Sergi Alamillo, entrenador CBI: “El bàsquet demana perseverança, voluntat i paciència, i servirà en tot el que facis a la vida”

224

Sergi Alamillo (Igualada, 1977), és l’actual entrenador del primer equip femení del Club Bàsquet Igualada i també del Júnior Femení A, que juga a preferent A. El Sergi és un apassionat del bàsquet i del club: coneix tots els equips de formació, li agrada mirar entrenaments, partits, i observar cada detall.

Portes tota la vida dedicat al bàsquet, com va anar?
Vaig començar fent d’entrenador amb 14 anys, als Maristes. Ja vaig veure que m’agradava entrenar. A partir d’aquí em va sorgir l’oportunitat d’anar al Club Bàsquet Igualada com a ajudant i després ja vaig fer de primer entrenador a diversos equips. Després d’aquesta primera etapa al club vaig anar a altres clubs de fora com el Vilafranca, el Club Bàsquet Femení Sarrià, on vaig treballar amb un dels meus mestres, Oriol Villà; el Lima Horta, l’Olesa, el Cerdanyola, també Vilanova del Camí. Fa uns 7 anys vaig tornar al CBI i ja fins ara.

Què és el bàsquet per a tu?
Soc un malalt del bàsquet, és una passió. De petit vaig jugar-hi també però ja m’agradava entrenar, m’agradava la faceta de mestre i també ajudar a nivell personal, en temes de superació, de reptes… El fet de ser entrenador és una cosa totalment vocacional.

Segueixes tot el bàsquet? Nacional, internacional…
Primer, jo segueixo tot el meu club, després ja miro ACB, Eurolliga o NBA. Però primer el club, m’interessa des del pre-mini fins als sèniors. Vinc al pavelló, miro entrenaments, miro com juguen… M’agrada veure la il·lusió del bàsquet als nens més petits i viure el club des de dins, sempre ho he fet, en tots els clubs que he estat.

Què valores d’un jugador?
La tècnica li hem de donar nosaltres, el que jo valoro és l’aspecte humà, cada vegada ens interessen més un perfil de “bona persona”, que tingui uns valors, que transmeti generositat, que no sigui egoista, que sigui humil, que vulgui treballar i que sigui ambiciós. Tinc la sort que el grup humà dels dos equips que entreno, el Sènior Femení A i el Júnior Femení A, està format per bones persones.
Des que estic amb l’Amador Garrido, el segon entrenador, parlem continuament amb les jugadores del seu dia a dia. Volem que puguin expressar-se, dir les coses amb llibertat i que puguin aportar, que se sentin partícips de l’equip.

Quins canvis veus al bàsquet de formació?
La vida quotidiana i el tema social ha evolucionat molt i el bàsquet ho nota. Ara hi ha moltes més distraccions, per exemple els telèfons, i la canalla no té la vida de carrer d’abans. També és cert que hi ha certs valors que estan en risc com el respecte, la disciplina, l’exigència… Els nens i nenes han d’afrontar problemes i de vegades costa. Ara tot és molt immediat, ràpid i fàcil, abans era picar pedra. El bàsquet demana perseverança, voluntat i paciència i això et servirà en tot el que facis a la vida.

El Club Bàsquet Igualada disposa d’una bon planter com demostra el fet que tres jugadores el Júnior Femení A han estat becades per universitats americanes i el proper any marxaran allà a estudiar i a jugar bàsquet. Com veus aquest fenomen?
Tenim la sort que tenim bons equips i això ha fet que algunes jugadores tinguin la possibilitat d’obtenir una beca per anar a estudiar als Estats Units. En termes generals crec que és positiu perquè és una experiència i sempre és bo això. També és una oportunitat per reivindicar l’esport femení. Voldria que visquessin la seva experiència i que tornessin amb tot aquest aprenentatge.

En quin moment veus el bàsquet femení?
Hem de reivindicar l’esport femení. Els mitjans de comunicació han de donar més visibilitat al bàsquet femení, a la ràdio, premsa i televisió. Tenim la sort que la dona sempre ha lluitat més que l’home per defensar els seus drets i crec que ara la dona està demostrant que és valenta i vol estar on desitja estar. Ara les joves estan collant per dir que també existeixen. Per part el club, els objectius del femení són també cada vegada més ambiciosos no se’ns posa un límit, tenim l’ambició que ens ha faltat molts anys.

I els teus dos equips?
El JFA estic molt content a nivell de treball, hem aconseguit la preferent A, estem entre els 8 millors equips de Catalunya, que vol dir que ets dels millors d’Espanya perquè la pedrera de Catalunya és la més forta. Hem de seguir lluitant per arribar al màxim.
El Sènior Femení A, l’Anytime Fitness CBI, estem a Copa Catalunya, que és una competició d’alt nivell, molt exigent. Només són 14 equips, dels quals tan sols 9 es classifiquen de forma directa. Hem tingut problemes per algunes baixes però ara ja estem reforçats. Al final, els problemes han resultat ser oportunitats, jo sóc molt positiu i aquesta mentalitat és la que intento transmetre. L’equip humà és molt bo, el nivell de treball és excel·lent i els resultats arribaran.