El Kiosk del Rec va vestir-se de gala, aquest passat 27 de maig, amb la brillant actuació en solitari de la Rusó Sala; una Rusó realment captivadora i esplèndida que va omplir d’harmonioses cadències musicals tota la sala fins a complaure a una devota audiència.
Unes cançons, de nova fornada, que contenen unes prominents influències sefardites i apunten a ser tot un homenatge a la música antiga per a la qual Sala mostra un gran talent en fer-la tan actual; veu i guitarra van reproduir un bon nombre de les peces, algunes de les quals formen part del seu darrer disc, “Desirem”. I, en aquest afable embolcall escènic que és el Kiosk del Rec, sobretot les lletres d’aquest disc van aconseguir que tothom esdevingués destinatari dels desitjos i emocions de l’autora.
Això és, el concert va saber captivar durant una llarga estona a un públic més que entusiasta amb unes belles melodies de les quals ella mateixa n’és autora i compositora; un públic que va saber aplaudir a tothora la qualitat i el nivell professional d’aquesta cantautora empordanesa. I, aquest és el seu més alt nivell d’autoexigència: transmetre de forma integradora tots els seus estats des d’aquell precís instant en què va sentir que havia nascut per a fer música i cançons.
Rusó Sala, que ha mamat molta música, amb la seva guitarra tan ben compaginada amb la seva veu, no es cansa de rescatar la poesia de bells paratges de la Mediterrània endemés d’unes memorables seqüències de la vida d’altres èpoques. Efectivament, va ser amb motiu d’una data tan assenyalada, com el 8 de març, que Rusó Sala va fer pública la seva darrera creació musical, una obra que ha vist la llum gràcies a una participada campanya de micro-mecenatge a Verkami, que més enllà de la contribució monetària ha fet possible una vegada més evidenciar la passió i l’energia que sap transmetre aquesta gran cantautora. “Desirem”, el quart disc per ella editat, pràcticament en solitari tot i convenir la participació de l’Aleix Tobias i la Miriam Encinas, que són els que, de fet, van permetre -gracies a un projecte engrescador a tres bandes- conduir la part rítmica i la part melòdica bo i posant en un estadi encara més alt la sonoritat de les peces musicades.
Un breu recorregut per la trajectòria artística d’aquesta jove empordanesa ens posiciona, ara fa una dècada, davant l’èxit de l’edició de “La ciutat imaginària”, al qual va venir seguidament “Mar endins”, el que –ella- en paraules seves considera un diàleg entre la cançó i el món del jazz, atesa la col·laboració amb la pianista Kekko Fornarelli; després “Fil de coure” va ser presentat com un disc d’un despullat intimisme, i rigorosament treballat amb dues guitarres: una, la seva pròpia, i l’altra la de la popular guitarrista sarda, Caterinangela Fadda. Al capdavall, els seus passos, des de l’emoció musical i, sobretot, des de la curiositat i la passió pel descobriment, la converteixen en una autentica exploradora -no gens comuna- d’històries de signe existencial que poden passar a tothom; això és, una manera de fer música i lliurar-se al desig de compartir-nos-la poètica i potser també filosòficament. La seva guitarra i la seva veu evoquen inevitablement paisatges de somni i escenaris del passat; fonts d’inspiració creativa que li regalen els silencis i el mar del seu Alt Empordà. Fer cançons que sacsegen el seu interior, i per què no el nostre, és definitivament el zenit de la seva professió.
