18.4 C
Igualada
Dilluns, setembre 28, 2020

Si féssim memòria

Si féssim memòria d’una època en què la identitat de Catalunya com a país era menystinguda i esclafada, si féssim memòria d’aquells dies on tot discurs en contra de la política del govern central d’Espanya era considerat delicte, si recordéssim aquells temps on la llibertat d’expressió no existia i qualsevulla espurna era durament apaivagada. Si penséssim quan la policia i la guàrdia civil requisaven tota mena de propaganda política que contradeia unes lleis imposades per la força; si meditéssim sobre aquells dies on els polítics catalans eren jutjats i condemnats per dur a terme pacíficament la voluntat dels ciutadans que els havien escollit; si evoquéssim quan als mitjans de comunicació els prohibien de publicar segons quins anuncis o informacions, sota amenaça de sanció, tancament del medi o fins i tot detenció? I si després de fer-ho haguéssim de respondre a la pregunta: de quan estem parlant?, només hauria d’haver-hi una sola resposta: del franquisme. No obstant això, n’hi a dues: del franquisme i d’avui mateix.

No cal ser un gran entès en política per adonar-se que el franquisme ha reeixit amb força, tot i que ara no s’anomenin “Movimiento Nacional”, sinó “Partido Pupular”. Si fem emperò una breu ullada als seus orí- gens, ens adonarem que estan units per una línia directa. El suport del neofalangisme de Ciutadans, i d’un PSC botifler que renega del progressisme i de les esquerres, i d’altres que troben en l’ambigüitat l’escenari perfecte per no pronunciar-se. Parapetats darrere d’una constitució, que tot i fer palès que no es pot modificar, la canvien cada vegada que els convé pretenen erigir-se defensors d’una pseudodemocràcia, feta a la seva mida on no es pot fer altra cosa que el que imposen ells. Quan parlen de “diàleg”, realment ho fan de “monòleg”; un monòleg monosíl·lab que es redueix a la paraula “NO”.

Ara, voler fer prevaldre la voluntat del teu país i dels habitants que en ell hi viuen, és motiu de ser perseguit pels magistrats i els fiscals, sota l’acusació de ser un colpista. Això, va reblar-ho la senyora Sánchez Camacho fa pocs dial al Senat, quan amb les paraules i el tarannà que la defineix per excel·lència va titllat al President Companys de colpista i de no ser el president de tots els catalans. Tot plegat ignorant que va ser escollit democràticament, i volent amagar que a posteriori va ser detingut, torturat i assassinat a mans del govern del “generalísimo”. Per altre cantó, qualifiquen sense cap mena de vergonya, com a llibertat d’expressió, totes les commemoracions anuals del “18 de juliol”, que encara es fan a nivell castrense, privat i eclesiàstic, així com del 23F.

Escric aquest article un dies abans de la seva publicació. Per la qual cosa, no sé què més haurà succeït entre avui i el dia em què surti publicat. El que sí que és segur és que faltaran només dues setmanes per a l’1 d’Octubre. Una data que sens cap mena de dubte quedarà gravada en la data de totes les catalanes i els catalans. Si féssim memòria d’aquell 1 d’Octubre del 2017, quan tot i la guerra bruta del govern de Mariano Rajoy, a Catalunya va votar en el Referèndum…

Eduard Creus

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

L’Igualada Femení HCP, a punt de donar la sorpresa

Excel·lent va ser la impressió que va donar l'equip de Toni Aranda en un partit on la primera part va ser de domini clar...

L’Igualada Rigat cau contra el Liceo en l’inici de l’OK Lliga

L’hoquei va tornar a Les Comes. I el públic també. L’únic que va faltar a la festa va ser la victòria. Els igualadins, que...

Paula Iglesias, de l’Institut de Montbui, premi de filosofia Arnau de Vilanova

El passat dijous 17 de setembre es va concedir el XXXIX Premi de Filosofia Arnau de Vilanova a l’alumna de l’Institut Montbui, de Santa...

Detingut un home per atracar una farmàcia a Igualada

Els Mossos d’Esquadra van detenir el dia 21 de setembre un home de 37 anys i veí d’Igualada, com a presumpte autor d’un delicte...

Jorba fa un balanç positiu de la temporada de piscina

La lluita per frenar l'avanç del coronavirus i impedir nous rebrots ens ha deixat un dels estius més atípics de la història i l’ús...
Compartir