“Soc partidari de lluitar contra les desigualtats i les injustícies i el dret és la millor eina per a fer-ho”
"

20 d'agost de 2021

Entrevista a Ezequiel Alcàntara, fundador del despatx Alcàntara Moreno Advocats

Em dic Ezequiel Alcántara vaig néixer a la República Dominicana, tinc 27 anys i actualment formo part de l’Il·lustre Col·legi d’Advocacia de Barcelona i sóc fundador del despatx Alcántara Moreno Advocats.

Tens arrels que no son igualadines, com vas venir a parar a Igualada?
Vaig néixer al Carib, a la primera illa “descoberta” per Cristòbal Colón. Tots sabem la situació que lamentablement es viu en aquests països que malgrat ser veritables paradisos naturals la realitat social i econòmica en algunes zones del país és del tot ineficient. Tot i que de petit jo no n’era conscient d’aquesta realitat, els pares van decidir donar als seus fills noves oportunitats i més seguretat en tots els sentits.
Aquest son els principals motius pels quals els meus pares van prendre la decisió d’emigrar. Actualment, puc dir que em sento totalment orgullós de ser un “dominicà-català” i, encara més important, un igualadí completament integrat i enamorat.

Tinc entès que ets el germà gran d’una família nombrosa de 10 germans. Explica’ns com es viu en una família tan gran, quin rol tens? Quines responsabilitats comporta entre germans…amb els pares. Com et pots concentrar a estudiar?
La veritat és que soc el tercer germà més gran, el segon entre els nois. El paper de germà gran i per tant tota la responsabilitat requeia sobre el Gabi (28 anys), jo em dedicava a fer més el “gamberro” i donar batalla als meus pares. Com diem nosaltres soc “la ovella blanca de la família”.

Ser un dels grans en un família nombrosa comporta molts sacrificis i certa responsabilitat, com per exemple quedar-te sense colònies. També de donar exemple entre els més petits, traspassar els valors i principis que t`han ensenyat als pares, donar-te els altres, etc.

Pel tema d’estudi i la concentració, només dir que al final cadascú s’adapta a la seva situació personal, i, si de veritat té ganes de seguir creixent i d’aportar a la societat, pot estudiar amb soroll, sense llum i sense altres comoditats.

Puc dir que estic molt content de la família que han format els meus pares i que ara que els germans anem creixent seguim donant-li forma. Hem d’estar molt agraïts a “papi” i a “mami”, la veritat és que tot l’esforç i sacrifici que han fet per cadascun de nosaltres ha valgut la pena.

Recentment has muntat un bufet d’advocats. Quants hi treballeu? Quina especialitat exerciu?
Es tracta d’un despatx individual que a mesura que avanci i es vagi obtenint més experiència té el objectiu de convertir-se en una veritable eina per a donar solució a les diferents problemàtiques de la població i apropar el dret a la societat fent-lo més comprensible per el ciutadà comú.

Actualment, no puc dir que s’estigui exercint en el despatx cap especialitat ja que s’estan portant casos penals, civils, laborals i d’estrangeria. No se com serà el futur però a mi la part del dret que més m’emociona es el dret civil perquè és la veritable escola del dret ja que representa una infinitat de problemàtica jurídica on gairebé cada dia podem obtenir nova jurisprudència.

D’altre banda, el dret laboral, em considero un apassionat de la lluita pels drets i llibertats i en el nostre ordenament jurídic la jurisdicció laboral representa tot això. A més, m’encanta tota la historia de la lluita per aconseguir i poder tindre els drets laborals d’avui en dia. Aprofito per enviar un missatge a tots els treballadors i treballadores lluiteu, feu respectar i exigiu els vostres drets i doneu un cop d’ull al Estatut del Treballadors.

Fas d’advocat d’ofici?
Tot i que m’encantaria formar part dels advocats d’ofici es on podem trobar la veritable pràctica jurídica, avui en dia no puc formar-ne part ja que em demanen 3 anys d’exercici professional col·legiat.

