18.6 C
Igualada
Dimarts, juny 22, 2021

Sense por – Manel Ramoneda

aznar_leon_efe--644x362.jpg Clama el cel i plora la terra que estem en guerra. El govern hostil -ubicat a Madrid no pas a Andorra, Barcelona o en país neutral, racional i democràtic- utilitza contra nosaltres catalans, totes les armes al seu abast, en particular les bioquímiques, les econòmiques, les brutes. Ens vomita bilis negra i ens ataca amb morboses reaccions fisicoquímiques, segregades unes en cirròsic fetge i les altres en desmanegat cervell que ni primats tenen tan esguerrat. Disfuncions i deformacions que els nodreixen de malicia, follia, agror i groguenca verdor hepàtica tuf de femta. Pensem que allò que aquí en diuen ‘delegaciones’ i fora del nostre territori ambaixades, no són altre cosa que centres d’espionatge, de sotmetiment, de sedició, emmascarats amb el luxe estrambòtic i ridícul de nou ric festejat amb el folklore robat als gitanos del Marquès de la Ensenada. Amanit tot plegat amb costosos i capriciosos aperitius de sangdevi, enyor i record dels banys de sang, violació i pol·lució obsessiva -malaltissa- amb que els seus avantpassats varen fer-se seves les Índies. Dones, nenes, nens, contingut i continent. Fets de saqueig, mutilació, empalament, terra cremada i colonització que avui en diríem terrorisme d’Estat i que van acabar repetint amb els estats membres constitucionals i federats de la Corona d’Aragó, on l’escarment sofert per l’heroic i resistent País Valencià va ser tant i tant brutal que el trinxat de carn el van fumar per dissimular. Barcelona i Mallorca, terres que comparteixen llum, aigua i somnis, encara duen a l’ànima aquell espantós crim d’un regne, l’espanyol, embogidament anticatalà. Ambdues capitals evoquen nit i dia la gàbia penjada presidint el portal de Mar amb el cap del general Moragues al seu interior. Maldat terrorista i perversitat holocàustica. Ni oblit ni perdó. El que veiem que fan avui els continuadors del règim franquista amb la cultura catalana -la solució final- només són els serrells, els retocs que els hi resten per, un cop arraconada i desmembrada, extingir-la. Tot plegat tècnicament es coneix amb el nom de genocidi. Assassinat premeditat d’un poble o d’una cultura per assimilar-la a un altre utilitzant, colons, traïdors, renegats, la por, l’assetjament i si convé l’expulsió. Ho van fer amb els àrabs -que després de 800 anys eren tan legítims propietaris de la península ibèrica com ho podien ser abans els nouvinguts romans- ho van fer amb els jueus, ho van fer amb els foscos de pell i amb la raça gitana, s’atreveixen amb els autèntics pobladors originaris de la pell de brau: l’ètnia basca; veritable fòssil lingüístic i patrimoni d’obligada preservació. I segueixen practicant l’extermini cultural contra societats mil·lenàries: gallecs, lleonesos, aragonesos, aranesos i catalans. Ens menystenen i en lleven el nom de la llengua tot introduint fàl·licament la seva per davant i per darrera. Sense dissimuli, sense unt, sense miraments, pitjor que animals. Passió folla, passió demencial, passió psicòpata. Espanya es vol perpetuar en un sol idioma que pretén únic i gran. Ens vol esclaus i presoners com ells d’una sola llengua, codi de parla desvirtuada al laboratori políticocaspós de la RAE com a eina d’atac legislatiu i mort mental de l’individu. Els governs espanyols, siguin del color que siguin, van contra la ciència i el coneixement. S’han apuntat al negacionisme, a la irracionalitat com a forma de poder i control de la població. En canvi, els ciutadans que s’arrelen al territori que els envolta, els pobles bregats, els pobles rovell i pinyol, amb història costums i tradicions, vivim el do de la veu i la paraula per comunicar-nos, per dialogar, per aprendre i ensenyar a ritme d’evolució natural. I és que el càncer d’aquest modern invent de la funcionaria i vividora de franc cort de Madrid, l’anomenada Espanya  o -Comunidad Española- que es com els hi diem la gent del País Valencià- o es combat amb quimioteràpia o n’extirpem la part dolenta per salvar les quatre parts encara sanes. La intel·ligència no funciona on no hi ha talent, ni pensament, ni seny i l’única virtut és la de comandar i dirigir de manera delictiva, estil Videla, PrimodeRivera, Franco, Pinochet, Lucas, Ríos, Mejías, Alvarado, Rojas, Somoza, Castro de Cleveland i semblants monstres que han repartit gens i nens pel món amb voluntat viciada i amiguisme per a fer mal al proïsme, imposant vulgaritat, pobresa, indignitat i servilisme. L’única manera de veure’s ells superiors. Sí sí, ja sé que hi ha un mot que també ho defineix. No, no l’escric. Prou mal ha fet i fa. És la seva particular bacanal. I com que el model català de viure amb valors, principis i fonaments democràtics no encaixa amb aquesta concepció delictuosa, espoliadora, divisionària azulespaña d’ideologia i doctrina FAES i FEAS quematxos i llanesdelluna, el millor que podem fer els ciutadans d’aquest territori és dir prou, plantar-nos, perdre la por, no tenir por i sense por confiar als nostres intel·lectuals, savis, professionals i dirigents el reconstituir-nos en un nou estat lliure i digne, república social democràtica i independent. Repeteixo, amb veu forta i ferma: SENSE POR! Manel Ramoneda

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Els Prats de Rei celebra el GroundUP Músic, organitzat per un famós artista veí del municipi amb 4 Grammys

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Prats de Rei l'edició virtual del GroundUP Music Festival, un esdeveniment organitzar pel músic multipremiat Michael League....

Mor el poeta igualadí Pius Morera als 78 anys

El poeta igualadí Pius Morera ha mort aquest divendres als 78 anys. Nascut el 5 de juliol de 1942, va guanyar l’Amadeu Oller de...

L’Anoia registra la pitjor campanya del cereal de l’última dècada

Campanya del cereal irregular a la Catalunya Central. Si bé a les zones més elevades la producció ha estat mitjana, al Pla de Bages...

L’Igualada Rigat no pot amb el Sarzana i cau a quarts de la WSE Cup

L’IHC RIGAT va caure eliminat divendres en els quarts de final de la WSE Cup i ja no es va poder classificar per les...

10 anys d’història d’uns populars, magnífics i generosos “Músics del Parc”

Va ser tot una delícia el passat dijous, 3 de juny, poder participar de l’últim concert d’aquest curs dels “Músics del Parc”, en un...
Compartir