Fins a aquesta primavera, i després del parèntesi de dos anys provocat per la pandèmia, no ha estat possible de dur a terme una de les celebracions realment esperades per part de tot un ampli sector del que va ser la joventut igualadina dels 60’s i dels 70’s; una nova edició d’un important retrobament convocada una vegada més per dos igualadins d’una excepcional trajectòria, el Josep Costa, altrament “Xospi de l’Anoia” i la Montse Pujol. Una nova convocatòria que, per a aquesta ocasió, ha estat un èxit total de participació, en el sentit que es proposava de refermar aquella primera reunió dels joves de la nostra ciutat i d’alguna població veïna que, a les dècades dels 60’s i dels 70’s, d’una forma u altra, amb les seves vivències i, molt especialment, per la seva personal manera de viure la música d’aquells anys, van contribuir amb escreix a “canviar el món”.
Ara, amb el reclam de: retrobem-nos d’una punyetera vegada!, aquesta iniciativa ha propiciat que novament es posés en valor l’empenta i la força que emanava de la vitalitat i els somnis dels i les joves dels 60’s i dels 70’s . I, ha estat -com no podia ser d’altra manera- l’espai de Xauxa, altre cop, el punt de trobada més adient. I això sí, amb l’objectiu de mantenir viva la flama de tot el que va significar el protagonisme d’aquesta generació, a nivell cultural i social, en un context d’un règim llargament dictatorial. El retrobament, doncs, va reunir una més que representativa franja generacional d’aquells joves francs i sociables que confiaven en les persones, i que alhora anhelaven un món nou, més just i fraternal; al capdavall tot un imaginari propulsat per la font d’inspiració d’unes músiques que els convocava i els reunia envers el que va ser, posteriorment, una veritable revolució contracultural.
Així, esdevinguts els protagonistes de tot el que realment volien viure, i per descomptat canviar; una de les més oportunes invitacions per a la realització d’aquesta joventut va ser la febril crida a participar d’un apassionant univers musical, a propòsit de la inauguració de diferents punts de trobada tal i com van ser els primers espais de música, i com no, les primeres discoteques (Club Natació, Jack London, Gucken Club, Club 55 i Bruc’s Discoteca); espais aleshores engalanats amb elements d’estètiques foranies, dites “modernes”. Efectivament, del ball amb orquestra, aquella joventut va passar als primers “guateques””, a les matinals i balls amb conjunts, i finalment a les discoteques.
Definitivament, aquesta va ser tota una gran festa d’audició de música, de ball i de xerinola; un retrobament d’uns “grans tan joves” que es van llançar en el rescat dels seus records d’amistat bo i compartint aquells vells enregistraments discogràfics dels anys 60’s i 70’s, i revivint amb passió algunes peces inoblidables. De retruc, no hi podien faltar una vegada més els primers discjòqueis de l’Anoia: Toni Fabregas (Jack London) Pepe Mèndez i Josep Bartolí (Club Natació), Toni Forn (Club 55) i Xospi de l’Anoia (Gucken Club); amb els quals es va poder gaudir d’una esplèndida degustació de títols que són el més valuós segell de la cultura musical d’aquelles dècades i que van servir per a escriure la gran pàgina d’un relat que els transportava, des de l’imaginari col·lectiu, a commemorar sense nostàlgia aquells fantàstics episodis del passat que inqüestionablement van marcar la seva joventut.
Avui, reunir a tota aquella joventut, i més quan ara fa 60 anys dels anys 60’, i rememorar aquella època -ni que sigui per un dia- apunta a ser un colossal esdeveniment. I, de fet, integrar en aquest retrobament una sessió de discoteca, com les d’abans, va predisposar a què tothom se sentís com a un protagonista essencial.
Finalment, en nom de la Montse i del Xospi, es vol fer públic un sentit agraïment no solament als discjòqueis si no a l’altre equip humà que ha fet possible aquesta trobada: la que subscriu aquest article, jo mateixa, amb la comunicació; la Clara Muntané, amb el disseny del cartell; el Carles Morreres, amb el reportatge gràfic; i, fonamentals, el Toni i la Xus en tornar a cedir el popular i acollidor local de Xauxa.
