Sota pressió o sotmès a pressió, és el mateix. Queda clar el concepte: significa estar sotmès a pressió. Aquells moments en els quals no veus sortida i el món sembla caure sobre teu. Tot s’esfondra al teu voltant i et sents com si no hagués d’existir un demà o que no t’importi. Poc se li pot dir a una persona en aquesta situació. Però potser val la pena recordar que moltes coses bones poden passar sota pressió.
Els diamants, tots coneixem aquesta pedra preciosa i molt valuosa, prové del carbó. Aquest s’origina en el més profund de la terra sotmès a una gran pressió i a una alta temperatura, i d’aquesta forma el carbó s’acaba convertint en diamant. Les llavors també formen preciosos arbres. Per a poder créixer cal ser enterrat i des de baix crear les seves arrels per a créixer i tornar-se bell.
En la mitologia l’Ocell Fènix reneix de les seves pròpies cendres. Així que, encara que tot sembli perdut, no perdis la confiança en tu mateix i en les teves capacitats. El refranyer popular diu que quan es tanca una porta s’obre una finestra, i també diu que si la vida et dona llimones, fes una llimonada. Sacseja’t la pols de la caiguda, passa el dol del qual t’ha succeït i mira atentament on es troba la teva pròxima oportunitat. Perquè, encara que no t’ho sembli, tornaran les oportunitats en la teva vida. I a més, potser només potser, t’hauràs tornat més savi.
Sembla que ara vivim en una societat de l’esforç. En la qual un ha de sentir-se culpable si fracassa per no ser la millor versió de si mateix. A més del dur que és fracassar cal sumar el sentit de culpabilitat de no aconseguir-ho. Vull trencar una llança a favor del fracàs.
Primer cal dir que per a aprendre cal fracassar. Tots i dic absolutament tots quan aprenem a caminar, caiem. No es denomina fracàs, es denomina part de l’aprenentatge. No es parla de fracàs perquè al final tots ho assolim. Però si anem a l’edat adulta, hi ha molts camins per a triar i moltes decisions a prendre. Puc assegurar-vos que com menys experiència té un, més vegades fracassa. Per això hem de ser capaços de fer “on i off” en la nostra vida.
Connectar-nos quan ens sentim capaços de fer alguna cosa i desconnectar-nos si creiem que no podem o que el nostre objectiu ha canviat. Seria més important dir que cal mantenir un equilibri entre rendir-se o deixar-ho per a un altre moment. Sempre ens diuen que cal sortir de la zona de confort, jo dic que només surtis si no et sents feliç.
La meva ment, per temes de salut, a vegades està il·luminada i a vegades en la foscor. Sentir-me culpable quan està a les fosques; és fruit d’aquesta societat que diu: “avança a qualsevol preu”.
Hi ha coses que no depenen de nosaltres. Vull finalitzar aquest article recordant aquesta frase: La felicitat no és un destí, és el viatge.
