat es converteixen en pesantor rigorosa que només la música calmarà. A través de les cançons alleugerirà la seva condició d’animal hipermodern. Un thriller musical, un homenatge a les infermeres i un conte cantat per mostrar l’impuls que empeny a trencar lligams, a abandonar-se a la provisionalitat, l’evanescència, la frivolitat i la virtualitat.
Un joc de miralls
L’actor Ivan Benet debuta com autor amb aquest espectacle i es pregunta què tenen en comú el filòsof francès Gilles Lipovetsky i una infermera que canta? Aparentment res. Són només dues idees que s’han anat barrejant a mesura que el projecte anava prenent forma. L’impuls inicial parteix de la necessitat de donar veu, a través del teatre, al pensament filosòfic contemporani i que aquest impuls no deixi de banda el fet lúdic que el mateix teatre imposa. Des de les arts plàstiques fins a la indústria de l’energia, de la informàtica a les pràctiques consumistes, de l’educació a l’esport i el culte al cos, les relacions sexuals, l’imaginari col·lectiu i individual, en el terreny de la vida personal.
Així com la moral tradicional tendia a la pesantor rigorosa i a la obligatorietat, avui es tendeix cap a una hipermodernitat alliberadora que, malgrat tot, presenta una doble cara. Per un costat hi ha l’alliberament, la llibertat individual, la comoditat, la indiferència, la idea cool del món, el relax interior; però per una altra banda aquestes necessitats creen noves angoixes, la desinformació de la sobreinformació, la soledat de l’individu. Aquests contrastos sumats al concepte també de Lipovetsky de “Narcís contemporani”, ens han portat a pensar que la idea efímera del teatre hi casa perfectament i que aquesta dicotomia entre pesantor i lleugeresa estimula a crear quelcom que estigui a mig camí entre el musical i el monòleg interior.
Aquí és on entra en joc la peça fonamental: l’Aida Oset, actriu i música, membre del duet de música electrònica Nuu. La casualitat fa que el so Nuu es transformi en Nu i el resultat sigui l’altra peça fonamental d’aquest viatge, el Teatre Nu, còmplices absoluts i indispensables. Sola a l’escenari, la protagonista serà una cantant que podria venir d’un món lyncheà, podria haver caigut dins d’un bolero o encarnar l’electrònica islandesa, però serà també una infermera d’un hospital, el paradigma de persona intermèdia, entre el que som i el que hauríem de ser, entre el malalt i el metge. Una dona que anirà descobrint que ha hagut de deixar la feina i relata el que li ha passat mentre està a casa seva desitjant ser una altra persona.
Ivan Benet és un actor conegut per espectacles com Informe per a una acadèmia de Kafka, Premi de la Crítica 2014, Desig sota els oms d’O’Neill, L’ànec salvatge d’Ibsen, Bodas de sangre de Lorca, a més d’interpretar diverses pel·lícules de cinema i televisió com El crac, Nit i dia, Polseres vermelles o Ventdelpla. Per escriure i posar en escena La lleugeresa i altres cançons, s’ha acompanyat de Víctor Borràs, actor, director i dramaturg, de la cantant i actriu, Aida Oset, de l’escenògrafa Clàudia Vila, de la dissenyadora d’il·luminació, Ganecha Gil, de la dissenyadora de vestuari, Maria Armengol, del dissenyador de so, Guillem Llotje, i de la productora teatral, Maria Hervàs.
