Talibans

T

Que la senyora Alícia Sánchez Camacho qualifiqui el govern actual de Catalunya de “talibà” només pot ser degut a dues causes: ignorància absoluta o mala fe en relació als talibans i al nacionalisme català. Qualsevol dels dos motius la desqualificaria per ocupar un lloc públic. Però com que aquí no som talibans precisament i respectem la voluntat popular, la mantenim en el càrrec. En primer lloc, potser valdria la pena refrescar-li la memòria. Si aquest fos un govern de talibans, senyora Camacho, vostè aniria amb burca i hauria d’amagar aquesta cara tan expressiva que li agrada mostrar a la televisió. (Qui sap, però, si algú ho agrairia…). En segon lloc, com a dona, no podria exposar les seves idees sense que aquest sol fet li comportés un càstig físic. Al país dels talibans, senyora Camacho, les dones no poden expressar-se de cap de les maneres. Possiblement seria també analfabeta perquè ni tan sols li reconeixerien el dret a l’ensenyament. En canvi, vostè es vanta d’escollir una escola en castellà per al seu fill. Què vol dir, doncs, quan afirma que la Generalitat ha estat segrestada per un “govern de talibans”? M’agradaria que ho expliqués. Vol dir un govern nacionalista? Precisament si per alguna cosa es distingeix el nacionalisme català és pel respecte i l’atenció a la diversitat (cosa que no veiem en el seu partit, senyora Camacho, que ens governa des de Madrid). Vostè, senyora diputada, sap perfectament quina és la realitat de Catalunya. Hi ha viscut sempre i sap que no hi ha problemes de convivència més enllà dels que vostè i els seus s’entesten en provocar, sense èxit fins ara. A Catalunya es respecten els drets de tots els habitants. En una societat democràtica -i no en un govern de talibans- els drets de la majoria prevalen sempre sobre els de les minories sense que això suposi negar-los. Vostè i el seu partit s’obstinen en negar la realitat, en crear problemes allà on no n’hi ha. S’han proposat dividir la societat catalana per raó de l’origen i la llengua dels seus ciutadans. Vostè i el seu partit neguen la voluntat d’un poble que està fart de les seves atzagaiades, que a poc a poc recupera la seva dignitat i es vol treure de sobre el jou que l’ha tingut sotmès durant tants anys. No; això no ho poden permetre. Vostè i els seus no volen que el poble s’expressi lliurement i faran tot el possible per impedir-ho. Tant li fa que hagin sortit al carrer un milió i mig de persones. Vostès s’emparen en lleis injustes que han redactat vostès mateixos des d’una posició de força i que, naturalment, afavoreixen els seus interessos. I per evitar que el poble parli lliurement usaran tots els recursos al seu abast des de la mentida, la desqualificació o la por. Però, sàpiga una cosa, senyora Camacho. Quan el poble sap que té raó i que la seva causa és justa, no hi ha ningú capaç de fer-lo callar, ni tan sols amb l’amenaça de l’ús de la força. La seva actitud, senyora diputada, va també contra la voluntat general del poble de Catalunya, expressada lliurement a les urnes. Anar contra aquesta voluntat és anar contra la democràcia, només vol fomentar la imposició, el domini dels més forts i la unificació que nega qualsevol altra ideologia que no sigui la seva. Si hi ha entre nosaltres una forma de govern que s’assembli als talibans és el seu. Josep M. Carreras