18.9 C
Igualada
Dissabte, octubre 24, 2020

Roger Argemí: “Obrir-se pas en el món de la música és complicat, però amb ganes i treball pots aconseguir-ho”

Roger Argemí és un jove músic igualadí de 22 anys que està entrant amb força en el panorama musical català. Alguns dels temes en els quals participa ja sumen 800.000 escoltes a Spotify com ara la cançó Can I call you home al costat del suec guanyador d’Eurovisió, Måns Zelmerlöw. També ha cantat al costat d’artistes com Manu Guix en el duet d’un tema titulat La Mala sort. Recentment, Roger Argemí ha aparegut amb la seva cançó Ara te’n vas a la sèrie Les de l’hoquei, emesa per TV3 i Netflix. A més, ha compost Loco por sentir, la BSO oficial de la sèrie de GolTV La empresa más loca del mundo.
La seva cançó Aixeca’t Igualada, ha estat nominada per la revista musical Enderrock com a millor cançó en confinament.

Quant temps fa que et dediques a la música?
Ha estat una cosa progressiva. Vaig començar de molt petit cantant i als 14 anys em vaig presentar al concurs Teen Star on vaig quedar finalista. A la final del concurs, que es va fer a Girona, vaig conèixer molta gent del món de la música catalana i vaig decidir que la música era més que un hobby per a mi. A partir d’aquí vaig anar avançant, vaig començar a compondre, a produir i va sorgir el meu primer disc, l’any 2016. A mesura que passen els anys veig que la música és una opció de futur per a mi.

Com definiries la teva música?
Podria dir que és una música molt eclèctica, perquè potser sí que abans es podria definir l’estil Roger Argemí com a pop-rock que mescla sons d’aquí amb sons més internacionals però com a compositor has de tocar molts temes, des de reggaeton fins al jazz, passant per un munt d’estils.

Ara, la teva cançó Aixeca’t Igualada ha estat nominada per la revista Enderrock com a millor cançó de confinament. Què significa per a tu? Per què vas decidir fer aquesta cançó?
Vaig tenir la mala fortuna de no poder passar el primer mes de confinament a casa meva, a Igualada, i quan vaig tornar vaig pensar que seria una bona idea dedicar una cançó a la meva ciutat que tant ha patit amb l’emergència sanitària que hem viscut. Crec que els que fem cançons i tenim, ni que sigui una mica, de projecció pública hem d’aportar el nostre granet de sorra a fer el món una mica millor. La música no és només música, sinó que les cançons porten un significat al darrere sense el qual no tenen massa sentit. I des d’aquesta idea va sorgir la cançó.

I a partir d’ara quin procés seguirà aquesta nominació?
Doncs mira, Enderrock ha habilitat un web a través del qua es pot votar una de les cançons nominades. Les votacions acaben el 31 de maig. L’enllaç per votar Aixeca’t Igualada és aquest.

Aquest passat mes d’abril, per altra banda, havies de representar la llengua catalana al Certament musical Liet Internacional, que és com l’Eurovisió de les llengües minoritàries. Com ha quedat tot plegat?
De moment està anul·lat. Fins i tot teníem els vols pagats per anar-hi i tal com està tot amb les empreses de vol, de moment ni ens han retornat els diners dels bitllets. Era una oportunitat molt gran, però com que per sobre de tot hi ha la salut de les persones i tothom ha hagut de fer sacrificis, doncs a mi m’ha tocat aquest.

La teva carrera musical ja compta amb dos discos, Gravetat i Un nou sentit, en els quals has comptat amb la col·laboració de músics de renom com Manu Guix o Måns Zelmerlöw.
En el món de la música, com en la vida, has d’espavilar-te una mica i tot allò que ens sembla complicat, a vegades és més fàcil del que ens pensem. Amb el Måns vaig poder cantar amb ell una cançó dedicada a Barcelona, després dels atemptats de l’agost del 2017. Jo sóc molt fan de la seva música i ell havia viscut uns anys a Barcelona i el dia després dels atemptats ell va publicar la cançó Can I call you home en anglès a Youtube en homenatge a la ciutat. I se’m va ocórrer -bé, de fet se li va ocórrer a la meva mare-, d’enviar-li un correu proposant-li de fer un duet en anglès i català d’una cançó benèfica per ajudar la ciutat de Barcelona. I per sorpresa meva em va respondre dient que era molt bona idea fer aquesta cançó. I així va sorgir.

Amb el Manu Guix compartint discogràfica, Crea Music, i he tingut l’oportunitat de ser teloner d’un parell de concerts seus. Quan vaig fer el disc hi havia una cançó, La mala sort, que havia de ser per ell, perquè era el seu estil, el seu flow. Li vaig ensenyar i li va agradar molt i, malgrat anar a tope de feina, va trobar el moment per gravar les veus i enregistrar la cançó al piano per al disc.

Ha estat complicat tirar endavant aquests discos?
Sí, però tinc la sort de comptar amb un equip que està molt per mi… I al final els cantants no només cantem: hem de fer les nostres cançons, ara fins i tot m’he llençat al món de la producció i em produeixo les meves cançons, moltes vegades faig el disseny de les portades, les fotos… al final els artistes acabem fent tot el procés de creació. Penso que si diversifiques bé i tens bones idees, és possible viure de la música.

Quins nous projectes tens de cara al futur?
Fa uns mesos que he començat un projecte que es diu Maifrén, on des de casa, composo cançons, les gravo i les vaig traient. Per altra banda vaig component cançons per a d’altres artistes.

És complicat fer-se un lloc en el món de la música?
Sí, i a més hi ha molta competència i a vegades falta solidaritat. Però és com tot, hi ha quatre empreses que mouen els fils i has d’intentar entrar-hi com puguis. Al final, si tu creus que tens talent, has de treballar molt, treballar per millorar-lo i fer el possible per demostrar-ho.

La manera com consumim música actualment està canviant. Abans la música es comprava i ara la pots escoltar gratuïtament a moltes plataformes.
Pensa que, per exemple, per cada mil escoltes d’una cançó a l’Spotify més o menys l’artista cobra 3€… fes números. Imagina que triomfes molt i tens un milió de visites: això són 3000€ que s’han de repartir entre tot l’equip de treball. Però també hi ha altres maneres de cobrament: per una banda cobren els autors, per altra els artistes, també hi ha els concerts -que ara veurem com queden-.

Què diries als nois/noies que es volen obrir pas en el món de la música?
En primer lloc és molt important atrevir-se a fer coses, sempre s’ha d’anar endavant. Ara està sorgint un nou corrent d’artistes, entre els quals m’hi incloc, que ens ho fem tot a casa amb pocs mitjans. Però els diria també que gràcies a les plataformes digitals, ara no et cal un gran equip al darrere per tirar un projecte artístic endavant. Calen idees i ganes. I sobretot, treballar molt.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Veïns de Calaf reclamen una solució al tema de l’aigua, ja

Els veïns de Calaf comencen a estar ja cansats dels problemes endèmics amb l’aigua del municipi, que cada vegada són més recurrents i demanen...

L’Associació Polígon dels Plans torna a la Unió de Polígons de Catalunya

L’Associació Polígons dels Plans ha tornat a formar part de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), entitat vinculada a la Cambra de...

La UEA prepara per dimecres el IV Fòrum Empresarial de l’Anoia

La Unió Empresarial de l’Anoia (UEA) reprèn el proper dimecres dia 28 d’octubre, la celebració del IV Fòrum Empresarial de l’Anoia, que havia quedat...

Una sessió particular

Intensa, caòtica i productiva, serien tres adjectius per qualificar la sessió deliberativa sobre els Espais Oberts que va organitzar el Departament de Territori el...

S’ajorna l’estrena europea de l’Igualada Rigat

El Comité Europeu d’hoquei sobre patins ha decidit l’ajornament de dotze partits de les competicions continentals previstos per al pròxim novembre 7, “atenent la situació...
Compartir