Entrevista a Gemma Geis, Consellera de Recerca i Universitats del Govern de Catalunya
Amb motiu de la presentació de l’ampliació de places al grau en Infermeria de la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la Universitat de Lleida i el Campus Igualada, Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats, va visitar Igualada. Parlem amb Geis sobre l’estat de les universitats i la recerca a Catalunya.
Les places de carreres com ara Infermeria, no només augmentaran a Igualada, també a altres universitats del país. Seran suficients?
No. Penso que hem d’anar avançant, però mantenint la qualitat de la formació. A mi em preocupa des de la primera classe teòrica fins a l’última classe pràctica, per tant, hem de vetllar perquè els estudiants puguin fer aquestes classes d’Infermeria amb la màxima qualitat. De fet, hi ha un grup de treball de millora dels estudis d’Infermeria que, quan tingui unes conclusions, les debatrem i les intentarem anar implementant.
El delegat del Rector del Campus Igualada – Lleida, Carles Capdevila, en una entrevista a la Veu de l’Anoia, va afirmar que en uns anys, els graus universitaris en ciències de la salut com ara d’infermeria del Campus d’Igualada serien un referent a Catalunya. Creu que és possible?
Des del moment en què la Generalitat accepta tot el procediment, on també en forma part l’AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), per augmentar les places d’Infermeria, vol dir que hi ha hagut una evolució de la qualitat, i es reuneixen les condicions i per això hi ha la possibilitat d’incrementar les places i de continuar apostant.
Creu que hi ha la possibilitat que el Campus d’Igualada aculli en un futur la carrera de Medicina?
El país té mancança de metges i ho estem treballant amb el Departament de Salut. També hem parlat amb Degans dels col·legis professionals i de les facultats. Incrementar els graus en Medicina té més arestes perquè té més complexitat que la Infermeria, però ho estem treballant. Si és dones la possibilitat que hi pogués haver a Igualada places de Medicina seria en paral·lel al que hem fet amb Infermeria, una aposta de país.
Durant el curs 2021- 2022 es van matricular 225.232 alumnes a les universitats catalanes (150.144 a sistema públic i 27.730 al privat). En canvi, hi ha molta demanda de professionals i molts prefereixen marxar fora del país a treballar.
Fem inversió en talent i hem d’evitar que marxi. Sempre dic que en marxar per opció, el Govern no té res a dir, però en marxar per obligació, sí. Hem incrementat el pressupost de recerca en universitats, i en aquest sentit, el sector privat ha d’invertir i creure en aquests llocs de qualitat en l’àmbit laboral. Les universitats també fan la seva tasca i una inversió en formació que es reverteix en Catalunya.
Creu que hi ha persones que queden excloses de les universitats per no poder permetre’s pagar uns estudis universitaris?
Ara hem fet una nova rebaixa els preus universitaris. Abans hi havia tres preus i en funció de l’experimentalitat del grau era un preu més car o menys. Ara hem fet una rebaixa a 18 euros del crèdit de totes les Enginyeries i les Ciències de la Salut. Aquesta rebaixa és perquè els estudiants puguin escollir la seva carrera per vocació i no pel cost econòmic d’aquestes.
També hem abaixat el preu dels màsters habilitants, els que són obligatoris per poder entrar en el mercat laboral. Que això és suficient? No. Hem de continuar avançant.
Parlant de Màsters, de cara al futur baixaran de preu o hi haurà accés a més beques?
Amb la reforma del Pla Bolonya, que va fer desaparèixer les llicenciatures que eren més llargues, pels graus i màsters ens indica que per a la inserció al món laboral els màsters juguen un paper molt important, per tant, en aquest sentit, crec que anem cap a una bona direcció. Així i tot, la política que ha de fer el Govern ha de ser inclusiva, d’accés a la universitat que inclogui tant els graus com els màsters, en conseqüència, hem de continuar treballant.
Afecta les Universitats l’execució del 25% de castellà aprovat els darrers dies?
No afecta. Les universitats tenim la Llei d’Universitats de Catalunya que diu que el català és la llengua d’ús a les universitats. Hem fet un Pla d’Enfortiment a la Llengua Catalana perquè creiem que els estudiants han de poder estudiar en català a tots els graus i per augmentar la presència dels màsters, la divulgació científica, les tesis doctorals i per valorar la recerca feta en català i en perspectiva de país. Si necessitem fer polítiques públiques de Govern, ens interessa molt que hi hagi recerca feta en perspectiva de país per tenir dades i diagnòstics pròpies.
Com creu que es podria potenciar l’àmbit universitari de Catalunya?
El millor instrument que el país ha dotat per potenciar el sector del coneixement de Catalunya és el Pacte Nacional del Coneixement, que estableix que ha d’haver-hi una inversió d’un 2,2% del PIB, per tant, hi ha tota una sèrie de compromisos d’inversió que s’hauríem d’anar mirant en la mesura del possible des dels diferents Governs de la Generalitat per saber que tot això es compleixi.
Per al curs pròxim s’estrenen 10 nous graus del camp de la intel·ligència artificial i la tecnologia. Què s’espera d’aquestes carreres?
Sí. És una qüestió de país perquè no podem quedar enrere. La intel·ligència artificial és una tècnica que necessita gent molt preparada. Diguem que ara hi ha una connexió entre les universitats i el món laboral on cada vegada hi ha una presència més gran de la intel·ligència artificial com un instrument al servei de les persones.
El sistema universitari anuncia els nous graus que s’imparteixen, però també cada any es desprogramen graus i màsters que ja no tenen sentit o s’han de replantejar perquè han perdut la seva vigència. Això ens demostra que és un sistema flexible, i el que fem és visualitzar quines són les carreres que tindran impacte en la inserció laboral de l’estudiant i potenciar-les per preparar també a la societat.
Creu que necessiten més pressupost les universitats i la recerca?
Sí. Aquest any es va augmentar un 14% el pressupost per recerca i universitats, i per tant jo demano que el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, que estableix aquestes línies mestres d’increment pressupostari, es pugui anar complint, tenint en compte que el Govern Espanyol no dona les beques que pertanyen a la població estudiantil de Catalunya i que moltes vegades legisla amb impacte pressupostari, però no aporta finançament.
Quins potencials destaquen a Catalunya dins de la investigació?
És difícil dir-ho… A Lleida per exemple, tenim molts àmbits: la recerca animal, que és important per al canvi climàtic, en pedagogia, en història…
Crec que set o vuit àmbits de recerca que són rellevants per a la recerca del futur, però per sort tenim universitats que són excel·lents en molts àmbits.
Creu que s’investiguen més els àmbits sanitaris o científics i d’altres com ara llengües o ciències socials queden oblidats?
No, jo crec que totes són importants. De fet, en el Grup Horitzó, que hem creat ara per pensar en ambició de país i la recerca del futur, i hi formen part lingüistes perquè és igual d’important. Aquest any vam incrementar la convocatòria de Suport als Grups de Recerca (SGR-Cat) amb especial protecció a l’àmbit de les universitats de les Ciències Socials. Necessitem la psicologia, la filosofia, la literatura, la història de l’art…
Crec que tot és compatible, des de la recerca en intel·ligència artificial a la filosofia, per això també hi ha dobles graus de Filosofia i Economia. Cada vegada més el coneixement no és una caixa tancada sinó transversal.
En una entrevista va dir la següent afirmació: Crec que moltes vegades l’educació i les universitats no estan prou coordinades.
Qualsevol estudiant universitari abans passa pel sistema educatiu de Catalunya o per les formacions professionals, per tant, fa falta entendre que l’educació forma part de tota la nostra vida, no parem d’aprendre i no parem de reciclar-nos.
