“… s’ha dit que la depressió és el mal de la nostra societat. L’OMS ens indica que aproximadament el 3% de la població pateix o ha patit aquesta síndrome i es calcula que al món hi ha al voltant d’uns 350 milions de persones que sofreixen d’aquest trastorn. Es tracta d’un trastorn comú però greu, perquè impossibilita molts aspectes de la vida pràctica”. (Dr. Víctor Hernanadez Ramirez, conferència, febrer 2015).
Els éssers humans som éssers bio-psicosocials. La dimensió social ens atorga un sistema de valors i creences, ens instrueix en els rols i funcions que ocuparem en el concert social i ho fa a través del procés de socialització que comença des dels nostres primers instants de vida. Qui socialitza? El mitjà familiar, la institució educativa, els mitjans massius de comunicació, les xarxes socials, en fi totes les institucions socials. De fet aconseguim l’estatus d’humans a través de la internalització d’aquestes pautes de comunicació en relació amb els altres.
Aquestes pautes ens donen eines per trobar sentit a les nostres vides.
Amb l’establiment de la societat de consum al segle XX, a causa d’una nova estratègia econòmica, que col·loca al consum com el motor de l’economia i les lleis del mercat globalitzat com les directrius del consum, es produeix una transformació en la subjectivitat, sorgint el subjecte consumidor. En la perspectiva d’aquesta societat les persones queden reduïdes a mers consumidors, als quals cal estimular cap al consum través de la propaganda, creant necessitats i prometent la felicitat i la construcció d’una identitat valuosa a través del mateix. Al seu torn els productes a consumir tenen com a característica l’obsolescència, tenen data de caducitat, aviat cal canviar-los: electrodomèstics, moda, mòbils, cirurgies estètiques, etc. En la subjectivitat de la societat de consum les persones cobren valor pel que tenen i no pel que són. Aquesta situació els produeix un buit existencial, un etern present, sense història ni projecció de futur, un estat de constant insatisfacció, inseguretat i dependència.
La qual cosa desgasta emocional i psicològicament i afavoreix el patiment de depressió.
Com protegir-nos? Renunciant a calmar el buit existencial amb objectes o plaers immediats. Buscant un sentit real a la nostra existència que veritablement ens satisfaci i representi. Adoptant una actitud reflexiva, crítica davant els valors i creences de la societat actual.
Maria Inés Vidal Maruri, Psicòloga. Col núm. 19304 Centre Psicologiaytu
