L’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona juntament amb 25 socis, han congriat un mapa de vulnerabilitat climàtica que exposa els risc dels 19 territoris que integren el projecte “Life eCOadapt50” envers a vint-i-un factors de risc bastits pel canvi climàtic.
Les espècies agràries autòctones de l’Anoia, en perill
En aquest sentit el principal repte al qual s’enfronta la comarca per causa del canvi climàtic són els canvis en la distribució d’espècies agràries i l’alteració dels cicles de cultius. Amb l’augment de temperatures es poden produir canvis en la distribució de moltes espècies que acaben per colonitzar hàbitats que, en altres condicions climàtiques, els seria pràcticament impossible de colonitzar. Aquest fet acaba provocant un desplaçament de cultius tradicionals adaptats durant dècades a unes condicions de temperatura i humitat concretes i que, de cop i volta, es veuen amenaçades per l’expansió d’aquestes altres espècies, que poden ser d’interès agronòmic o no.
Erosions del territori, abandonament forestal, reducció dels cabals dels rius i un estiu més llarg, entre els efectes de risc mitjà
Malgrat que el principal repte de l’Anoia sigui la preservació de les espècies agràries autòctones, hi ha d’altres ítems que amenacen, a uns nivells inferiors, la nostra comarca. En el grup de risc mitjà a l’Anoia hi trobem el risc d’incendis forestals, l’augment de l’erosió del sòl i inestabilitat de vessants, el canvi en els patrons de demanda turística, l’augment de decaïment forestal, la reducció dels cabals de rius i rieres i una major durada de l’estiatge, i la disminució de la producció de pastures.
D’entre aquests aspectes, cal parar especial atenció a tres en concret, ja que són els que presenten valors més alts: l’augment de l’erosió del sòl i inestabilitat de vessants, és a dir que hi ha més risc de patir esllavissades o canvis en la morfologia del terreny a causa d’aquesta erosió.
L’augment de abandonament forestal, que fa que la coberta vegetal sigui dèbil, en conseqüència les arrels no tenen força i poden morir comprometent l’estabilitat del sòl. Tot això sumat als alts nivells d’estrès hídric en els boscos de la comarca i a les precipitacions que cada cop són més irregulars i torrencials pot comportar un increment de l’erosió, i la massa forestal presentaria menys defenses en cas d’incendi. El fet que hi hagi tants boscos de propietat privada no ajuda a fer una bona gestió de les forests, ja que moltes vegades aquest fet ve de bracet amb l’abandonament forestal, provocant així que hi hagi més combustible i en cas d’incendi forestal més risc que la massa de bosc afectada sigui elevada. A la comarca, un clar exemple d’això seria l’incendi iniciat a Santa Coloma de Queralt l’any 2021 a on es van cremar 1.657 hectàrees i va afectar 6 municipis de la Conca de Barberà i l’Anoia.
I finalment, la reducció dels cabals de rius i rieres i una major durada de l’estiatge, és a dir, s’eleva el risc que els rius i rierols anoiencs s’assequin amb més facilitat, i que les condicions climàtiques que presenta l’estiu, les tinguem presents durant un període més extens.
Els riscos que menys amenacen la comarca són l’escassetat d’aigua pel consum turístic, l’increment de les necessitats de reg, la pèrdua de confort climàtic, la reducció d’aigua per a l’activitat ramadera extensiva, el risc d’inundació, el risc de pèrdua de la qualitat del sòl i el canvi en la distribució d’espècies forestals.
I finalment, els efectes climàtics pels quals els anoiencs no hem de patir, malgrat sí que afecta severament a d’altres parts del territori són la mortalitat d’espècies marines, els canvis en la distribució d’espècies pesqueres, la degradació de zones humides i pèrdua d’hàbitats litorals, la reducció de la cobertura de neu i durada de la temporada d’esquí, la pèrdua de platges per erosió i afectació dels temporals, els danys o debilitament d’estructures situades a la línia de costa i el risc de salinització d’aqüífers litorals.
