El Lluís Montserrat va decidir, fa poc més d’una dècada, fer de la seva passió pels esports de motor una forma de vida, i va decidir fer-ho a l’Anoia. Durant anys, va compaginar la seva feina amb la creació del Cattrial Park de Miralles. Després de la pandèmia, va decidir dedicar-se a fer créixer aquest espai amb circuits Off-Road de pràctiques per a cotxes i motos.
D’on et ve l’afició al món del motor?
Ja fa molts anys que m’agrada tot allò relacionat amb els esports de motor. A casa, curiosament, ningú ha estat mai de motor. En el meu cas, de ben jove em vaig aficionar al món del 4×4 amb els amics. Vaig tenir la “mala sort” que ens vam posar a competir en trial 4×4 i ens va sortir bé. I des de llavors no he parat, primer com una afició i ara com una forma de guanyar-me la vida. Sempre m’ha encantat la muntanya, ja sigui caminant o practicant trial. Tot i que vivia a la comarca del Vallès Occidental, sempre m’agradava sortir cap a la muntanya.
És a dir, no t’hi dedicaves professionalment, al món del motor?
Jo em dedicava al món del comerç. Gestionava un negoci dedicat a l’àmbit de l’alimentació precuinada. De fet, fins fa relativament poc encara m’hi dedicava, però va haver-hi un moment en què vaig decidir canviar de vida i dedicar-ho tot a aquí, al Cattrial Park.
Com vas començar a fantasiejar amb la idea de muntar un recinte com el Cattrial Park? I per què a l’Anoia?
Fa uns anys teníem una finca als Hostalets de Pierola expressament per entrenar amb el 4×4, especialment els caps de setmana. A més d’entrenar-hi jo, també l’obria per als meus amics amb qui compartia l’afició pels esports de motor.
Era un lloc on podíem entrenar tranquils, sense tot allò que comporta sortir a la muntanya, on s’ha de vigilar perquè hi ha normatives concretes de protecció.
Amb el temps, cada cop que obria la finca, vam començar a compartir despeses amb tots els amics i coneguts que venien.
En aquell moment va ser quan vaig veure les possibilitats que podia tenir un negoci que permetés a la gent entrenar en el seu esport de motor Off-Road preferit, i en un espai controlat i segur.
I com vas acabar comprant una finca a Santa Maria de Miralles per fer realitat aquesta idea?
Va haver-hi una mica de casualitat. Fa 11 anys, el conegut d’un amic meu em va explicar que hi havia aquesta finca en venda. El propietari l’havia adquirida en una subhasta i potser hi havia anat 4 o 5 vegades en 12 anys. La finca tenia la particularitat que, al seu interior, comptava amb un petit turó ideal per crear diferents pistes Off-Road, i també hi havia un edifici. Era una antiga bòbila on es fabricaven maons i que només va estar activa 15 anys -la bòbila de Can Maura, ubicada a la carretera que uneix Santa Maria de Miralles amb Bellprat i Santa Coloma de Queralt, va estar activa entre el 1968 i el 1974; l’empresa es dedicava a fabricar maons utilitzant les terres argiloses que tenia al seu entorn-. Portava gairebé mig segle tancada i en estat d’abandonament. La vaig comprar amb la idea d’anar fent feina a poc a poc, mentre seguia dedicant-me a la meva feina entre setmana.
Quan vaig arribar per primera vegada, gairebé no es podia ni accedir al recinte amb un cotxe. La nau de la bòbila estava menjada per la vegetació, i en alguns espais, els arbres havien crescut entre el ciment i havien recuperat espai a la fàbrica de maons. Vaig haver de netejar la zona d’entrada i obrir l’accés fins a aquell turonet on pensava que s’hi podien crear les pistes i corriols aptes per al trial. En el moment que vaig poder netejar una mica la zona d’entrada, sota d’aquella capa de terra, males herbes i alguns arbres vaig trobar-me amb una enorme plataforma de formigó. La devien utilitzar per fer entrar els camions. Quan vaig descobrir-ho, al meu cap em vaig començar a imaginar totes les zones que podria tenir el recinte.
Devia ser una feinada enorme…
Els primers anys els vaig invertir en aconseguir les llicències bàsiques per a l’activitat que volia fer al recinte, i després va començar la feina per adaptar les diferents zones. Primer vaig començar jo sol, invertint els recursos que tenia a l’hora d’elaborar els projectes i treballant jo mateix a l’hora de fer-los realitat. Després vaig poder comptar amb l’ajuda dels meus fills per a les feines més complexes. Tot i que no he parat d’arranjar espais i encarregar els projectes, crear el més bàsic, sobretot les pistes, i la zona de bar/oficina, va portar 1 any i mig de feina. El 2019, quan vam poder començar, vam organitzar aquí el campionat de Catalunya de trial 4×4, i llavors va arribar la covid.
I què va passar?
Un cop passat el confinament, i tot i que l’activitat de l’espai es fa en zones a l’aire lliure, hi havia restriccions d’aforament. Després em vaig contagiar de covid i ho vaig passar bastant malament. Quan ja em vaig poder recuperar, vaig decidir fer un canvi radical en la meva vida. Vaig deixar el negoci en el qual havia estat treballant tants anys per dedicar-me al Cattrial Park i viure de les activitats que pogués fer aquí, fins i tot vaig venir a viure a Miralles.
Des de llavors, els circuits han estat ampliats i millorats, he pogut acabar la zona de bar – ubicada en un dels extrems de l’antiga bòbila -, he construït lavabos i he anat desbrossant i netejant altres zones. Amb l’última he trobat fins i tot murs que separaven la bòbila dels camps del voltant, i que havien quedat completament tapats per terra i vegetació després de mig segle.
Però no tot són obres, hem organitzat tres campionats de Catalunya de Trial 4×4, un campionat propi de Trial 4×4 Extrem – la Copa TT – i diverses proves, com ara una competició de trial amb motos clàssiques (que es repetirà el proper 31 de maig). A banda, la gent pot venir a entrenar i practicar en el món de l’Off-Road, i fins i tot esdeveniments, un aspecte que m’agradaria potenciar en el futur. Fa poc vam realitzar la presentació d’un nou model d’una reconeguda marca de cotxes, en col·laboració amb un concessionari d’Igualada. També ens visiten provadors de cotxes i marques que venen a testejar els seus models aquí. I, sobretot, som una de les poques àrees Off-Road de Catalunya, amb tot allò que això significa per a les persones aficionades a aquests esports, i veure com tornen és una satisfacció.
Quins plans de futur tens per al Cattrial Park?
Vull acabar d’enllestir la zona interior, aconseguir obrir la cafeteria cada dia de l’any, incrementar els esdeveniments, i poder fer uns boxes i oferir motos, com per exemple motos elèctriques, que puguin ser llogades pels futurs clients que vinguin al circuit.
