29.4 C
Igualada
Dimecres, juny 29, 2022

Retrobament de la joventut igualadina dels 60’s i dels 70’s, tot celebrant el valuós segell de la cultura musical d’aquelles dècades

Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Fins a aquesta primavera, i després del parèntesi de dos anys provocat per la pandèmia, no ha estat possible de dur a terme una de les celebracions realment esperades per part de tot un ampli sector del que va ser la joventut igualadina dels 60’s i dels 70’s; una nova edició d’un important retrobament convocada una vegada més per dos igualadins d’una excepcional trajectòria, el Josep Costa, altrament “Xospi de l’Anoia” i la Montse Pujol. Una nova convocatòria que, per a aquesta ocasió, ha estat un èxit total de participació, en el sentit que es proposava de refermar aquella primera reunió dels joves de la nostra ciutat i d’alguna població veïna que, a les dècades dels 60’s i dels 70’s, d’una forma u altra, amb les seves vivències i, molt especialment, per la seva personal manera de viure la música d’aquells anys, van contribuir amb escreix a “canviar el món”.

Ara, amb el reclam de: retrobem-nos d’una punyetera vegada!, aquesta iniciativa ha propiciat que novament es posés en valor l’empenta i la força que emanava de la vitalitat i els somnis dels i les joves dels 60’s i dels 70’s . I, ha estat -com no podia ser d’altra manera- l’espai de Xauxa, altre cop, el punt de trobada més adient. I això sí, amb l’objectiu de mantenir viva la flama de tot el que va significar el protagonisme d’aquesta generació, a nivell cultural i social, en un context d’un règim llargament dictatorial. El retrobament, doncs, va reunir una més que representativa franja generacional d’aquells joves francs i sociables que confiaven en les persones, i que alhora anhelaven un món nou, més just i fraternal; al capdavall tot un imaginari propulsat per la font d’inspiració d’unes músiques que els convocava i els reunia envers el que va ser, posteriorment, una veritable revolució contracultural.

Així, esdevinguts els protagonistes de tot el que realment volien viure, i per descomptat canviar; una de les més oportunes invitacions per a la realització d’aquesta joventut va ser la febril crida a participar d’un apassionant univers musical, a propòsit de la inauguració de diferents punts de trobada tal i com van ser els primers espais de música, i com no, les primeres discoteques (Club Natació, Jack London, Gucken Club, Club 55 i Bruc’s Discoteca); espais aleshores engalanats amb elements d’estètiques foranies, dites “modernes”. Efectivament, del ball amb orquestra, aquella joventut va passar als primers “guateques””, a les matinals i balls amb conjunts, i finalment a les discoteques.

Definitivament, aquesta va ser tota una gran festa d’audició de música, de ball i de xerinola; un retrobament d’uns “grans tan joves” que es van llançar en el rescat dels seus records d’amistat bo i compartint aquells vells enregistraments discogràfics dels anys 60’s i 70’s, i revivint amb passió algunes peces inoblidables. De retruc, no hi podien faltar una vegada més els primers discjòqueis de l’Anoia: Toni Fabregas (Jack London) Pepe Mèndez i Josep Bartolí (Club Natació), Toni Forn (Club 55) i Xospi de l’Anoia (Gucken Club); amb els quals es va poder gaudir d’una esplèndida degustació de títols que són el més valuós segell de la cultura musical d’aquelles dècades i que van servir per a escriure la gran pàgina d’un relat que els transportava, des de l’imaginari col·lectiu, a commemorar sense nostàlgia aquells fantàstics episodis del passat que inqüestionablement van marcar la seva joventut.

Avui, reunir a tota aquella joventut, i més quan ara fa 60 anys dels anys 60’, i rememorar aquella època -ni que sigui per un dia- apunta a ser un colossal esdeveniment. I, de fet, integrar en aquest retrobament una sessió de discoteca, com les d’abans, va predisposar a què tothom se sentís com a un protagonista essencial.

Finalment, en nom de la Montse i del Xospi, es vol fer públic un sentit agraïment no solament als discjòqueis si no a l’altre equip humà que ha fet possible aquesta trobada: la que subscriu aquest article, jo mateixa, amb la comunicació; la Clara Muntané, amb el disseny del cartell; el Carles Morreres, amb el reportatge gràfic; i, fonamentals, el Toni i la Xus en tornar a cedir el popular i acollidor local de Xauxa.

Compartir
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Més notícies

Últimes notícies

Llegendes, cançons populars, dansa i tradicions d’arreu dels Països Catalans arriben a Tous

Sant Martí de Tous es convertirà un any més en l’epicentre de les llegendes. La 13a edició del festival de Llegendes de Catalunya començarà...

Piera instal·la un nou cat hotel, decorat pels alumnes de l’Escola Creixà

L'aposta de l'Ajuntament de Piera pels cat hotels segueix endavant. Ara, la campanya ha passat per l'Escola Creixà de Can Canals Els cat hotels són...

El Museu Molí Paperer estrena un espai dedicat a l’aqüífer Carme-Capellades

Aquest dimarts al matí s’ha estrenat un nou espai audiovisual dedicat a l’aqüifer Carme-Capellades, que es podrà visitar al Museu Molí Paperer de Capellades....

Comencen les obres de la cuina del Gabriel Castellà, que estaran a punt al setembre

Les obres de la cuina de l’Escola Gabriel Castellà ja han començat i la instal·lació serà una realitat al mes de setembre. Aquest és...

El Parc Central celebra els 5 anys amb les obres d’ampliació a punt de començar

Aquest dissabte 25 de juny, Igualada ha celebrat el 5è aniversari del Parc Central amb una jornada plena d’activitats. Durant tota la tarda i...
Compartir