Sobre la pandèmia, els governants i la banca
S

21 de maig de 2020

Lídia Olivenza Ribé
Advocada especialista en dret bancari

La pandèmia generada per la Covid-19 ha provocat una de les mesures més excepcionals que es poden decretar en una democràcia modera, això és la declaració d’estat alarma, cosa que va fer el govern espanyol el passat dia 14 de març mitjançant el Real Decret 463/2020. Estat excepcional que s’ha anat prorrogant, l’última pròrroga fins el proper dia 24 de maig. Això ha provocat una aturada general, multituds d’Erto’s i que moltes empreses i autònoms s’hagin vist obligats a tancar, amb les pèrdues que tot això genera.

En aquesta situació el govern espanyol ha dictat una sèrie de mesures, cap d’elles de condonació, sinó de pròrroga i/o moratòries, mesures que suposen, totes elles, des del meu punt de vista, una ajornament del problema però no una solució.

M’explicaré:
S’han aprovat moratòries de préstecs sempre que es pugui justificar que s’han reduït els ingressos pel culpa de la pandèmia en uns determinats percentatges, però es tracta d’això, moratòries, es pot obtenir una reducció de la quota però aquesta reducció s’haurà de pagar en un futur i no sabem, ara per ara, ni els nostres governants ho saben, que ens depara el futur. Més aviat, seguint les informacions l’esdevenidor no sembla gaire optimista. Però és que a més, durant els dos primers mesos, març i abril justificar documentalment la reducció ha estat força complicat donat el col·lapse que ha provocat l’allau d’expedients de regulació, de tal manera que les quotes s’han carregat al compte sense que l’interessat hagi pogut tramitar la moratòria per no estar en possessió encara del certificat de cobrament de prestació expedit pel Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE).

Tot això amanit, amb les males pràctiques que s’han donat en alguns casos, no tots, en que els Bancs, sovint funcionant com autòmats mecànics, continuen afegint a les refinançaments o pròrrogues generades per aquesta situació excepcional, sobrecostos que en cap cas són acceptables, com increments injustificats del tipus d’interès, exigència de garanties o avals addicionals i/o assegurances obligatòries. És cert que, potser no ha estat pràctica generalitzada de totes les entitats financeres però sí d’algunes.
Cal estar alerta amb aquestes pràctiques i si cal, denunciar-les.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta