S’ha fet un “reset”
S

23 de juny de 2020

pere pratPere Prat
Empresari

Vivim una crisi mundial enorme, que en pocs mesos ha colpejat a tothom amb extrema severitat i ha posat en evidència totes les estructures d’un estat, que es vantava de ser exemplar i eficient i s’ha demostrat incapaç en la gestió i molt feble per encarar la represa. Pendents de resoldre més de dos-cents mil casos dels ERTO i s’ha d’enfrontar a l’organització de la renda mínima vital, amb una administració pública desfasada, mal organitzada i amb una llarga tradició de clientelisme polític. I això no és bon precedent perquè Espanya ho té molt pitjor que altres països de l’entorn, al tenir un PIB molt depenent dels sectors que més patiran en la “nova normalitat”.

La “nostra crisi” és el resultat de molts anys de males polítiques econòmiques. No només de la pandèmia. La terciarització de l’economia va apostar pel turisme i els serveis temporals de baixa qualificació. La indústria es va deixar perdre per les rigideses estructurals i pel nul suport de les administracions, que preferien el camí fàcil, en lloc del rigor del treball ben fet. I així no es pot lluitar davant l’abassegadora competència oriental. I ara correm-hi tots, quan ens “hem adonat” que en tot Europa manquen productes estratègics, que ja ni es fabricaven ací, com alguns medicaments, que es compraven a preus més baixos a la Xina i que ara, a causa del desabastiment, s’han hagut de tornar a fer al preu que fos. O com ha succeït en mercaderies encara més prosaiques, com poden ser les mascaretes, guants i altres materials de protecció sanitària.

No hi ha solucions fàcils i caldrien consensos polítics, cosa que sembla poc probable donada la crispació del país. Però si no hi ha un estat capaç de generar objectius clars i seguretat jurídica, no hi haurà inversió, ni creació d’ocupació. La temptació de pujar impostos i de crear més rigideses no ajudaran a mobilitzar la iniciativa individual. Calen reformes a fons per retornar l’eficiència en la gestió de totes les estructures administratives i econòmiques. Eines com la digitalització, absolutament necessària en aquesta etapa, no han de fer perdre l’humanisme. La societat equilibrada es sustenta en l’harmonia personal i de l’entorn.

Cal que no s’aturin els ajuts públics, els ERTES i una renda mínima. S’ha d’incentivar la internacionalització de les empreses, perquè la globalització no es deturarà. Segurament serà diferent, car els costos de transport, obsolescència i residus afavoriran els productes de proximitat i de curtes cadenes de valor. Però la lluita per la innovació, la qualitat i el preu seguiran sent els motors de l’èxit futur. Per això son tan importants els fons europeus a la reconstrucció. Saber on i com es canalitzaran. S’ha de fer en benefici de la societat i no d’uns pocs individus ben posicionats en els entorns del poder.

S’ha d’aprofitar l’ocasió per transformar la societat i endegar la transició ecològica, la sanitat i l’educació, creant ocupació per a tothom. Entre tots hem de bastir una societat competitiva que sigui capaç d’assolir els nivells de benestar pels que ha de lluitar la ciutadania en el segle XXI. I fer-ho amb rapidesa perquè el món ha fet un “reset”. Tot recomença ara i no es pot perdre pistonada.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta