Una jove Wayra Ficapal, nascuda a la ciutat boliviana de Cochabamba, l’any 1991; de fa temps, resident a Casa Nostra, entre els anys 2013 – 2015, s’ha convertit en qüestió de temps en una notable fotoperiodista i editora.
Des de l’àmbit de la seva producció, les seves realitzacions es decanten per projectes d’un marcat caràcter documental -no exempts de contingut i minuciosament elaborats- orientats, des d’una delicada i afectuosa anàlisi intimista, a desbaratar i -perquè no- trencar amb els més atàvics convencionalismes, altrament tots els estereotips heretats.
Un cop d’ull a la seva obra ens presenta una successió de treballs apareguts en diferents publicacions, rotatius i també revistes, com: l’Ara, La Vanguardia, el GARA, la Revista de Catalunya, La Llança, Dialogal, La Mira, entre d’altres.
Recentment, aquests dos últims anys, ha participat de l’elaboració i confecció de l’Archivo Covid-19 –un treball fotogràfic laboriosament indexat i un vídeo documental sobre la crisi de la covid-19, a l’Estat espanyol; tot cercant professionals de la imatge que consideressin important de sumar-se a l’esmentat registre de dades. Àdhuc, comparteix alhora diversos encàrrecs professionals amb l’exercici de la docència i amb projectes personals propis.
Endemés de “Roberta: Diario de Transbordo”, presentada el 2019, al Centre d’Art Contemporani Can Sisteré, de Santa Coloma de Gramenet; unes recents exposicions, com “La Resistència”, treball individual a la Casa de la Generalitat, de Perpinyà, VISA Off, Perpinyà; i “lnvisibles del Gènere”, a l’Open Society Foundations, de Barcelona, han contribuït amb escreix a posar en relleu no solament la seva professionalitat artística sinó també la seva talla humana, així com a fer-la mereixedora d’algunes beques i altres premis de sobrada categoria.
I és avui, aquests dies, que la mostra presentada dins del marc del FineArt 2022, i a l’espai L’Adoberia, sota el reclam de “Roberta: Diario de Transbordo”, ens convida a descobrir el viu i potent testimoniatge del trànsit de gènere viscut en la seva pròpia pell per la Roberta; un commovedor recorregut que incorpora una emotiva mirada a aquells gestos tan simples i freqüents del dia a dia, però replets d’uns lloables i justos fonaments reivindicatius. De fet, és tracta, d’una introspecció intuïtiva i intel·ligent que abraça tot el complex procés de transició física i emocional, experimentat per una dona transsexual.
Això és, aquest itinerari fotogràfic ens presenta, amb trenta anys, a aquesta italobarcelonina -la Roberta- que, un bon dia, va decidir que ja era hora de viure la vida tal com se sentia: com a una dona. Des del moment en què va prendre aquesta determinació, doncs; el mes de gener de 2017, va iniciar-se en un llarg viatge a la recerca de la seva feminitat i de la seva pròpia identitat. Al cap i a la fi perquè: “… viure tal com una se sent és, avui dia, tota una declaració política” -tal i com apuntaria la mateixa Roberta.
En paraules de Ficapal, per a aquest acte de transbord, va ser quan: “Uns mesos més tard, la Roberta em va deixar retratar-la en alguns dels moments més elementals de la seva quotidianitat, com fent rentadores, vestint-se, comprant queviures, regant les plantes, prenent el sol a la platja, etc”.
Rotundament, ens trobem davant d’un document fotogràfic d’obligada visió; una visió testimonial que ha portat a la fotoperiodista Wayra Ficapal a ser premiada amb una beca del XVIII Seminario de Fotografía y Periodismo Albarracín, endemés de guanyar un accèssit al PremiClic Fotoperiodisme Jove 2018 i ser finalista al 15è Fòrum Fotogràfic Can Basté.
