En aquests temps de pandèmia s’ha vist clarament la gran divergència en competitivitat entre els empleats de les administracions públiques i de l’empresa privada, començant pel funcionari directiu o el responsable polític dirigent fins a l’últim funcionari de l’escala. Per descomptat que generalitzar mai és objectiu però sincerament les excepcions són més que la regla.
Quan en una empresa s’incorpora un nou empleat sempre passa, o al menys hauria de passar, un procés de selecció en major o menor mesura escrupolós amb proves tècniques i d’actituds, competències, que descartessin al menys apte per al lloc de treball, si aquest, és clar, posseeix una descripció de lloc de treball meticulosament elaborada. Si el procés recau en un professional perfectament capacitat, l’èxit de la selecció està assegurat i si cal, s’activaria la clàusula de garantia i es reemplaçaria al candidat per un altre aspirant més acord amb el que es requereix per al lloc.
Tot l’anterior descrit no passa en la funció pública i molt menys en els càrrecs polítics. Resultat: en la funció pública tenim a funcionaris que s’eternitzen en el lloc amb un bagatge tècnic, d’entrada, implacable però amb unes competències actitudinals que no encaixen per a res en el desitjable per a aquesta funció. Exemples per tot arreu els tenim en el que ha passat amb la gestió administrativa de la pandèmia.
El dels càrrecs polítics clama al cel: la seva incapacitat per a la gestió ha estat flagrant. En una empresa privada haguessin estat acomiadats immediatament. No em vull centrar en cap en concret perquè desgraciadament ens sobren exemples en l’administració política estatal, autonòmica i local.
Què proposem? Demanar que qualsevol polític que ostenti un càrrec atresori unes mínimes competències requerides ja sabem que és missió impossible, per no dir que demanar que la seva formació s’ajusti al càrrec ostentat seria l’adient, però que els funcionaris sí haurien de passar el sedàs d’una selecció per competències. Això seria el desitjable per no basar exclusivament la contractació d’un funcionari en un concurs de mèrits administratius o físics, depèn de la plaça. Recordem que els funcionaris tenen el lloc vitalici.
Em consta que la selecció per competències en algunes institucions públiques locals s’està començant a implantar. En una localitat de la Conca d’Òdena, per exemple, es començarà a seleccionar càrrecs funcionarials per competències i no exclusivament per mèrits.
Què es guanya amb un procés d’aquestes característiques? Senzillament que la persona seleccionada sigui la que encaixi millor per al requerit en el lloc amb la consegüent millora en la “competitivitat” de l’àrea on desenvoluparà la seva funció. Ni més ni menys com en una empresa privada.
Avaluar les competències anualment per les quals han estat seleccionats per al lloc concret ja seria la perfecció del procés.