Com veus les lleis d’avui dia?
És per tots sabut que estem vivint en una etapa de canvi de paradigma social, econòmic, polític i cultural que s’està reflectint en tots els moviment socials que han sorgit en els últims mesos o anys com per exemple Black Live Matters, LGTBI, moviment animalista, lluita contra el canvi climàtic, etc. Llavors veiem com a vegades el moment social impulsa a cert grup polític i aquest grup polític és qui, mitjançant el parlament, pot proposar algunes lleis o reformes de lleis.

I això es el que estem vivint, estem veient com s’han decretat nous Reglaments per fer front a la pandèmia i les seves conseqüències, com s’han reformat o promulgat algunes lleis per adaptar-se a les noves formes de treball a distància (teletreball), com s’ha reformat el Codi Civil per donar més protecció a les persones discapacitades i els menors i com estan sortint noves sentències del Tribunal Suprem (Jurisprudència) per a protegir els consumidors i els petits autònoms contra els abusos de les entitats financeres.

Com aquests hi ha un munt d’exemples i només vinc a referir-me a que el govern a vegades fa servir el poder legislatiu per el seu propi benefici, però moltes d’altres legisla a favor dels canvis socials i culturals persistents en cada moment.

Tinc entès que sou una família molt religiosa. Com portes els casos de divorci?
Primer cal dir que opinar sobre divorci sempre comporta polèmica.
Sí que és cert que formo part d’una família catòlica-cristiana amb tot el que comporta i sobre el tema dels divorcis tinc la meva opinió personal i no esta basada en el cristianisme sinó en el romanticisme com a bon romàntic que soc.
Des de que estic exercint com advocat he tingut la possibilitat de portar varis temes de divorcis els he refusat tots menys un, per una simple raó i es que considero que el matrimoni hauria de ser per tota la vida o almenys lluitar per a que així sigui. I, tot i ser jove, estic veient com les persones ens cansem de tot i a vegades en compte de lluitar per a solucionar qualsevol situació adversa preferim la via ràpida i trenquem amb tot allò que tant ens ha costat construir. Per tant, soc de l’opinió que el divorci hauria de ser l’última eina per a solucionar les nostres diferències en el matrimoni, i si ja se que es tracta d’un tema a vegades molt complicat i controvertit.

Perquè et vas fer advocat?
Des de petit sempre he tingut la vocació d’ajudar els altres, volia ser mossèn. D’altre banda tinc un tiet que exerceix d’advocat a la República Dominicana i a vegades m’explicava coses de la seva feina quan defensava injustícies a vegades contra el propi Estat dominicà, per a qualsevol problema el buscaven amb ell, vestia amb americana i corbata i era molt respectat. Tot això em cridava l’atenció i des de llavors vaig decidir que de gran si no era jugador de beisbol o futbolista volia ser advocat.

Tinc que dir que tot i estar exercint com advocat em queda molt recorregut per a dir que sóc realment un advocat.

Com veus els valors de la societat actual?
Si tenim en compte les historietes que expliquen les persones grans que m’envolten tots els principis i valors de la societat actual estan evolucionant cap a millor és clar i per lluitar envers totes les desigualtats (homofòbia, racisme, masclisme, etc.).

Hem de tenir en compte que tots els valors emanen i principis emanen d’un “eslògan” que va posar de moda Jesucrist com a gran “influencer”: Estima al pròxim com t’estimes a tu mateix. I, donar-se els altres. Si posem en pràctica aquestes dues màximes serem perfectament capaços de lluitar contra el racisme, l’homofòbia, el masclisme, d’obrir les portes als refugiats, d’ajudar als països més necessitats, en definitiva de combatre tot tipus de desigualtats i injustícies.

No cal ser catòlic ni religiós per a tenir aquests valors i principis.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta