Soldats de Catalunya – Jaume Singla

S

Catalunya és un país únic. Després de 300 anys sense estat propi i formant part d’un estat que ens és hostil en les nostres senyes d’identitat, que la major part del temps ha prohibit l’ús públic de la nostra llengua, que ens fa pagar més que a ningú i que ens retorna menys que a ningú, Catalunya segueix viva -i diria més viva que mai- i amb ganes de superar definitivament totes les adversitats. Això és així perquè Catalunya, una nació sense exèrcit, és una potència cultural, econòmica i social sense parió. L’exèrcit de Catalunya és format no només pels metges i els investigadors, pels homes i dones de la cultura, pels emprenedors…. sinó també per cadascun de nosaltres que cada matí ens llevem amb ganes de treballar, d’obrir la botiga, de fitxar a la fàbrica i que quan acabem la nostra jornada encara tenim temps d’anar a l’Ateneu, a l’associació que pertanyem, a ajudar als avis, a les reunions polítiques…. Catalunya és comparable a Suïssa, a Luxemburg o, amb les lògiques diferències culturals, a Suècia o a Dinamarca. Els catalans ens hem fet creditors a tenir el nostre propi estat, no perquè tinguem una classe dirigent especialment bona, sinó per l’esforç conjunt i continuat de la major part dels catalans. Si mirem les ciutats espanyoles les veurem prenyades de monuments a militars. En canvi, a Catalunya, els nostres monuments estan dedicats a poetes, escriptors, arquitectes, metges i fins i tot sacerdots; gairebé no tenim cap monument dedicat a un militar. I el que té Vilanova i la Geltrú dedicat al president Macià -que va ser militar- el té en la seva faceta de president de la Generalitat de Catalunya. Catalunya es troba actualment en el repte més important dels darrers 300 anys, però si no som capaços de triomfar -és a dir, tenir un estat propi- podríem perdre les nostres senyes d’identitat. L’estat espanyol és avui més agressiu que mai i ens està traient totes les eines que fins ara hem tingut. Fins i tot han desmuntat els sistema de caixes catalanes que, durant anys, han ajudat a bastir un sistema econòmic i social, com a mínim, dels més competents d’Europa. Davant d’aquest estat de coses, els catalans avancem a base de manifestacions multitudinàries i pacífiques, de concerts per la llibertat, fent murals, composant cançons i fent cadenes humanes al llarg de tota la geografia de Catalunya. Tot això, Espanya no ho escolta, però tot el món està descobrint la potència i la creativitat de Catalunya que té, en els seus homes i dones, el seu millor exèrcit. Un exèrcit que no és agressiu sinó solidari. Que no busca vèncer per la força sinó convèncer per la raó i el debat. Entre els ciutadans de Catalunya, però també hi ha botiflers. Personatges que s’han posat al servei dels Borbons -en el sentit més ampli del concepte- per tal de viure millor encara que sigui en contra del caràcter vital i treballador dels catalans. L’important és que cada dia siguem més els defensors i menys els botiflers. Jaume Singla